CÒRDOVA I SEVILLA EN UNA ESCAPADA

Cinc dies per descobrir una ciutat Còrdova i per retrobar-ne una altra Sevilla. Dit i fet, sortim diumenge dia 10 de Novembre i tornem el dijous dia 14, sabem que es poc temps però justament això es el que ens falta.


Diumenge dia 10

AVE 03990 Barcelona – Còrdova Estació Central. Sortim a les 8.30. El viatge es una meravella, còmode i relativament ràpid, 4 hores 45 min per fer els 850 km que separen ambdues ciutats. Mentre et desplaces a velocitats de quasi 300 km/h i et sorprens per la modernitat que t’envolta et preguntes si no es un preu massa alt per un país submergit en una crisi econòmica com l’actual i potser no hauria fet falta aquesta despesa multimilionària, però ja està fet i a veure com ho amortitzem.
A la ciutat andalusa ens allotgem a l’hotel Eurostar Maimonides just a tocar la de la Catedral Mesquita que es la joia de la ciutat i una de les meravelles que la cultura musulmana va deixar en terres andaluses.
Maimonides Moshé ben Maimon ("Moisès, fill de Maimon", conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí també anomenat Moisès Maimònides, Maimònides, Mussa ibn Maimon o Rambam (l'acrònim de les seues inicials en hebreu), cap de la comunitat jueva d'El Caire i metge personal de Saladí, fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge.
Ens aconsellen que visitem la Catedral demà dilluns i que avui aprofitem la tarda per fer una visita als “Reales Alcázares Cristianos” cosa que fem immediatament. La visita es molt interessant i molt ben explicada per la Guía local que ens fa una dissertació molt complerta que ens permet reviure la importància del que estem veient. A la nit hi ha un espectacle de música i llum i ja ens hi apuntem.
Quan sortim ja minva la claror i res millor que fer una bona passejada per la ciutat, el barri de la “judería” i el Còrdova més modern. La plaça de “La Corredera”, la de “Las Tendillas” y el “Cristo de los Faroles”.
Al vespre l’espectacle de música i llum ens deixa “bocabadats” i acabem sopant molt bé a las “Bodegas Mezquita”, ens agrada tant que decidim que hi tornarem demà. “Berenjenas a la miel”, “Flamenquines” i “Salmorejo” tot per llepar-s’hi els dits.


Dilluns Dia 11

Visitem la Catedral-Mesquita convertida des del segle XIII en l'actual catedral de Còrdova és el monument més important de l'art andalusí. Va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO al 1984. El seu arquitecte és desconegut però se sap que la mesquita fou construïda entre el785 i el 788 sota el regnat d'Abd-ar-Rahman I a partir d'una església cristiana del segle V, la Basílica de San Vicenç Màrtir, a la ciutat andalusa de Còrdova. Més tard, Abd-ar-Rahman II, Al-Hàkam II i Almansor hi van seguir amb les reformes per convertir-la en mesquita. Unes reformes que daten del 833, del 855, entre el 962 i el 966 i, finalment, del 987. Actualment l'edifici es troba en un perfecte estat de conservació, tot i que al segle XVI s'hi va construir una catedral cristiana a la part central i el minaret es convertí en un campanar cristià.
La mesquita de Còrdova representa una meravella per al conjunt de la història de l'art; és la tercera mesquita més gran del món, després de la mesquita de la Meca i de Casablanca, i va servir de model per a totes les construccions posteriors en l'àmbit de l’ islam occidental. Erigida a començament del segle VIII, en plena esplendor islàmica, la mesquita mostra la importància econòmica, política i cultural de la qual disposava la ciutat a l'època a tota la Península Ibèrica, i el domini, per part dels musulmans, de gairebé la totalitat dels antics regnes visigots.
Una passejada pel pont romà i la “Torre de la Calahorra”amb dinar a “La Siesta” tanquen un matí emocionant i que ens ha corprès de manera notable.
La tarda es més tranquil.la, fem una de les coses que més ens agraden “callejear” sense presses, a la nit retrobem un bon sopar a les “Bodegas Mezquita”


Dimarts dia 12

Tothom ens ha dit i nosaltres ja hi contàvem que havíem de visitar “Madina Al-Zahra” ciutat musulmana situada a les afores de Còrdova. Tenint en compte que desprès ens traslladàvem a Sevilla, optem per llogar un cotxe a l’estació de Còrdova per deixar-lo a la de Sevilla i d’aquesta manera disposar de més marge de maniobra en el desplaçament.
Abans de sortir visitem la petita sinagoga jueva, que ahir dilluns era tancada, es molt diminuta i en deu minuts està pràcticament vista, i sense més demora enfilem cap a “Madina Al-Zahra”.
Construïda el 936 pel califa Abd al-Rahman III a 8 km als afores de la ciutat de Còrdova en direcció oest a les darrers estivacions de la Serra Morena a la vessant del Djabal al-Arus, o muntanya de la Casada o Serra de la Nuvia, en front de la vall del Guadalquivir i orientada de nord a sud, sobre un replà de la serra. Zahra era la dona preferida del califa, i el nom de la ciutat estaria dedicat a ella (azahar = flor), però també es possible que el nom vulgui dir "La Ciutat de l'Esplendor" ja que Zahra es pot traduir també per Brillant i derivats.
Fou destruïda el 1010 durant la guerra civil que va posar final al Califat de Còrdova quan es va revoltar Muhàmmad II al-Mahdí contra el hàjib Abd-ar-Rahman Sanxuelo i va usurpar el califat en perjudici d'Hixem II.
La ciutat va desaparèixer i els propis historiadors musulmans en donen pocs detalls. Al cap d'una generació ni tan sols se'n coneixia l'emplaçament. Però donen prou detalls per situar-la quan parlen del lloc de Xabular o Rambla (terreny arenós) que subsisteix en el Cortijo del Arenal dins del qual hi ha el Pago de la Tejavana on es reconeix com el lloc on va estar situada, però en queden molts pocs vestigis i resulta que la construcció fou feta amb materials de qualitat mitja o baixa. Els palaus no obstant són descrits amb boniques corbes de marbre esculpits amb forma de sarcòfags romans com a fonts, i alguns exemples es conserven als museus. El palau de Munyat al-Amiriyya era en aquest complex.
Al migdia enfilem cap a Sevilla, per error ho fem per la carretera antiga que es una mica més llarga que l’Autovia però tot i això ens hi plantem en unes tres hores (dinar inclòs).
Ens instal·lem als apartaments “Tempa Museo” a un pas de la zona turística i en ple eix comercial de Sevilla. Desprès de fer una volta pel barri de “Sta Cruz” acabem anant a sopar a “L’Eslava” un bar de tapes molt famós de Sevilla o desprès d’esperar quasi una hora podem assaborir-ne la qualitat i la fama. Eren molt bones.


