UNA PASSEJADA PEL PRIORAT AMB FINAL AL BARRI DEL SERRALLO



Som Diumenge i ens traiem la son de les orelles i enfilem l'autopista amb direcció Tarragona i més concretament cap a la comarca del Priorat. El nostre destí final es Siurana. Aquest llogarret que pertany al municipi de Cornudella de Montsant es troba enfilat sobre un penya-segat que domina el pantà del mateix nom.

Només arribar ens trobem les restes del castell que presidia la població. 

Diu la llegenda, que en temps del comte Ramon Berenguer IV, tota Catalunya va passar a ser un domini cristià. Amb una sola excepció, el regne de Siurana, una fortalesa encimbellada, gairebé a mig camí del cel, amb uns murs impenetrables. Allà hi residia el darrer rei moro, Almemoniz, i la seva esposa Abdelàzia, una reina de singular bellesa.
Durant molt de temps els cristians van assetjar el castell, però diuen que mai no haguessin pogut vèncer l’obstinada resistència mora si no hi hagués hagut un traïdor. Un acabalat jueu, que a canvi de salvar les vides i els béns dels seus, va entregar les claus del castell als cristians.
Encapçalats per Ramon de Gaganot, els soldats cristians entraren a mata-degolla, sense respectar res ni ningú. Tot va ser destruït. Diuen que el jueu, amagat a les afores de Siurana, al veure aquella carnisseria va quedar petrificat allà mateix. Avui dia, per la seva vergonya, encara es pot veure un gran roc amb el rostre d’aquell traïdor.
Mentrestant, Abdelàzia, confiada per la seguretat de la seva fortalesa i desconeixedora d’aquella traïció, celebrava una festa amb els nobles siurencs. De sobte una sageta va entrar per la finestra i es va clavar sobre la taula... ja era massa tard, tot estava perdut!
La Reina heroica, tant sols tenia clara una cosa: abans moriria que ser derrotada per l’enemic. Va muntar sobre el seu cavall, va tapar-l’hi els ulls, i esperonant-lo, davant la mirada incrèdula dels cristians que la volien prendre, es va llançar pel cingle.
La marca de les potes del cavall enfonsades a la roca, abans del salt, són el senyal inesborrable d’aquesta acció desesperada que ens recorda encara avui dia aquella gesta històrica.
Diuen però, que l’esperit d’Abdelàzia no va abandonar mai Siurana, i a les nits tenebroses d’estiu, si us apropeu al castell potser sentireu els renills d’un cavall que pugen del cingle, i potser veureu una ombra delicada que es passeja pels dominis de Siurana.

Fem un tomb passejant pels carrerons, encara no hi ha massa gent i podem gaudir del paisatge i el dia solejat que aquest final de Gener ens ofereix.
Siurana esta rodejada d’uns espadats impressionants que ofereixen nombroses vies d’escalada (unes 800) i diverses d’elles de grau nou. Siurana es un punt reconegut internacionalment dins del mon d’aquesta especialitat esportiva.


Deixem Siurana i enfilem cap a Tarragona tot passant (sense aturar-nos) pel costat de la Cartoixa de Scala Dei.
Acabem a Tarragona i mes concretament al Barri Mariner del Serrallo. Dinem a quarts de cinc a l’Ancora, després de fer una mica de cua. Com sempre disfrutem d’un bon pica-pica i certifiquem que ha valgut la pena l’espera. Ja ho sabiem (je, je,,,)

I així ens hem ventilat un altre diumenge. A preparar la propera sortida.

Comentaris