VACANCES 2010

DIUMENGE 01/08/2010

Comencen les vacances, dia d’operació sortida. Ens llevem aviat i a un quart de vuit enfilem un any mes cap a La Borda del Pubill, allí passarem quinze dies enmig de la natura del Pallars.

No hi ha gens de trànsit i ales onze ja hem arribat a Sort. Parada a la Bruixa d’Or de Sort a comprar la loteria que portem encarregada. La segona parada es a Ainet de Cardós a la Xacinería on fem les primeres provisions de carn i embotit. Finalment aterrem al Càmping. Saludem a la Eli, la Carme i el Josep Mª i desprès de descarregar el que portem ja anem cap als Cards, allà hem quedat amb la colla a quarts de dues; encetem les vacances amb un àpat com cada any. Arriben els de St Feliu, però resulta que enguany la furgoneta d’en Lluís a poc d’ arribar a la Panadella, just sortint d’un túnel va dir que no seguia i allí es varen quedar aturats, en Pere i en Lluís han tornat amb la grua cap a St Feliu mentre les dones pugen amb el cotxe d’en Pere i la Nuria cap amunt.

Per sort en Pere ha pogut agafar una furgoneta de la seva feina i carreguen tot el que portaven i cap a Ribera falta gent. A quarts de quatre arriben als Cards, encara poden dinar amb nosaltres.

Tornem al càmping, arriba l’hora de les salutacions, Jordi, Maite, Fernando, Rosa etc.. tots es troben bé de salut i amb ganes de desconnectar uns dies. En Pere torna a St. Feliu amb la mare de la Nuria que havia vingut a passar el dia, aquesta setmana treballa i mirarà de pujar el dijous a poder ser amb la furgoneta arreglada.

Una mica cansats, tanquem el primer dia. Aquest any tampoc hem pujat a Salau.

DILLUNS 02/08/2010

Pànxing, llevar-nos tard i llegir una estona. La Paqui té feina i fa anar l’ordinador, a la tarda fem el cafè tot el grup, també anem a saludar als pares d’en Gerard, en Gerard que ha pujat uns dies i la seva germana. A mitja tarda cau una forta tormenta amb pedra que ho deixa tot ben remullat i refrescat. Avui es dilluns i a la carpa fan “Avatar”, la Paqui hi posa les crispetes, això sembla el Mataró Parc, només hi falta la Yvonne venent entrades.

DIMARTS 03/08/2010

Enguany han posat un bus que comunica les dues valls del Parc Nacional d’Aigüestortes, una idea que portem al cap es fer una travessa sortint d’Espot agafant un Jeep fins a St Maurici o Ratera, pujar al Portarró i travessar a l’altre banda, passar per l’Estany Llong i al planell de St Nicolau agafar un taxi fins a Boí i allí el Bus que ens tornaria a Espot; tot i que hem rebut informació via mail, ens apropem a Espot per informar-nos de primera mà. Ens fa il·lusió fer-ho, però ja veurem quant i amb qui.

A la tarda més descans, la Paqui fa feina a l’ordinador, i jo aprofito per xerrar amb en Jordi i la Maite a la terrassa d’un bar completament buit.

DIMECRES 04/08/2010

Comencem a moure les cames, ens dirigim al Bosc de Virós, passegem per aquest paratge tan bonic de la Vall Ferrera. Hi ha molta tranquil·litat, es pot escoltar el silenci, de les Bordes de Virós anem a Santes Creus una petita ermita perduda enmig del bosc. Arribem fins al refugi de Gall Fer que ho porta Yeti Emotions, sabem que per encàrrec s’hi pot anar a sopar.

A la tarda fem un cafè amb els pares d’en Gerard, la se va germana i en Gerard, demà ja marxa cap a Barcelona i la setmana vinent torna a Alemanya.

Reunió de grup on exposem el pla de la Ruta circular pel Parc i altres excursions, com sempre hi ha diversitat d’opinions , la gent diu que s’ho pensarà i ja veurem.

Cap al tard un grupet (Teresa, Pedro, Teresa, Paqui i Jo) anem fins a Lladorre, deixem el cotxe i fem la ruta del s ponts medievals. La idea es arribar fins el primer pont el que hi ha a LLadrós i tornar enrere, però ens engresquem i acabem fent tot el trajecte fins al pont que hi ha al costat del càmping, tres horetes caminant vora el riu. Després en Pedro m’acompanya a recuperar el cotxe.

