TOLEDO ENTRE LA CULTURA I LA BOIRA
Dos dies i mig son
excel·lents per descobrir una de les ciutats amb un passat i present cultural
més aclaparador de la geografia espanyola.
Ens hi hem arribat
aprofitant aquesta setmana de ponts, en que cadascú ha fet festa quan ha pogut o l'han deixat o malauradament nomes ha fet els dies festius, i alguns com els del comerç ni això.
Dijous dia 8 de Desembre.
En baixar de l’avió a
Madrid, fa fred i sol. A mesura que avancem amb l’Avant que uneix Madrid i
Toledo la boira comença a embolcallar-ho tot. Aquesta boira serà una de les
protagonistes de la nostra estada, l’altre serà la gran quantitat de monuments
i cultura que hi ha dins d’aquesta petita ciutat de poc més de 70000 habitants
i que durant un temps fou la capitalitat del que avui coneixem com Espanya.
El viatge entre la
capital de l’estat i Toledo es fa en poc mes de vint i cinc minuts, amb un
trens silenciosos, de fet son AVE sols que a menys velocitat. Un es pregunta si
per fer aquests escassos setanta quilòmetres calia fer una inversió d’aquestes
consideracions, però les conclusions a les que arribaríem ens desviarien de la crònica
del que aquí es vol explicar.
Toledo és coneguda com la ciutat de les
tres cultures, així com la "ciutat imperial", per haver residit en
ella l'emperador Carles V.
Arribem sota una boira bastant espessa i
amb un fred que pela. Ens desanimen quan ens confirmen que ja porta uns dies
així i que la cosa sembla que no té pinta de millorar. Que hi farem!!.
Un autobús ens porta de l’estació de
ferrocarril (edifici d’estil mudèjar molt bonic) a la plaça Zocodóver, Aquesta plaça es com la plaça
Catalunya el centre d’on gira l’activitat del casc històric de la ciutat. En
aquestes dates una immensa carpa amb paradetes de Nadal en dificulta la seva
visió en perspectiva. No es una plaça especialment gran, té forma triangular i
el seu nom ve probablement de l’àrab sūq ad-dawābb que significa
mercat de besties de càrrega. Aquí hi havia curses de braus i es feien les
festes de la localitat. Es un punt neuràlgic de la vida social de la ciutat.
Ens dirigim a l’hotel Eurico que es troba a pocs metres de la catedral.
Un cop instal·lats el primer punt es l’oficina d’informació i turisme que hi ha
a l’Ajuntament enfront de la catedral. La petita plaça que hi ha al davant es
ocupada per una carpa que allotja una pista de gel on patinen grans i menuts i
que trenca (com molt bé diu la noia de l’oficina) l’encant i la plasticitat del
lloc.
Un cop ben informats cap a la catedral falta gent. Fem la visita pel
nostre compte i seguint les indicacions d’una guía turística que ens va fer
arribar la Susanna, de quan hi varen anar ells.
La catedral de Santa Maria de Toledo anomenada també Catedral Primada
de Toledo es la seu de l’Arxidòcesi de Toledo.
En el seu majestuós interior hi destaquen ”El Transparente” obra
de Narciso Tomé aquest va ser
nomenat arquitecte suplent de la catedral el 1721. L'obra es troba al mur absidal,
darrere de l'altar major, i és d'estil barroc i xorigueresc
recarregat, estil també conegut com a rococó. Es va realitzar en temps de
l'arquebisbe Diego de Astorga i Céspedes que va tenir el seu mandat entre els
anys 1720-1734; la seva tomba es
troba als peus de l'altar del “Transparente”
Un altre dels elements destacats es la
Custòdia Aquesta meravellosa peça va ser un encàrrec del Cardenal Cisneros i es va elaborar entre 1517 i
1524. És de traçat gòtic arcaïtzant i d'una gran bellesa arquitectònica, amb
una gran semblança estilística a la de fusta del retaule major de la catedral.
La custòdia està subjectada per 12.500 cargols, 5.600 peces diverses i 260
figures. Es van utilitzar 183 kilograms d'argent i 18 d'or. El seu autor
es Enrique de Arfe.
A la sagristia obres de pintors
importants especialment les quinze del Greco i de manera molt destacada el quadre
de l’Espoli obra realitzada entre 1577 i 1579.
Tanquem la visita de la catedral fent
una passejada pel Claustre.
La boira s’ha aixecat una mica i llueix
un sol que deixa entreveure el blau del cel.
