CENT ANYS

1 de Febrer de 1919 – 1 de Febrer de 2019.

100 anys, que va néixer el meu pare, malauradament massa aviat ens va deixar però malgrat tot el recordo com si fos ahir, quasi cada dia tinc algun pensament per a ell, quasi cada dia tinc la necessitat d’explicar-l’hi alguna cosa, de compartir vivències del que ens passa, comentar que hem fet, on hem anat, en que hem disfrutat i que ens ha entristit. Gràcies a ell per despertar-me les meves curiositats, aprendre a ser millor persona, compartir, ajudar i estimar als demès.

Ara m’agradaria dir-l'hi tantes coses i no em surten les paraules, comentar aquella pel·lícula que de ben segur l’hi hauria agradat, parlar de la seva passió pel cinema que em va transmetre i que avui fa que sigui probablement el meu hobby preferit, estimo el setè art perquè sé que ell m’hi va inculcar una petita llavor que amb el temps m’ha creat una devoció quasi malaltissa.

Em sap greu no haver seguit el mateix camí en l’Opera, ell que era un Wagnerià convençut, quan de jove anava al cinquè pis del Liceu (l’únic que econòmicament es podia pagar) per gaudir dels millors cantants de l’època. O aquelles tardes al Palau, que fins poc abans de la seva mort i gràcies a l’amistat impagable del David Cespedes encara podia acostar-s’hi i recordar quantes vegades els seus peus s’hi havien encaminat.

Jo em vaig decantar cap a la música Rock i sempre recordaré algun comentari quan sentia la música que estava escoltant i em deia amb un somriure als llavis “Això que escoltes es bo, no sona malament”

Son tants records en massa poc temps, es la seva petjada, el seu acompanyament, els seus consells sempre assenyats, la seva estima per la Mare, la seva comprensió i respecte per la iaia Jacinta i en definitiva per tots els qui l'envoltavem, ajundant-me sempre en el meu camí i en el de la Paqui i l’Ariadna (molt poquet a desgrat seu i nostre)  més tard.

Gràcies PARE per donar-me una educació, uns estudis i una cultura que m'han servit per desenvolupar-me com a persona, per texir complicitats amb els meus amics i per estimar les petites coses que son les que al final ens fan grans.

Les persones no moren mai del tot mentre algú les recordi. Pare “Segueixes viu entre nosaltres”