DIJOUS 05/08/2010

No hi ha pujada als Pirineus sense passar per Tor, aquest poblet perdut enmig d’una vall preciosa ens té atrapats i cada any ens hi acostem i més des que la pista està arreglada fins un parell de Kms abans d’arribar al poble.

Fa un dia clar, però bufa un vent molest, un vent que no ens deixarà en tot el dia. Fem un tomb pels voltants del poble i enfilem a peu un tros de la pista que mena al Port de Cabús i que desemboca a Andorra, la pista està en mal estat i no es apta per vehicles com el nostre, passa algun quatre per quatre i aprofitem per fer algunes fotos de l’entorn que sempre surten molt bé.

A la tornada parem a buscar maduixetes, en plena búsqueda la Paqui s’accidenta en posar el peu dins un petit forat cobert de matoll, no hi ha dubte que s’ha fet un petit esquinç, caldrà que faci repòs per curar el turmell malmès.

Al vespre, en Pedro Herruzo i la Teresa ens conviden a sopar una truita de patates que està molt bona i fem una xerradeta fins a mitja nit.

DIVENDRES 06/8/2010

En Lluís puja a la Pica per enèsima vegada, j o crec que ja ha perdut el compte, ho fa per Broate anar i tornar unes 13 hores, no està gens malament, jo ja no estic per aquestes aventures. Amb la Paqui immobilitzada ens quedem a descansar tot el dia al Càmping. La Paqui fa anar l’ordinador i jo aprofito per llegir un llibre que m’ha deixat la Susanna i que es diu “Absolut taronja” es bastant entretingut i es llegeix bé, explica la història de quatre estudiants que comparteixen un pis a Barcelona, molt d’alcohol, drogues i sexe, molt sexe.

A quarts de deu de la nit en Pere arriba amb la furgoneta d’en Lluís, finalment no va poder pujar el dijous, entre altres coses perquè la furgoneta no ha estat acabada fins a les sis de la tarda. Per celebrar-ho després de sopar primera gran tertúlia a la nostra bengalí, sembla que el temps no hagi passat. Ens hi trobem bé.

DISSABTE 07/08/2010

Pujo amb en Pere, la Nuria, en Pedro, la Teresa, en Santi i la Maite fins a Bonestarre, es una mini excursió que es fa sortint del cap del càmping i es fa be encara que té una forta pujada inicial. En arribar al poble les dones compren verdures i nosaltres xerrem amb un Sr anomenat Angel, que té un taller on fa figures tallades a la fusta, es un hobby ja que està jubilat, té molta traça i algunes son molt remarcables, el taller que es en el sota de la casa, es ple d’eines algunes de molt antigues, també hi ha figures de Mares de Déu i alguns sants tot imitant l’estil romànic.

En Pere l’hi pregunta com es pot pujar al Cuco que es la muntanya que hi ha al davant i al capdamunt de la qual hi ha un niu d’ametralladores de l’època de la guerra civil, nosaltres ja hi varem pujar fa uns anys amb un tot terreny, però ara la pista està tancada perquè estant desbrossant el bosc. Ens parla d’un camí que puja des de Surri i que en una hora i mitja es pot arribar a dalt, segur que nosaltres si ho fem tardarem molt més.

Al migdia hi ha dinar de germanor. La Maite va portar uns Kg de cargols i els han cuinat a la llauna, ha estat una gran cargolada i els afeccionats als cargols han disfrutat de valent, també hi havia botifarra, amanida unes mongetes que ha fet l’Amàlia i que estaven molt bones i més coses, tantes que hem començat a quarts de quatre i hem estat entaulats fins a quarts devuit. Avui segur que no soparem.

DIUMENGE 08/08/2010

Sembla mentida però ja fa una setmana que varem pujar, el dia està tranquil fa solet i no massa calor encara. Els fills d’en Pere i el Miguel pugen a cavall a Llavorsí, ens hi acostem i mentre ells emulen als cowboys nosaltres fem un tomb per la vila. Ens hi trobem en Jordi Gol que fa anys venia al càmping amb la Tere la seva esposa i l’Arnau el seu fill, fins que es varen separar i els varem perdre la pista. Ens presenta la seva companya actual que es diu Maribel i diu que passarà algun dia a veure’ns doncs té coneguts al càmping que vol venir a saludar. Tornem cap a Ribera i després de dinar un grup ens apropem fins a Espot. Pugem caminant fins a St. Maurici, es un camí que no havía fet mai i que es preciós. Quan tornem la Paqui ens espera a Espot i anem a fer una Olla Pallaresa a Cal Juquim, un clàssic de l’estiu.

