TOLEDO ENTRE LA CULTURA I LA BOIRA




Dos dies i mig son excel·lents per descobrir una de les ciutats amb un passat i present cultural més aclaparador de la geografia espanyola.
Ens hi hem arribat aprofitant aquesta setmana de ponts, en que cadascú ha fet festa quan ha pogut o l'han deixat o malauradament nomes ha fet els dies festius, i alguns com els del comerç ni això.

Dijous dia 8 de Desembre.

En baixar de l’avió a Madrid, fa fred i sol. A mesura que avancem amb l’Avant que uneix Madrid i Toledo la boira comença a embolcallar-ho tot. Aquesta boira serà una de les protagonistes de la nostra estada, l’altre serà la gran quantitat de monuments i cultura que hi ha dins d’aquesta petita ciutat de poc més de 70000 habitants i que durant un temps fou la capitalitat del que avui coneixem com Espanya.

El viatge entre la capital de l’estat i Toledo es fa en poc mes de vint i cinc minuts, amb un trens silenciosos, de fet son AVE sols que a menys velocitat. Un es pregunta si per fer aquests escassos setanta quilòmetres calia fer una inversió d’aquestes consideracions, però les conclusions a les que arribaríem ens desviarien de la crònica del que aquí es vol explicar.

Toledo és coneguda com la ciutat de les tres cultures, així com la "ciutat imperial", per haver residit en ella l'emperador Carles V.
Arribem sota una boira bastant espessa i amb un fred que pela. Ens desanimen quan ens confirmen que ja porta uns dies així i que la cosa sembla que no té pinta de millorar. Que hi farem!!.

Un autobús ens porta de l’estació de ferrocarril (edifici d’estil mudèjar molt bonic) a la plaça Zocodóver, Aquesta plaça es com la plaça Catalunya el centre d’on gira l’activitat del casc històric de la ciutat. En aquestes dates una immensa carpa amb paradetes de Nadal en dificulta la seva visió en perspectiva. No es una plaça especialment gran, té forma triangular i el seu nom ve probablement de l’àrab sūq ad-dawābb que significa mercat de besties de càrrega. Aquí hi havia curses de braus i es feien les festes de la localitat. Es un punt neuràlgic de la vida social de la ciutat.

Ens dirigim a l’hotel Eurico que es troba a pocs metres de la catedral. Un cop instal·lats el primer punt es l’oficina d’informació i turisme que hi ha a l’Ajuntament enfront de la catedral. La petita plaça que hi ha al davant es ocupada per una carpa que allotja una pista de gel on patinen grans i menuts i que trenca (com molt bé diu la noia de l’oficina) l’encant i la plasticitat del lloc.

Un cop ben informats cap a la catedral falta gent. Fem la visita pel nostre compte i seguint les indicacions d’una guía turística que ens va fer arribar la Susanna, de quan hi varen anar ells.

La catedral de Santa Maria de Toledo anomenada també Catedral Primada de Toledo es la seu de l’Arxidòcesi de Toledo.
En el seu majestuós interior hi destaquen ”El Transparente” obra de Narciso Tomé aquest va ser nomenat arquitecte suplent de la catedral el 1721. L'obra es troba al mur absidal, darrere de l'altar major, i és d'estil barroc i xorigueresc recarregat, estil també conegut com a rococó. Es va realitzar en temps de l'arquebisbe Diego de Astorga i Céspedes que va tenir el seu mandat entre els anys 1720-1734; la seva tomba es troba als peus de l'altar del “Transparente
Un altre dels elements destacats es la Custòdia Aquesta meravellosa peça va ser un encàrrec del Cardenal Cisneros i es va elaborar entre 1517 i 1524. És de traçat gòtic arcaïtzant i d'una gran bellesa arquitectònica, amb una gran semblança estilística a la de fusta del retaule major de la catedral. La custòdia està subjectada per 12.500 cargols, 5.600 peces diverses i 260 figures. Es van utilitzar 183 kilograms d'argent i 18 d'or. El seu autor es Enrique de Arfe.
A la sagristia obres de pintors importants especialment les quinze del Greco i de manera molt destacada el quadre de l’Espoli obra realitzada entre 1577 i 1579.
Tanquem la visita de la catedral fent una passejada pel Claustre.

La boira s’ha aixecat una mica i llueix un sol que deixa entreveure el blau del cel.

