UN CAP DE SETMANA PLE DE SORPRESES

Només sabiem que el dissabte a tres quarts d'onze havíem de ser a la Via Augusta de Tarragona en un número on casualment hi ha l'hotel Núria. la Maite i en Santi de Mollerussa ja fa temps ens havien convidat a passar un cap de setmana amb ells però res més coneixíem de la trobada. A l'hora fixada allà estavem i de seguida ens varem trobar. mentre feiem un cafè en una granja botiga que hi ha a l'hotel anomenada Provisions, apareixen en Pere i la Núria de Sant Feliu (1ª sorpresa). Ells i nosaltres pensàvem que anàvem sols amb en Santi i la Maite, però resulta que no, compartim el cafè tots junts i com que la Núria havia entrat a l'hotel a preguntar pensant que ens quedàvem allà, ja sabem que no, que només ens trobàvem en un "meeting-point". Per tant toca agafar els cotxes, nosaltres anem amb el d'en Santi i comença la segona part. per l'autopista anem baixant en direcció a València, anirem a Port Aventura?, Salou?, Delta de l'Ebre?, res de tot això, quan sortim a l'Hospitalet de l'Infant ja ho començo a tenir clar i quant en Santi agafa la direcció de Peñiscola, els dubtes s'esvaeixen i en pocs minuts som a les portes de l'Hotel Papa Luna, enfront del castell d'aquesta bonica població de Castelló. La 2ª sorpresa ja s'ha produït, allà passarem el cap de setmana en molt bona companyia. L'hotel tot i no ser Setmana Santa està a petar de gent, la veritat es que ens sorprèn. Es molt gran però està molt ple. Després de deixar les bosses a les habitacions toca dinar, un "buffet" que no te l'acabes i tot seguit que ja son quarts de cinc ens acostem a visitar el castell. No hi ha massa gent i la tarda malgrat les previsions de pluja s'aguanta prou bé amb un sol que escalfa una mica l'ambient. A la sortida ens trobem una concentració de timbalers dels que acompanyen als passos de Setmana Santa, fan una tabarra que Déu n'hi do. A l'hotel sopem i després fem una Aigua de València, que no té res a veure amb les que fa la Paqui, mentre un duo femení amenitza la nit a "l'atiborrada" cafeteria del Papa Luna.

Diumenge ens llevem amb sol i molt de vent, sospesem la possibilitat d'arribar-nos fins a Morella però finalment optem per desprès de l'esmorzar enfilar el camí de tornada cap a Tarragona. Hi arribem al migdia i fem un volt pel casc antic abans d'anar a dinar al Port del Serrallo, en un restaurant on a base de pica pica de productes del mar, dinem molt bé. La tarda es torna grisa, com si fos el presagi de la despedida, fa fresca i amb il·lusió pel cap de setmana passat però amb tristesa per deixar els bons amics que ens han acompanyat, enfilem cap a Premià. Ha estat un cap de setmana magnífic. Gràcies Maite i Santi per organitzar-ho tant bé i Gràcies a n'en Pere i la Nuri per la seva companyia i complicitat.