DILLUNS 09/08/2010

Avui si que fa calor i molta xafogor, al matí caminem pels voltants del riu de Ribera i anem fins a un indret que ens va dir en Jordi Iserte. La Paqui aprofita per remullar el peu malmès, tot i que ara ja es troba millor. Al migdia inauguro la sessió de bany a la piscina i a la tarda sortim a fer un tomb des dels Boldíssos en direcció a Tudela, arribem fins al límit de la carena just on podem veure les dues valls, la que puja de Lladorre fins al Boldís Sobirà i l’altre la que des d’Arròs s’enfila cap a Ginestarre i el Pla de Nègua, amb una excel·lent posta de sol darrera les muntanyes de LLeret que fa de la vista un gaudir pels ulls.

DIMARTS 10/08/2010

Dimarts, St Llorenç patró de Surri i dia de mercat a Sort. Baixem a la capital del Pallars Sobirà, contrariament al que sol succeir no fa una calor excesiva, hi ha gent però tampoc mata, comprem verdures i fruita i enfilem cap al càmping. Caldrà aprofitar aquests dies de sol, ja que donen mal temps pel proper dijous i divendres. Nosaltres voliem fer la travessa del Portarró el proper dijous, però ara ens estem plantejant fer-ho demà.

A la tarda anem a Espot a veure les pintures d’en Serramont que aquest any ha escollit aquesta població per la seva exposició anual, ho fem acompanyats d’en Jordi i la Maite amb qui acabarem fent una olla a Cal Juquim.

DIMECRES 11/08/2010

Quarts de deu ja comencem a pujar des de la cruïlla del mirador de St. Maurici cap al Portarró, el camí puja però al fer-ho des de Ratera ens hem estalviat una hora ben bona. La pujada dura una hora i arribem al coll, a banda i banda les dues vessants. M’apropo fins al mirador que hi ha a uns deu minuts, veig l’estany de St. Maurici allà baix, la Paqui m’espera al coll rodejada de vaques i comunicant-nos amb els walkie-talkie estem en contacte.

Baixem cap a l’Estany Llong que de seguida apareix davant nostre allà baix, a l’esquerra a mitja alçada hi tenim l’Estany Redó, hi ha un caminet que hi porta però nosaltres seguim cap avall per la pista , creuant-nos amb gent que fa la travessa a l’inrevés, aquest any el Parc Nacional ha posat en marxa el Bus del Parc que et permet fer el trajecte d’un cantó a l’altre i després tornar amb el bus, tothom ho troba una molt bona idea.

Arribem al Llong, hi ha bastant gent i moltes vaques remullant-se, aprofitem per menjar una mica i tot seguit enfilem cap a Aigües Tortes, ens pensàvem trobar més aigua però tot i així el paisatge es preciós. Fem una volta per l’esplanada, unes quantes fotos i agafem el taxi que ens deixa a Boí, encara ens dona temps a visitar l’esglèsia de Sant Joan i veure la restauració que s’hi ha fet, en entrar m’agafa enyorança de quan veniem a la vall i ens estàvem a Cal Xep a Taüll i recordo el tracte tant familiar de la Dolors (e.p.d.) del seu marit i dels avis (també traspassats) que tant bones estones ens varen fer passar en la seva companyia, vull tornar a Taüll tot i que serà dur sense la Dolors, et feia sentir com a casa, gent senzilla noble i amb un cor molt gran.

A l’hora en punt arriba el minibus que ens transporta altre cop a Espot, el viatge s’allarga tres hores i en arribar a Viella, pugen uns nois que van a Cabdella, un d’ells s’ha fet mal i ha hagut de ser atès a l’Hospital, aquest matí eren al Refugi d’Amitges quan han arribat les motxilles dels francesos i son ells els que ens comenten que eren molt maleducats i bastant impresentables, nosaltres els hi diem que amb el jeep del matí els hi hem recollit el material, tot està relacionat, el Pirineu es petit. A quarts de nou som a Espot i la temptació de sopar a Cal Juquim es forta, no demanem olla però som tractats cos de rei, ens conviden a postres i “xupitos” ja semblem de la família. A quarts d’onze cansats i contents arribem a la nostra bengalí, un dia complert.