El segon punt de la visita es la petita església
de Santo Tomé, l’objectiu es veure
una de les obres més famoses d’el Greco, “El
Entierro del Conde Orgaz”. En arribar a l’església ens comenten que hi ha
un braçalet a la manera dels que donen els hotels “tot inclòs” que permet veure
i repetir les vegades que vulguis els recintes que hi ha inclosos i que son uns
quants.
Entrem a la petita esglesiola. El
retaule situat a la dreta de l’entrada es immens i mereix per si sol el preu de
l’entrada. Com ja es conegut el quadre representa l’enterrament del Comte d’Orgaz.
Representa el fet tingut com a miraculós
de l'enterrament de Gonzalo Ruiz de Toledo, senyor de la vila d'Orgaz (el
títol de comte li va ser atorgat als seus descendents l'any 1520 pel rei Carles V
del Sacre Imperi Romanogermànic). Atenint-se a les indicacions rebudes per part del comitent Andrés Núñez, la representació
d'aquest fet local, està dividida en dues parts: en la part inferior mostra
l'escena terrenal de l'enterrament —tema principal de la pintura—, envoltat amb
els personatges oficiants i els assistents així com les figures de Sant
Esteve i Sant Agustí; a la
part superior l'escena celestial amb Crist a la part central amb la Verge María i sant Joan Baptista, a la dreta els apòstols i
benaurats i com símbol d'unió entre ambdues la figuració de l'ànima del comte
ascendint als cels. Encara que el fet històric del enterrament va ser el 1323,
es mostra als seus personatges abillats amb vestidures pròpies de dos-cents
cinquanta anys posteriors o sigui de l'època del pintor, així com també va
incloure retrats entre els assistents de persones contemporànies a la
pintura.
Un cop vist el quadre, de fet l’església
no té res més a veure, ens apropem a Santa
María la Blanca. Es un temple catòlic que fou Sinagoga construïda en el Segle
XII i que va acabar transformada en església en el XIV.
D’aquí cap al Monestir de San Juan de los
Reyes. Aquest monestir fou construït sota el patrocini de la Reina Isabel I
de Castella amb la intenció de convertir-lo en mausoleu reial, en commemoració
de la Batalla de Toro i el naixement del Princep Juan. Es l’edifici més important
erigit pels Reis Catòlics alhora d’un monument commemoratiu de les conquestes dels
Reis i del seu programa polític.
Es destacable el claustre considerat una
de les joies espanyoles del gòtic de transició al renaixement, va ser restaurat
de manera significativa. Es comunica amb l’església pel cantó sud mitjançant
dues portes situades al creuer i a la nau. El temple es va acabar al 1945 i es
de tipus isabelí d’una sola nau.
Sortim del Monestir i el dia ja es va enfosquint
encara però ens queda una visita a l’Esglèsia
de Santiago del Arrabal. Aquest
temple no es visita i cal aprofitar quan hi ha missa per poder-hi entrar. Es l’església
Mudèjar més gran de Castella La Manxa. Fou construïda en el segle XIII i està
formada per tres naus amb creuer i tres àbsides. Mentre ens hi dirigim passem
per un convent on les monges venen dolços fets per elles, hi ha cua de
compradors, el producte estrella “Pa d’Àngel”.
Quan hi arribem la boira ja s’ha tornat
a instal·lar als carrers, i el terra s’humiteja ràpidament. La missa encara no
ha començat i ens permet veure el temple amb discreció. D’allí fins a la
propera “Puerta de Bisagra” una de
les entrades a la ciutat emmurallada i que ara està il·luminada amb la
decoració nadalenca.
La Porta es troba a la part baixa i cal
remuntar els carrers per arribar a l’hotel i donar per acabat el tour turístic
per avui. Sopem al Gambrinus jo, una sopa castellana, i “Carcamusas” (plat típic de Toledo) la Paqui s’agafa una sopa de ceba
i un pisto manxego.
Cansats desprès de la caminada i d’haver-nos
llevat a la cinc del matí descansem fins l’endemà.
Divendres 9 de Desembre.
La boira i el fred segueixen instal·lats
a la ciutat. Després d’esmorzar fem una nova visita al quadre del “Comte d’
Orgaz” (es l’avantatge de la polsera) i d’allí a la Casa Museu d’El Greco. Fem
una visita guiada molt complerta (1 hora) on ens submergim en la vida i obra d’aquest
pintor genial.
En realitat el Greco no va viure en
aquesta casa, aquesta mansió on es troba el museu era propietat del marquès de
Villena.
Sortint de la casa, la següent parada es
la Sinagoga del Transito, on es troba
el Museu Sefardí. Aquesta sinagoga es coneguda també com la de Samuel ha-Levi.
