AÏLLATS. UN CAP DE SETMANA ALS "BANHS DE TREDOS"

Aïllats seria quasi una bona paraula per definir l’experiència viscuda el passat cap de setmana als “Banhs de Tredos” en ple Val d’Aran. I dic que seria perquè un té la sensació de que en un hotel d’alta muntanya amb només deu habitacions i que en aquestes dates cal arribar-hi en moto de neu la tranquil·litat en serà la tònica. Res més lluny de la realitat, l’activitat i el pas de gent es notable, ja que no tan sols hi ha els hostes de l’hotel sinó també gent que hi va a dinar o sopar (dissabte passat hi havia un sopar d’aniversari) i gent que fa excursió per la muntanya i s’hi apropen. També val a dir que hi ha un bon moviment de motos de neu. Anem però a pams i cronològicament.

Divendres dia 22 de Febrer, la Paqui fa 59 anys, ens hem agafat el dia lliure i ens dirigim cap a l’hotel “Banhs de Tredós” situat al municipi de Salardú. Seguint la ribera d'Aiguamòg a 8 km s'arriba a l'establiment termal d'Es Banhs de Tredòs, d'aigües sulfuroses i sòdiques a 30 °C.

Cal deixar el cotxe en un pàrquing habilitat al costat d’una petita presa amb les aigües completament gelades. Allí ja ens espera en Luis un dels responsables de l’hotel, que ens acompanyarà amb moto de neu (que conduïm nosaltres) fins a les dependències del balneari.

Son quarts de dues del migdia i pugem unes quantes motos. Trobo que per ser la primera vegada que agafo una moto (de qualsevol classe) no se’m dona malament el pilotatge.

Val a dir que l’hotel es una autèntica “cucada”, tant el Luis com l’Angela son molt amables. També la resta del personal es desviu per fer-nos l’estada el més agradable possible.

Un cop instal·lats i dinats (molt bé per cert) aprofitem la claror que encara queda per fer una caminada pels volts de l’hotel, que estan completament nevats tot i que no calen raquetes si vas pel camí que han traçat les motos.

Més tard ens encaminem cap a la zona termal on podem gaudir d’una piscina d’aigua temperada, un jacuzzi i una sauna. Posats a trobar-hi algun “però” potser aquesta part curiosament es la més millorable de les instal·lacions. Tot i això ens remullem i xerrem amb alguns dels allotjats a l’establiment, molt especialment amb una parella que viu a Madrid tot i que ell es d’Hellín i ella de Bari.

Llegeixo a la Viquipèdia una mica de la història d’aquest balneari que ara es propietat del Balneari de Caldes de Boí, tot i que el Luis i crec que l’Angela en son els llogaters per espai de quinze anys. Els vestigis romans localitzats a la contrada, com ara un bust de la deessa Isis, demostren l'ús d'aquests banys des de les èpoques més antigues. El qüestionari Fc. Zamora consigna l'existència de tres fonts medicinals en la ribera d'Aiguamòg i terme de Salardú, dues d'elles a una distància d'una hora i mitja de Gredós, i la tercera una mica més lluny. La primera font de mitja qualitat i d'olor sulfurós, servia per al bany de paralítics, artrítics i reumàtics, així com per guarir malalties mentals ("intempèrie frígida de cerebro"), de la pell, i també de fetge. Sota prescripció mèdica hi acudia molta gent, encara que només hi havia un cobert (1788). Sembla que el primer edifici residencial, d'una sola planta, es va construir un segle més tard (1885) i es va ampliar posteriorment amb un pis superior (1904) i una capella (1908). Els Banhs restaren fora de servei des de l'any 1944 fins a mitjans dels 90, en què es van tornar a obrir al públic. 

Val a dir que fa 32 anys, ferem una excursió als LLacs de Colomers i en tornar de la ruta, ens aturarem en aquests banys aleshores en estat ruinòs. El guia de l'excursió ho va fer per banyar a l'Ariadna que llavors tenia 1 any per haver-se portat tant bé durant tot el dia. Hi havia una bassa d'aigua termal a l'aire lliure i l'Ariadna va ser l'única privilegiada de poder-s'hi remullar. Ara aquesta bassa encara hi és (a l'entrada de l'hotel) tot i que ens varen dir que l'original estava una mica més al costat del riu.

 

El dissabte el dediquem a passejar i caminar seguint els camins marcats o bé per les roderes de les motos de neu o per les petjades de la gent que circula per aquestes contrades. Fa un dia esplèndid i fa molta calor (sembla mentida que estiguem a Febrer) a la nit compartim la xerinola de la festa d’aniversari tot i no participar-hi directament. Hi ha molt bon ambient.

Diumenge al matí una “caminadeta” més i al migdia retorn cap a casa i final de la desconnexió.

Ha valgut molt la pena i ens han quedat ganes de tornar-hi, de fet entre els hostes hi havia qui ja hi havia estat alguna altra vegada i es que la veritat es que l’experiència “enganxa” i et queden ganes de tornar-hi. Serà qüestió de començar a estalviar de nou, perquè també s’ha de dir que no és especialment econòmic, però de tant en tant un caprici s’agraeix i més si és per celebrar l’aniversari de la Paqui.