El segon punt de la visita es la petita església de Santo Tomé, l’objectiu es veure una de les obres més famoses d’el Greco, “El Entierro del Conde Orgaz”. En arribar a l’església ens comenten que hi ha un braçalet a la manera dels que donen els hotels “tot inclòs” que permet veure i repetir les vegades que vulguis els recintes que hi ha inclosos i que son uns quants.
Entrem a la petita esglesiola. El retaule situat a la dreta de l’entrada es immens i mereix per si sol el preu de l’entrada. Com ja es conegut el quadre representa l’enterrament del Comte d’Orgaz.
Representa el fet tingut com a miraculós de l'enterrament de Gonzalo Ruiz de Toledo, senyor de la vila d'Orgaz (el títol de comte li va ser atorgat als seus descendents l'any 1520 pel rei Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic). Atenint-se a les indicacions rebudes per part del comitent Andrés Núñez, la representació d'aquest fet local, està dividida en dues parts: en la part inferior mostra l'escena terrenal de l'enterrament —tema principal de la pintura—, envoltat amb els personatges oficiants i els assistents així com les figures de Sant Esteve i Sant Agustí; a la part superior l'escena celestial amb Crist a la part central amb la Verge María i sant Joan Baptista, a la dreta els apòstols i benaurats i com símbol d'unió entre ambdues la figuració de l'ànima del comte ascendint als cels. Encara que el fet històric del enterrament va ser el 1323, es mostra als seus personatges abillats amb vestidures pròpies de dos-cents cinquanta anys posteriors o sigui de l'època del pintor, així com també va incloure retrats entre els assistents de persones contemporànies a la pintura.

Un cop vist el quadre, de fet l’església no té res més a veure, ens apropem a Santa María la Blanca. Es un temple catòlic que fou Sinagoga construïda en el Segle XII i que va acabar transformada en església en el XIV.
D’aquí cap al Monestir de San Juan de los Reyes. Aquest monestir fou construït sota el patrocini de la Reina Isabel I de Castella amb la intenció de convertir-lo en mausoleu reial, en commemoració de la Batalla de Toro i el naixement del Princep Juan. Es l’edifici més important erigit pels Reis Catòlics alhora d’un monument commemoratiu de les conquestes dels Reis i del seu programa polític.
Es destacable el claustre considerat una de les joies espanyoles del gòtic de transició al renaixement, va ser restaurat de manera significativa. Es comunica amb l’església pel cantó sud mitjançant dues portes situades al creuer i a la nau. El temple es va acabar al 1945 i es de tipus isabelí d’una sola nau.

Sortim del Monestir i el dia ja es va enfosquint encara però ens queda una visita a l’Esglèsia de Santiago del Arrabal. Aquest temple no es visita i cal aprofitar quan hi ha missa per poder-hi entrar. Es l’església Mudèjar més gran de Castella La Manxa. Fou construïda en el segle XIII i està formada per tres naus amb creuer i tres àbsides. Mentre ens hi dirigim passem per un convent on les monges venen dolços fets per elles, hi ha cua de compradors, el producte estrella “Pa d’Àngel”.

Quan hi arribem la boira ja s’ha tornat a instal·lar als carrers, i el terra s’humiteja ràpidament. La missa encara no ha començat i ens permet veure el temple amb discreció. D’allí fins a la propera “Puerta de Bisagra” una de les entrades a la ciutat emmurallada i que ara està il·luminada amb la decoració nadalenca.
La Porta es troba a la part baixa i cal remuntar els carrers per arribar a l’hotel i donar per acabat el tour turístic per avui. Sopem al Gambrinus jo, una sopa castellana, i “Carcamusas” (plat típic de Toledo) la Paqui s’agafa una sopa de ceba i un pisto manxego.

Cansats desprès de la caminada i d’haver-nos llevat a la cinc del matí descansem fins l’endemà.

Divendres 9 de Desembre.

La boira i el fred segueixen instal·lats a la ciutat. Després d’esmorzar fem una nova visita al quadre del “Comte d’ Orgaz” (es l’avantatge de la polsera) i d’allí a la Casa Museu d’El Greco. Fem una visita guiada molt complerta (1 hora) on ens submergim en la vida i obra d’aquest pintor genial.
En realitat el Greco no va viure en aquesta casa, aquesta mansió on es troba el museu era propietat del marquès de Villena.

Sortint de la casa, la següent parada es la Sinagoga del Transito, on es troba el Museu Sefardí. Aquesta sinagoga es coneguda també com la de Samuel ha-Levi. Es un edifici del Segle XIV d’estil mudèjar en el que hi destaca una sala d’oració ornamentada amb arquets que permeten l’entrada de llum exterior i frisos policromats en guix decorats amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics, a més de motius heràldics de la Corona de Castella.

