PAMPLONA I PAIS VASC

Aprofitant que per feina m’havia de desplaçar a Pamplona, la Paqui decideix acompanyar-me i el dijous dia 12 sortim a mitja tarda en direcció a Pamplona. He reservat un hotel a Villava que em queda molt a prop d’Oricaín que es on es troba la planta de Polyone on haig de fer els assaigs, i també prop del centre de Pamplona amb bus. Arribem que ja es fosc, amb el temps just per sopar i dormir.

Divendres dia 13.

A les 8 soc a Oricaín i faig les proves per les que he vingut aquí, m’atenen molt bé i acabo a les dues de la tarda. Em trobo amb la Paqui al centre de Pamplona, a la Plaza del Castillo, centre neuràlgic de la ciutat. Fem uns “pinxos” al Bar Estafeta, del carrer més famós de Pamplona. Després fem un tomb pel casc antic, la Paqui ja ha fet la visita al matí de la Catedral, i la resta d’esglésies i monuments de la ciutat.
A mitja tarda enfilem cap a Donostia i més concretament a Hondarribia. Ho fem per l’autovia de Leizaràn que es va fer tristament famosa per les amenaces de mort d’ETA a les empreses constructores. A prop d’arribar a destí ens truca el propietari de la casa on ens allotjarem, per dir-nos que ha de sortir i que triem l’habitació. Desprès de circular per uns caminets impossibles arribem a Arotzenea, una casa rural meravellosa que ens encisa només veure-la, el lloc on està ubicada es idíl•lic i sort de les nombroses indicacions que hi ha no ens perdem en el camí.
Un cop instal•lats tornem al poble d’Hondarribia i en el barri mariner fem uns pinxos al Gran Sol, hi ha molt d’ambient i els pinxos estan molt bons. Cansats ens arribem a la casa i descansem plàcidament.

Dissabte dia 14.

El dia s’aixeca rúfol i plujós, tenim previst arribar-nos a la part francesa del país basc, la primera parada es a Bayonne, tot el trajecte l’hem fet sota la pluja i quan baixem per fer un volt, segueix plovent, visita a la Catedral i al Claustre i una mica al centre, molt bonic, però deslluït per l’aigua. Seguim cap a Biarritz, allí visitem la platja i el port pescador, no plou i fem unes fotos abans de fer la darrera parada a St. Jean de Luz, un poble molt bonic i on fem un tomb amb quatre fotos i d’on finalment la pluja ens fa fora.
Ens dirigim cap a Donostia (Sant Sebastià) ara ja no plou i fins i tot sembla que el sol vol treure el nas. Passegem pel casc antic i la platja de ”la Concha”. Veiem el Kursaal on es fa cada any el Festival de Cinema i finalment enfilem cap al “Monte Igueldo”, des d’on podem tenir una magnifica vista de la ciutat.
Quan la tarda ja decau tornem a Hondarribia, després de passar per la casa tornem al Gran Sol a fer uns quants pinxos. Per la tele fan el Festival d’Eurovisió on Espanya torna a fer el ridícul per no perdre el costum.

Diumenge dia 15.

Visitem el casc antic d’Hondarribia després de despedirnos de l’Agustín i la seva esposa, ens hem sentit com a casa gràcies a la seva amabilitat, no cal dir que recomanem Arotzenea a tothom qui vulgui passar uns dies tranquil en una casa preciosa i amb un tracte exquisit, val molt la pena.
Per la carretera de la costa passem primer pel Santuari de Guadalupe, on trobem una processó en honor de Sant Isidre, avui que es el dia del patró. Passem pel port de Jaizkibel i acabem altre cop a Donostia, ens apropem fins al monument del “Peine del Viento”, que es troba al final de la platja. LLegeixo a la Viquipèdia el següent:

El Peine del Viento XV (comúnmente conocido como Peine del Viento o El Peine del Viento, y erróneamente como Peine de los Vientos) es un conjunto de esculturas de Eduardo Chillida sobre una obra arquitectónica del arquitecto vasco Luis Peña Ganchegui, siendo probablemente su obra más importante y conocida.
Se encuentra situado en un extremo de la bahía de la Concha, al final de la Playa de Ondarreta, en San Sebastián, País Vasco. Está compuesto por tres esculturas de acero, incrustadas en unas rocas que dan al mar Cantábrico, cuyas olas las azotan.
La obra fue finalizada en 1976. Además de las esculturas, se acondicionó una zona en los alrededores de las mismas con unas salidas de aire y agua que se abastecen de las olas que rompen contra las rocas y las esculturas.

Acabada la visita ja tornem cap a casa desfent el camí d’anada, una breu parada a Pamplona per dinar i retorn per l’Autopista fins a Premià.
Un cap de setmana diferent per terres basques, com diuen ells “Atsegin handiz”.