Es un edifici del Segle XIV d’estil mudèjar en el que hi destaca una sala d’oració
ornamentada amb arquets que permeten l’entrada de llum exterior i frisos
policromats en guix decorats amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics, a
més de motius heràldics de la Corona de Castella.
Després de passejar pels carrerons plens
d’història i de fer un mos per matar la gana el següent punt d’interès es l’església
dels Jesuïtes. No té massa interès però té unes torres que t’ofereixen una bona
vista de la ciutat. Quan hi pugem encara hi ha una mica de boira, que
sortosament comença a aixecar-se mentre estem allí i encara podem fer alguna
bona foto. La tarda es va aixecant i aprofitem per fer una mica de tour
exterior passem per la Mezquita del
Cristo de la Luz, la Puerta del Sol,
la de la Bisagra i fins el Riu Tajo i
el famós Puente de Alcàntara.
La Mezquita
del Cristo de la Luz es la més ben conservada de totes les que hi va haver
a l’època musulmana dins de la ciutat. Fou un petit oratori al costat d’una
porta d’accés a la ciutat o bé pels que hi arribaven o be com a preparació per
la sortida.
Es al barri de San Nicolás. El nom del
temple cristià ve del crist crucificat que s’hi va possar quan fou consagrada
com a ermita, nom que fou canviat pel d’una imatge de la Verge de la Llum que
desaparegué posteriorment.
Las Puertas
del Sol i la de Bisagra eren portes d’entrada a la
ciutat.
La del
Sol es una obra mudèjar del
Segle XIV que constituía l’ingrés a la medina. Es de planta rectangular
acabada en semicercle amb un gran arc apuntant sobre columnes, lleugerament
avançat respecte a la porta que es de ferradura. Entre ambdós hi ha un relleu
en forma de tondo, amb l’emblema de la Catedral que representa la Imposició de
la Casulla a Sant Ildefons sota el Sol i la LLuna d’aquí el nom de la porta.
La de
Bisagra es d’origen musulmà, època de la qual es conserva el nucli central,
però va ser reconstruïda per Alonso de Covarrubias en el Segle XVI.
Es formada per dos cossos independents
amb dos murs emmerlats que els uneixen i deixen un pati entre ells. El cos que
dona a la ciutat es d’arc de mig punt flanquejat per torrasses quadrades i un
escut de Carles V a la part superior. El cos extern es format per un arc de
carreus encoixinats sobre el que hi ha un gran escut de la Ciutat Imperial amb
l’àguila bicèfala. Flanquegen aquesta entrada dos grans torres circulars
almenades.
El puente
de Alcántara, es situat sota el castell
de San Servando i fou construït a l’època romana. Era un dels ponts que donava
entrada a la ciutat i a l’Edat Mitja fou entrada obligatòria per qualsevol pelegrí
Remuntem altre cop cap al centre i abans
d’arribar a la Plaça Zocodóver parem
al Museo de la Sta Cruz. Aquí hi
destaca una Immaculada d’El Greco.
Es un edifici important del Segle XVI i
el seu origen era un important hospital. Té una portada plateresca destacable
obra d’Alonso de Covarrubias.
Quan sortim ja es fosc, però encara
tenim temps de fer una breu visita a la Mezquita
de Tornerías, i d’allí a Santo
Domingo el Antiguo.
A Santo
Domingo hi ha la tomba d’el Greco i un museu una mica caòtic. Les monges
que es cuiden del convent venen dolços típics. Comprem uns dolços amb pasta de
full que tenen molt bona pinta.
Ja no tenim temps de mes, tot seguit una
bona dutxa i un bon sopar a l’Asador
Txoko, per 16€ cada un sopem molt bé i amb abundància. La boira torna a apoderar-se
dels carrers, sembla més espessa que la d’ahir.
Dissabte dia 10 de Desembre.
El dia es lleva mes o menys com els
anteriors, la boira es ploranera i el terra dels carrers empedrats està xop.
Tanquem la visita a Toledo visitant l’església de San Román on hi ha un petit museu dels Concilis Visigòtics que ens
han recomanat de no deixar de veure. Quan ho hem fet recollim les maletes i ens
dirigim cap a l’estació per agafar el tren que ens deixarà a Madrid.
Una
darrera vista a la ciutat sota la imponent silueta de l’Alcázar, justament l’únic monument que no hem visitat, el Museu
Militar que hi ha no era ni de bon tros una de loes nostres prioritats i des
del principi no varem considerar la seva visita.
A les 12.20 l’Avant 08123 ens porta
novament a Madrid, on passarem unes hores abans d’agafar l’avió a quarts de deu
de la nit, però això ja es una altra història.
Comentaris