IS ANYBODY OUT THERE?

“We don't need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it's just another brick in the wall.
All in all you're just another brick in the wall”

Dimarts passat vàrem disfrutar de la increïble actuació del exlider de Pink Floyd, Roger Waters al Palau Sant Jordi on va escenificar d’una manera impressionant un dels àlbums mítics de la banda i de la historia del Rock “THE WALL”.

Ja han passat molts anys, trenta des de la seva aparició, però tot i que en el mon han canviat moltes coses, l’esperit de la proposta segueix encara molt vigent, només hem de mirar al nostre voltant per adonar-nos que constantment la humanitat està immersa en un munt de conflictes, com si no n’hi hagués prou amb els desastres naturals, les malalties, l’escalfament global, la crisi financera etc..

Cançons contundents, com Comfortably Numb, una de les millors de la història del rock, Run Like Hell, Another Brick in the Wall, Hey You, Mother etc.. varen sonar amb una força i alhora amb una nitidesa excepcional. L’aposta visual (com no podia ser d’una altra manera) va ser extraordinària, durant l’espectacle es va construint el mur quasi sense que te n’adonis i aquest mur serveix perfectament com a video-wall on es van projectant les imatges i els missatges que les cançons transmeten. El joc de llums hi ajuda també, però sens dubte una de les coses més sorprenents es l’efecte de relleu del que s’hi projecta ja que en molts moments la paret es desintegra i es transforma, però el mur segueix allà fins a la seva caiguda, en un clímax final apoteòsic.

Hello, hello, hello
Is there anybody in there?
Just nod if you can hear me.
Is there anyone at home?
Come on, come on down,
I hear you’re feeling down.
Well I can ease your pain,
Get you on your feet again.
Relax, relax, relax
I need some information first.
Just the basic facts.
Can you show me where it hurts?
There is no pain, you are receding.
A distant ship's smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move, but I can’t hear what you’re saying.
When I was a child, I had a fever.
My hands felt just like two balloons.
Now I’ve got that feeling once again.
I can’t explain, you would not understand.
This is not how I am.
I have become comfortably numb.

Varen ser prop de dues hores i mitja (intermedi inclòs) en que vàrem gaudir d’un dels millors espectacles que personalment he pogut visualitzar, amb un Sant Jordi a rebentar, l’esperit de la mítica banda va tornar a posar-nos la pell de gallina. INOLVIDABLE