Dimecres dia 13

El matí el dediquem a la Visita als “Reales Alcázares” i la Giralda.
Los “Reales Alcázares de Sevilla”, són un conjunt d'edificis palatins la construcció dels quals es va iniciar a l'Alta Edat Mitjana, on es superposen múltiples estils, des de l'art islàmic dels seus primers habitants, el mudèjar i gòtic del període posterior, a la conquesta de la ciutat per les tropes castellanes fins al renaixentista i barroc de posteriors reformes. El recinte ha estat habitualment utilitzat com a lloc d'allotjament dels membres de la Casa Reial Espanyola i de caps d'estat de visita a la ciutat. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat, al costat de la catedral de Sevilla i l'Arxiu d'Índies l'any 1987.
La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món. El 1987 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'ajuntament de la ciutat l'ha custodiat durant els set segles d'història de la catedral; per fer-ho, manté la litúrgia diària, la celebració de les festivitats del Corpus i de la Immaculada i atén la devoció a la Mare de Déu dels Reis. En aquest temple es troba el cos de Sant Ferran Rei, el patró de la ciutat.
El 2008, una investigadora de la Universitat de Cantàbria, Begoña Alonso Ruiz, va trobar al Monestir de Bidaurreta d’Oñate (Guipúscoa)el plànol més antic de la catedral. Aquest plànol, una vegada estudiat, aportà importants dades sobre la construcció de l'edifici com, per exemple, la intenció dels primitius dissenyadors d'enderrocar «La Giralda», idea que es va rebutjar.[
La construcció de la catedral s'inicià l'any 1401, i ocupà el solar que va quedar després de la demolició de l'antiga mesquita, l'Aljama de Sevilla. D'aquesta època gòtica en forma part la major part de la seva edificació; posteriorment, es van anar afegint annexos, capelles i retaules que mostren els diferents estils que s'han anat succeint.
L'última obra d'importància realitzada es va dur a terme l'any 2008 i va consistir en la substitució de 576 carreus que conformaven un dels grans pilars que sustenten el temple per nous blocs de pedra de característiques similars però amb major resistència. Aquest difícil treball va ser possible gràcies a l'ús de nous sistemes tecnològics que van demostrar que l'edifici patia diàriament unes oscil·lacions de mesura de 2 cm com a conseqüència de la dilatació dels seus materials.
La Giralda és una torre que forma part de la Catedral de Sevilla un dels edificis més representatius de Sevilla, una de les més grans del món i veritable joia del gòtic i barroc.
La torre, antic minaret de la mesquita almohade de Sevilla, està constituïda per diversos cossos diferenciats encara que perfectament units mostrant un exemple perfecte de la riquesa del gresol de cultures existent en la ciutat. El cos musulmà és el més antic, va ser construït el 1184 per ordre de Abu Yaqub Yusuf. Per a la seva construcció, tal com es pot apreciar en la seva base, es van emprar les restes d'alguns edificis i cadirats romans. Es va basar en el minaret de la mesquita Kutubia (70 metres) de Marràqueix, (El Marroc) i considerada obra mestra de l'art hispà-magrebí.
A la tarda ens desplacem fins a la “Casa de Pilatos” palau situat a la ciutat de Sevilla. L'edifici és una combinació dels estils del Renaixement italià i del mudèjar andalús. És considerat el prototipus de palau andalús i, en l'actualitat, és la seu de la Casa de Medinaceli.
Finalment acabem a la Plaça d’Espanya, conjunt arquitectònic que configura un espai espectacular dins la ciutat. Fou l’edifici principal de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla l’any 29 i en els seus bancs hi ha representades totes les províncies espanyoles curiosament el banc de Barcelona estava en obres i tapat per una lona.
La plaça ha estat utilitzada com a escenari d’algunes pel·lícules com Lawrence d’Arabia, Star Wars Episodi II, l’Atac dels Clons, El Dictador etc..
Sopem al “Kiosko de las Flores” en el barri de Triana, amb una vista espectacular de la “Torre del Oro”, la “Giralda” i el Riu.


Dijous dia 14

Matí de passeig pels barris de Triana i de Santa Cruz. Abans de marxar cap a casa encara tenim temps de gaudir d’un bon “tapeo” a “Las Columnas Bodega Santa Cruz”
A les 14.55 amb cinc de minuts de retràs surt l’AVE 03941 cap a Barcelona, l’arribada no pot ser mes puntual a les 20.22 tal com indica l’horari de la companyia.