BLOG DE JOAN PEPIO

Diumenge de Pasqua. Restaurant els Tres Turons a Torrentbó. Dinar Familiar per obsequiar al meu fillol amb la Mona de Pasqua. Aquesta vegada ha estat una pilota de xocolata blanca (així m’ho va demanar) que ha estat ràpidament cruspida pels meus nebodets (bé, amb l’ajuda dels demés comensals) Un any més hem pogut celebrar-ho tots junts, amb salut i Bon humor. Ara a esperar la de l’any vinent.

Passejant pel Pla de Boavi. Tranquilitat, sense quasi gent i amb molta aigua al Riu que baixa de Broate, dona gust endinsar-se per aquest planell quasi desert en aquesta època de l’any i contrastar-ho amb la munió d’excursionistes i passejants dels mesos d’estiu. Boavi on es respira silenci nomes trencat per la fressa de les aigües gelades que es dirigeixen cap a la presa de Montalto just on el camí es bifurca cap als Estanys de Certascan, Naorte i Romedos. Boavi, on es pot desconnectar per uns instants del nostre sorollós entorn ciutadà.

No es pot anar al Pallars sense passar per Cal Juquim a Espot a menjar Olla Pallaresa, Palpís (Plat típic de caça) Sopa de Pastor o els boníssims Canelons de Bolets. Ja fa anys que hi anem i sempre som molt ben rebuts per en Jaume, la seva família i el personal del restaurant. Ens tracten com a amics i així ens hi sentim cada cop que ens apropem a Espot. Enguany amb una gentada inusual per Setmana Santa que permet dir que han fet l’Agost en ple mes d’Abril.

Una nova experiència. Caminar amb raquetes per la neu de l’estació de Tavascan. Un cop vist que això d’esquiar no es lo nostre, per edat i per manca de recursos físics i econòmics, sempre hem pensat que potser això de les raquetes seria més fàcil i assequible. Aprofitant la petita escapada al Pirineu Lleidatà per Setmana Santa, junt amb uns bons amics de Sant Feliu hem debutat i mai millor dit en la caminada en raquetes per aquesta petita estació del Pallars Sobirà. La caminada ha estat curta des de la Pleta del Prat fins al Mirador de Corbiu. En total 2.4Km en 3h inclosa una bona paradeta al Mirador per gaudir del paisatge que s’obria als nostres peus. Hem disfrutat de l’experiència i de la companyia d’en Pere i la Nuri i hem acabat dinant al Refugi de la Pleta del Prat, molt bé per cert. M’han quedat ganes de repetir l’experiència, però ja haurà de ser l’any vinent, la temporada de neu ja està pràcticament liquidada tot i que encara farà fred. Temps de Primavera.

Tants anys anant al Pirineu Lleidatà i nomes recordo haver pujat un cop a LLeret i d'aixó ja fa uns quants anys. Situat quasi al final de la Vall de Cardós, aquest agregat de Lladorre es troba situat en una posició elevada que l’hi permet gaudir d’unes excel·lents vistes de la part alta de la Vall. Enfront hi trobem els Boldissos (Jussà i Sobirà), als peus la capital Lladorre i més enllà el Cim de Tudela. Un paisatge excepcional que aquest llogarret on tot just hi viuen onze persones durant l’any pot oferir al viatger que a peu o per la revirada carretereta de 4Km s’hi apropa.

Doncs si, el meu fillol es va fent gran. Ja necessites les dues mans per comptar els anys i les dues xifres ja no t'abandonaran mai més i desitjo que siguin molts els anys que et vegin bufar les espelmes d'un pastís que et recordarà que et vas fent gran. Per molts anys Enzo. 

Un any més i ja en van un munt i gràcies a la generositat de la família Brunet, ens hem trobat tots a Navarcles per disfrutar d'una jornada de convivència i amb la gastronomia com a eix central. Enguany l'arròs ha estat de llamàntol, uns llamàntols que es bellugaven inquiets per sobre de la paella abans que en Joan Roig i en Pere Salvat ajudats per la Mavi i uns quants voluntaris, els fregissin inexorablement en un arròs exquisit que ha fet la delícia de tots els assistents. Abans un bon aperitiu regat amb txakolí del País Basc ens ha obert a tots la gana. Amb postres de Can Mayka de Premià i licors de tota mena hem acabat la jornada apuntant a l'agenda la data per l'any vinent. Repetirem? segur que si.