Després de passejar pels carrerons plens d’història i de fer un mos per matar la gana el següent punt d’interès es l’església dels Jesuïtes. No té massa interès però té unes torres que t’ofereixen una bona vista de la ciutat. Quan hi pugem encara hi ha una mica de boira, que sortosament comença a aixecar-se mentre estem allí i encara podem fer alguna bona foto. La tarda es va aixecant i aprofitem per fer una mica de tour exterior passem per la Mezquita del Cristo de la Luz, la Puerta del Sol, la de la Bisagra i fins el Riu Tajo i el famós Puente de Alcàntara.

La Mezquita del Cristo de la Luz es la més ben conservada de totes les que hi va haver a l’època musulmana dins de la ciutat. Fou un petit oratori al costat d’una porta d’accés a la ciutat o bé pels que hi arribaven o be com a preparació per la sortida.
Es al barri de San Nicolás. El nom del temple cristià ve del crist crucificat que s’hi va possar quan fou consagrada com a ermita, nom que fou canviat pel d’una imatge de la Verge de la Llum que desaparegué posteriorment.

Las Puertas del Sol i la de Bisagra eren portes d’entrada a la ciutat.
La del Sol es una obra mudèjar del Segle XIV que constituía l’ingrés a la medina. Es de planta rectangular acabada en semicercle amb un gran arc apuntant sobre columnes, lleugerament avançat respecte a la porta que es de ferradura. Entre ambdós hi ha un relleu en forma de tondo, amb l’emblema de la Catedral que representa la Imposició de la Casulla a Sant Ildefons sota el Sol i la LLuna d’aquí el nom de la porta.
La de Bisagra es d’origen musulmà, època de la qual es conserva el nucli central, però va ser reconstruïda per Alonso de Covarrubias en el Segle XVI.
Es formada per dos cossos independents amb dos murs emmerlats que els uneixen i deixen un pati entre ells. El cos que dona a la ciutat es d’arc de mig punt flanquejat per torrasses quadrades i un escut de Carles V a la part superior. El cos extern es format per un arc de carreus encoixinats sobre el que hi ha un gran escut de la Ciutat Imperial amb l’àguila bicèfala. Flanquegen aquesta entrada dos grans torres circulars almenades.

El puente de Alcántara, es situat sota el castell de San Servando i fou construït a l’època romana. Era un dels ponts que donava entrada a la ciutat i a l’Edat Mitja fou entrada obligatòria per qualsevol pelegrí

Remuntem altre cop cap al centre i abans d’arribar a la Plaça Zocodóver parem al Museo de la Sta Cruz. Aquí hi destaca una Immaculada d’El Greco.
Es un edifici important del Segle XVI i el seu origen era un important hospital. Té una portada plateresca destacable obra d’Alonso de Covarrubias.

Quan sortim ja es fosc, però encara tenim temps de fer una breu visita a la Mezquita de Tornerías, i d’allí a Santo Domingo el Antiguo.

A Santo Domingo hi ha la tomba d’el Greco i un museu una mica caòtic. Les monges que es cuiden del convent venen dolços típics. Comprem uns dolços amb pasta de full que tenen molt bona pinta.

Ja no tenim temps de mes, tot seguit una bona dutxa i un bon sopar a l’Asador Txoko, per 16€ cada un sopem molt bé i amb abundància. La boira torna a apoderar-se dels carrers, sembla més espessa que la d’ahir.

Dissabte dia 10 de Desembre.

El dia es lleva mes o menys com els anteriors, la boira es ploranera i el terra dels carrers empedrats està xop. Tanquem la visita a Toledo visitant l’església de San Román on hi ha un petit museu dels Concilis Visigòtics que ens han recomanat de no deixar de veure. Quan ho hem fet recollim les maletes i ens dirigim cap a l’estació per agafar el tren que ens deixarà a Madrid.

Una darrera vista a la ciutat sota la imponent silueta de l’Alcázar, justament l’únic monument que no hem visitat, el Museu Militar que hi ha no era ni de bon tros una de loes nostres prioritats i des del principi no varem considerar la seva visita.

A les 12.20 l’Avant 08123 ens porta novament a Madrid, on passarem unes hores abans d’agafar l’avió a quarts de deu de la nit, però això ja es una altra història.

Comentaris