ET RECORDAREM SEMPRE

Massa aviat ens has deixat, massa aviat ens hem quedat sense el teu somriure, bon humor i enteresa. Finalment la malatia t'ha vençut, el lent combat s'ha decantat del seu cantó, però nosaltres seguirem recordant-te, perquè ningú no mort del tot mentre algú el recordi. 

Revisant les moltes fotografies de tants anys compartint sortides, trobades, partides de parxís, rues de carnestoltes, no sabia pas quina triar per adjuntar en aquest modest escrit en honor teu; m'he volgut quedar amb una que varem fer un hivern que excepcionalment va nevar a Sant Mateu, perquè ser que Sant Mateu era un dels teus llocs preferits, una ermita i uns paisatges d'es d'on albirar la inmensitat del mar per un cantó i la plana del vallès per l'altra. Un punt a mig camí entre la muntanya i la platja, una fita en les nostres vides premianenques que ara t'acompanyarà per sempre. Coneixe't no ha estat en va i es veritat que la vida continua, però en el nostre dia a dia, hi tindràs un racò tan gran com el teu cor. Gràcies Tere per tot el que ens has donat i ensenyat.