FORMENTERA, LA ILLA ITALIANA DE LES PITIÜSES

Un cel tan diferent del que hi ha damunt ca meva
és tot un alicient per deixar-se caure a Formentera.
(Antònia Font)

Dijous Dia 23 de Juny de 2011
Doncs si, enguany, passarem Sant Joan a Formentera. Després de deixar el cotxe a l’Aparca i Vola, una opció molt recomanable i més assequible que la de deixar el cotxe a l’aparcament de l’aeroport. Un cop a la T-1 ens toca esperar més del compte doncs l’avió va amb retard. Finalment una hora mitja més tard sortim cap a Eivissa, amb poques esperances d’enllaçar amb el bus que et porta a la capital.
A l’arribada a la illa, les maletes surten abans que nosaltres, i “oh sorpresa” encara tenim un darrer bus que surt a les 00.30 i que podem agafar i plantar-nos en vint minuts al port.
Ens allotgem a l’hotel “El Puerto” que es troba al costat de l’estació dels ferrys que van a Formentera. Abans d’anar a dormir fem un volt pels animats carrers de la nit eivissenca, molt d’ambient a les terrasses i a les botigues que malgrat ser quarts de dues de la matinada estan obertes.
Per acabar el dia mengem una mica de Coca que ens ha fet l’Àlex de Can Formatger, i que no cal dir-ho està boníssima.

Divendres Dia 24 de Juny de 2011. SANT JOAN
Ens llevem a les nou, esmorzem i enfilem cap al Port i agafem el ferry cap a la petita illa de Formentera.
Fa bon dia, tot i que hi ha alguns núvols, però que no impedeixen que el sol llueixi amb força, un sol que serà el protagonista del viatge i que ens extasiarà en les seves postes al costat del mar.
Amb l’autobús de línia ens dirigim cap a l’apartament de Sa Gaviota, situats a la zona “d’Entrepinos” just quan la carretera principal s’enfila cap a la Mola. Els apartaments estan arran de mar en un indret una mica apartat, però molt acollidor i ben comunicat. Ens instal•lem i ja de seguida ens apropem fins a Es Caló de Sant Agustí, i allí dinem a l’Hostal Rafalet un arròs negre que fa els honors a la diada del meu patró. En acabar un bany a la platgeta del costat i a quarts de sis anem a recollir un cotxet que hem llogat. Ens hem d’esperar una mica doncs per un malentès ens havien anat a buscar al port de la Savina. Quan arriba el Chevrolet Kalos, ja comencem a voltar, anem a Sant Francesc a comprar quatre coses i després fins al Cap de Barbaria i a la cala Saona on gaudim d’una esplèndida posta de sol, amb bastant de públic que també vol delectar-se amb la visió meravellosa del sol desapareixent a l’horitzó del mediterrani.
D’allí ens arribem fins a Es Pujols “El Lloret de la illa” està ple d’italians i es que s’han fet els amos d’aquest indret, quasi tots els negocis son seus i en tota la illa sents parlar més italià que mallorquí. Comprem quatre coses i ja tard anem cap a l’apartament.

Dissabte Dia 25 de Juny de 2011.
Passem quasi tot el dia a Cala Saona, disfrutant del sol i d’una aigua meravellosa. El Michael que es el propietari de l’apartament i que es molt amable, ens ha deixat una ombrel•la per protegir-nos dels raigs solars que cauen que dona gust.
Sortint anem fins al torrent de S’Alga i després de passar per l’apartament ens dirigim a la Platja de Migjorn, a un “xiringuito” anomenat PirataBus, on també hi ha molta gent esperant la posta de sol.
Quan ja s’ha post el sol, ens aconsellen anar a la Mola a una festa anomenada “Flower Power” que ja ens han advertit es molt concorreguda. Passem per Es Pujols on acabem sopant una pizza després d’esperar quasi una hora (ja ens havien advertit) i finalment als volts de les dotze ens arribem al Pilar de la Mola.
En acabar d’aparcar, la Paqui s’entrebanca amb una pedra i en recolzar la ma per no caure es fa mal al canell esquerra. Quan surto del cotxe la veig asseguda a un petit mur i just quan vol venir cap a mi, en incorporar-se es desplomà i cau estesa al mig del carrer, l’impacte es fort i amb les ulleres es fa un trau a la cella, surt molta sang i costa aixecar-la, per un moment estava com morta, l’ensurt es considerable. Una parella que passava per allí avisen ràpidament a uns municipals que a pocs metres dirigien i regulaven el trànsit. Venen de seguida, l’hi donen gel per la ferida i suggereixen avisar a una ambulància. Finalment en constatar que sols n’hi ha una en tota la illa i que tardarà una mitja hora, decidim que la porti jo amb el cotxe.
Uns minuts més tard arribem al petit hospital de Formentera. Després d’una revisió surt amb el braç embenat i protegint-se l’ull on l’hi ha donat quatre punts de sutura.

Diumenge dia 26 de Juny de 2011.
Quan ens despertem, la Paqui té l’ull molt inflat, decidim passar novament per l’hospital per més tranquil•litat.
El tema de l’ull ja l’hi diuen que no es preocupi, però es en la revisió de la ferida del canell quan fent una radiografia que a la nit no varen fer, detecten que hi ha fissura, cal enguixar. I així consumim el matí.
Dinem a Es Caló al Bar de l’Hostal de Can Rafalet, a la tarda anem a la Platja de Migjorn i acabem a la Mola a fer un tomb pel mercat artesanal que cada dimecres i diumenge hi ha en aquest indret.
No podem passar sense una nova posta de sol i aquesta vegada ens apropem a la platja d'Illetes. Un indret preciós des d'on el sol es despedeix darrera "d'Es Vedrà" a Eivissa.

Dilluns dia 27 de Juny de 2011
Ens llevem aviat l’ull de la Paqui sembla que no està tan inflat, pugem fins al mirador de la illa a mitja pujada de la Mola; a quarts d’onze deixem les maletes a la recepció de l’apartament i ens anem a la platja, tornem a Migjorn doncs l’aigua es molt transparent i cobreix poc. A la Paqui l’hi va be per remullar-se.
Abans de dinar tornem a l’apartament a recollir les coses i fer una dutxa ràpida. Tornem a Es Caló i quan acabem enfilem cap al Port de la Savina. En un indret convingut deixem el cotxe i ens dirigim a l’estació marítima per agafar el ferry de tornada a Eivissa.
Un cop a Eivissa repetició a l’inversa del primer dia, autobús cap a l’Aeroport i esperar el vol de Spanair que per no perdre la costum també va amb prop d’una hora de retard.
I fins aquí la crònica del nostre petit i una mica accidentat viatge a la illa italiana de les Pitiüses, perquè si alguna cosa hi ha a més de platges precioses, son molts, però molts italians. Malgrat tot ens han quedat ganes de repetir, l’any vinent... potser....