QUECO. 30 ANYS

Sembla mentida com passa el temps. Just avui dia 17 de Juliol quan l'Ariadna cumplia el seu primer natalici, vas arribar de la mà del tiet Manolo. Aquell "nino" amb el cap pelat on nomes hi sortien quatre rinxols que l'Ariadna aviat l'hi va treure, va entrar amb molt bon peu, la seva cara riallera es va guanyar no solament la seva estima, sino també la de la Paqui i la meva. Com l'hi direm? i quasi sense pensar-ho algú va dir "Queco" serà el seu nom. I es va fer inseparable, va ser el confident fidel que sempre estava al seu costat, el que la consolava en el seus plors i el que compartia les seves alegries. I no hi havia viatge que el Queco no fes com un membre més de la família. I així hem arribat als trenta anys que es diuen aviat.
Els nebodets també han quedat atrapats per la seva "magia" i sempre que venen pregunten per ell, es preocupen de que l'hi han portat els reis i fan que el "Queco" segueixi estant al centre de la seva estima i essent un membre omnipresent del seu món. Qui ho havia de dir oi?
Per tot aixó l'hi desitgem al Queco llarga vida i que segueixi essent tan estimat en futures generacions.
Per molts anys ens mantingui la il·lusió del nen que tots portem a dins. FELICITATS