DESCOBRINT VALLADOLID

Una celebració familiar ens ha donat l'oportunitat de visitar la capital castellana. Han estat un parell de dies, però ho hem pogut veure bé i el més important molt ben acompanyats.

Dissabte dia 18

L'avíó de Ryanair ens deixa a primera hora de la tarda al petit aeroport de Villanubla. Es petit i amb no gaire moviment. Fa fresca i vent, però de moment no plou. Volem agafar el bus, però esta mal combinat amb l'arribada dels pocs vols que hi aterren i optem per un taxi que en pocs minuts ens deixa al rovell de l'ou de la capital.

Un cop ben instal·lats a l'hotel Catedral, estratègicament situat al centre es un hotel antic però rehabilitat i de confort correcte. Un cop deixat el poc equipatge que hem portat ja que Ryanair no et dona massa opcions en aquest aspecte, ens anem a fer un tomb per la ciutat i comencem la descoberta. Valladolid es caracteritza per ser una ciutat senyorial i amb moltes esglésies, convents i palaus. La trobo molt neta i ordenada i es còmoda i assequible de veure.

Entre passejades s'ens fa hora de sopar i ben aconsellats ho fem a "Los Zagales de la Abadía". Que bons els "Tigretoston, Obama en la Casablanca, Tierra Mar y Aire" i la "Cecina" i els "Huevos Revueltos" tot ben regat amb un Vi "Ribera del Duero". Una passada de sopar que farà que repetim l'endemà a l'hora de dinar. Encara tenim temps de donar una volteta nocturna, prendre uns "chupitos" i acabar veient el lamentable resultat de la cançó espanyola al Festival d'Eurovisió.

Diumenge dia 19

Gris comença el dia, sense vent però amb gelor. Esmorzem en una granja a horaris poc catalans, aquí la vida   es viu a un ritme més lent i especialment els dies festius. Un cop esmorzats ens apropem als jardins de Campogrande. Plovisqueja i al parc contemplem els paons obrint les seves plomes entre les mirades encuriosides dels nens que per allí passegen. Es un bon pulmó per la ciutat, es el seu petit "Central Park" i entre les anècdotes la d'un nen que en veure la Paqui amb la capel·lina exclama "Anda un abrigo de basura". El sol apareix tímidament però no tarda en amagar-se una altra vegada. Serà la constant de tot el dia. El dinar el repetim als "Zagales" i la tarda que comença tranquila acaba amb un bon ruixat.

Dilluns dia 20

Esmorzem enfront del teatre Calderón, avui es dia laborable i la ciutat té un altre ritme, hi ha més tràfec i l'activitat es palpable als carrers. Aprofitem per fer unes compres d'embotits (son un vici) i ens arribem al Pisuerga, el riu es un dels eixos sobre el que vertebra la vida de "Pucela", fins i tot hi ha una platja que es molt concorreguda a l'estiu quan la calor es fa sentir. El dinar d'avui el fem a un restaurant anomenat "El Consejero del Rey" i allà provem el "lechazo" esplèndid dinar i magnífic servei. Quedem tips, contents i agraïts als nostres amfitrions que ens han volgut obsequiar en aquest racó tan acollidor. la tarda s'escola i el dia vol despedir-se amb un sol que fa pujar ràpidament la temperatura. Unes darreres compres abans de que a la parada de l'autobus per anar a l'aeroport ens confirmin que el bus tampoc enllaça amb l'horari de l'avió i optem per tornar a agafar un taxi. Un avió d'Air Nostrum, petitet i coquetó ens retorna a casa en poc menys d'una hora.

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi espanyol situat al nord-oest de la Península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma. Segons les dades del padró de 2011, té 313.437 habitants, i és el 13è municipi més poblat d'Espanya i el primer de tot el nord-oest espanyol. D'altra banda, l'àrea metropolitana de la ciutat, conformada per 23 municipis, és la 20a més gran d'Espanya, amb una població de 413.605 habitants (INE 2011).

Malgrat que existeixen indicis d'assentaments pertanyents al Paleolític inferior, Valladolid no va tenir una població estable fins a l'Edat mitjana. Durant la repoblació de la Meseta, Alfons VI de Lleó va encarregar el comte Pedro Ansúrez el seu poblament, i li'n va atorgar el senyoriu el 1072. A partir d'aquesta data s'inicià el seu creixement, i es va anar dotant de diferents institucions; Església col·legial,Universitat o Alcàsser Reial. Això li va permetre esdevenir seu de la Cort castellana, i posteriorment, entre 1601 i 1606, capital de l'Imperi Espanyol, fins que la capitalitat va passar definitivament a Madrid. A partir de llavors s'inicià un període de decadència que només se salvà amb l'arribada del ferrocarril al segle XIX, i amb la industrialització de la ciutat, ja al segle XX.

El seu casc antic conserva un interessant conjunt històric, compost per cases, palaus, esglésies, places, avingudes i parcs, junt amb un important patrimoni museístic format pel Museu Nacional d'Escultura, Museu de Valladolid, Museu de Ciències Naturals, el Museu Oriental, i el Museo de Arte Contemporáneo Español Patio Herreriano, així com cases museu: Casa-Museu de José Zorrilla, i Casa-Museu de Cervantes. Entre els esdeveniments culturals que se celebren a la ciutat destaquen la Setmana Santa de Valladolid, la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (SEMINCI) i el Festival de Teatre i Arts de Carrer (TAC).