DIJOUS 12/08/2010

Després de la caminata d’ahir toca fer una mica de repòs. El grup va a veure l’església de Sant Joan d’isil, nosaltres ens quedem al càmping, a la tarda junts coincidirem a la visita a l’església de Son del Pi. La visita guiada per la Moni es molt interessant i amena.

DIVENDRES 13/08/2010

En Pere, Miguel, el cunyat del Miguel que es diu Pedro, en Santi i jo anem a caminar al santuari de Biuse, sortim des de Llavorsí, la caminada es dura no para de pujar i sabem que hi ha una hora i mitja, tot i que al final ens perdem i tardem una mica més fins que albirem una zona de pic-nic al costat de l’ermita que ha estat restaurada. Hi ha un refugi tancat i uns cartells explicant la història d’aquestes quatre cases. El poble es cremà al segle XV. Els habitants que pertanyien a Rialp varen ser acollits a Llavorsí i es desencadenà una lluita entre pobles, el resultat fou que va passar a Llavorsí que en va tenir la tinença però no la possessió. També les edificacions varen actuar com a hospital d’emergència durant la guerra, per fer les primeres cures als ferits abans de ser portats a Sort.

Quan hi arribem estem cansats i truquem al càmping perquè ens recullir a la carretera. Baixem caminant per la pista i efectivament la Paqui, l’Amàlia i la Nuri ens rescaten. Deu n’hi do de la caminadeta. A la tarda baixem al Mercat pagès de Sort amb en Pere i la Nuri, sorprenentment no hi fa massa calor.

DISSABTE 14/08/2010

Nova caminada, avui en Santi, en Pere en Lluis i Jo anem al Cuco, ells ho varen intentar anant a peu a través de Surri, però no se’n varen sortir. Fem la pista amb 4x4 fins a un punt que recordàvem, en mitja hora fem el cim i no hi falten uns isards que fugen en veure’ns i unes fotos a les runes del búnquer enrunat vestigi del que un dia fou un punt important d’observació, la vista es esplèndida. A la baixada ens dividim en dos grups, en Pere i en Santi baixen on hi ha el cotxe, mentre que en Lluís i jo ho fem intentant cercar un altre camí de baixada. No ens en sortim, el suposat camí es perd i costa molt seguir-lo, ens endinsem en un bosc espès ple de branques i falsos camins que ens fan fer més d’una marrada finalment gràcies als walkies contactem amb ells i ens retrobem a la pista, no hi ha hagut sort en la recerca d’una via alternativa.

En arribar al càmping, amb la Paqui ens apropem fins al Pont de Borito, un altre punt imprescindible en les vacances. A la tarda passem per Tirvia a recollir les coques, fem una visita a Areu amb la colla i al vespre una Aigua de València que hem de beure’ns a l’avance de la caravana d’en Santi i la Maite, ja que fa fred i a més plovia una mica.

DIUMENGE 15/08/2010

Bé ja hem arribat al final de les vacances, han estat uns dies molt agradables i amb molt bona companyia. No ens llevem massa tard tot i que ja tenim moltes coses guardades. A mig matí en Jordi Iserte, la Maite i el Marc, ja s’en van, nosaltres comencem a despedir-nos de la gent, la Neus i el Manolo, els Ventura, els abuelos... Anem a donar un tomb per Ribera, ahir varen inaugurar el nou rosetó de l’església, va venir el bisbe de la Seu, tot un esdeveniment per Ribera. L’església es tancada, ens apropem fins a l’escola on la Rosa Maria de Ginestarre, té la seva exposició habitual de xals, bufandes i ponxos. La Paqui compra un ponxo molt bonic i l’hi agafa una bufanda a l’Ariadna. Esperem que l’hi agradi. Dinem amb en Pere, la Nuri, l’Amàlia i el Miguel. Cap a quarts de cinc marxem desprès de saludar al Lluis, la Teresa, en Bali, l’Anna i la Sira que amb la meva simpatia ens ha enamorat a tots, tot i que porta un parell de dies malaltona, també diem adéu a la família Herruzo, amb tots ens ho hem passat bé, i m’adono que costa molt marxar. Ens esperen quasi quatre hores de carretera, per sort tot acaba bé.