UN DIA A LES CURSES

Com cada any i ja en fa vint, hem passat el cap de setmana del GP d’Espanya de F-1 al Circuit de Catalunya. També com últimament succeeix la cursa de F-1 ha estat un pel avorridota amb un Mark Webber que no ha donat opcions amb el seu Red Bull i un Fernando Alonso que ha acabat segon gràcies a una sortida lleu de pista de Sebastian Vettel que el va obligar a parar a box i a una trompada a la darrera volta de Lewis Hamilton quan anava segon.

Molts aficionats a la graderia, uns 98000, amb presència majoritària de seguidors Alonsistes que ara casualment també son Ferraristes com havien sigut de Renault i Mc Laren quan el pilot asturià era en aquelles escuderies.

I sobre alguns d’aquest aficionats voldria reflexionar, especialment pel seu comportament antisportiu envers Lewis Hamilton, especialment en la desfilada de pilots i posteriorment quan va patir un sever accident, moment en que molts van aplaudir i varen fer-l’hi tota mena de gests obscens; tot plegat molt trist perquè si per alguna cosa s’ha caracteritzat la Fórmula 1 a part de ser la èlit de l’automobilisme, ha sigut pel comportament tranquil i tolerant de les afeccions, es defensa i s’anima al teu equip, però es respecta al rival, es freqüent veure gent amb gorres de Ferrari i samarretes d’altres escuderies i a l’inrevés, molta tolerància i no preteses rivalitats com les que han muntat aquest tipus d’aficionats, esperonats per cadenes televisives com la Sexta i l’inefable Antonio Lobato per a qui la Fórmula 1 es Fernando Alonso i 23 pilots més.

El millor de tot però es que aquest afeccionats (que a més es declaren grans entesos en la matèria) desapareixeran quan el seu ídol deixi les curses i llavors segur que es tornarà a viure l’ambient autèntic de la competició. Per cert on eren tots aquests seguidors de Fernando, quan el pilot asturià es barallava al fons de la graella amb un modest Minardi? Jo a Montmeló no els vaig veure, i de moment no m’he perdut cap any.