ÀLEX GALITÓ

Divendres, L'Àlex tenia projectes il·lusions motius per sentir-se satisfet, una parella que l'estimava, una bona feina, una vida per davant. 

De cop tot s’atura i com un mirall que es trenca en mil bocins, sacseja les nostres vides. Ens quedem garratibats, incrèduls del que està passant. No estem preparats per les coses que no segueixen l'ordre natural. Acceptem que se’n vagin els avis, els pares però no que se n'inverteixi l'ordre. No és tracta de superar-ho, es tracta d’assumir-ho i de conviure-hi. Que fàcil dir-ho, que difícil entendre-ho.

He conegut relativament poc a L'Alex, però l'amistat amb els seus pares i les estades al “Càmping de La Borda” em descobriren un noi alegre, jovial, inquiet, amable, amic dels seus amics i rialler, molt rialler. 

Ara que el silenci en la nostra relació s'ha imposat, només vull dir que ningú mor del tot mentre algú el recordi i ja saps que tots els que avui t’acompanyem et recordarem sempre.

Per això et dic a reveure i com diu un dels discos que em vares demanar "Ojalà estiguessis aquí".  

Hi ets, sempre hi seràs.