LO RIU ES VIDA (3 dies al Delta de L’Ebre)
Dit i fet, anem al Delta, ho decidim el dijous a quarts de deu i reservem una habitació a l’Hotel Carlos III de les Cases d’Alcanar.
Divendres dia 12 de Juny de 2009.
Sortim a les dotze, a l’hora que el sol apreta de valent, si a Premià fa calor, imagina’t allà baix.
A les quatre ja som a l’hotel i per no perdre el costum comencem a rodar. Primer punt “La caseta de Fusta” on anirem a cercar informació del parc, ens la donen i decidim que farem la travessa fins a la desembocadura del Riu. Cal travessar el riu mitjançant la barcassa que comunica Sant Jaume d’Enveja amb Deltebre el municipi més extens del delta de l'Ebre. Està format per l'agregació de les poblacions de Jesús i Maria i la Cava, que es van separar del municipi de Tortosa el 1977. Hi ha dues barcasses la d’en Garriga i la d’Olmos. Per 3€ creuem el riu amb el cotxe amb el transbordador Garriga. Just al costat estan fent un pont que acabarà amb el negoci, tot i que el barquer em diu que ja no hi ha negoci, però amaga que ell ja l’ha fet durant tots aquests anys. L’hi pregunto per la seva barca per fer la travessa pel riu i em diu que haig d’anar uns 100 metres més avall, ens estranya perquè té la barca allà. Quan arribem on ens han dit, la barca es la de la competència (Olmos), preguntem si sortirà la de les 6 de la tarda però està complicat ja que calen sis persones i només som dos. El transbordador d’Olmos no funciona, desprès ens diràn a l’Ecomuseu (la de coses que ens explicaran) que no ha passat la ITV ja que ha de fer unes reparacions i l’any que ve ja hi haurà el pont i no cal gastar-se els diners.
Son les 6 i no ve ningú mes i la barca no surt, caldrà tornar demà, m’asseguren que la de les 4.30 sortirà segur.
Estem al cantó nord i decidim anar fins a la Punta del Fangar. Passem per immensos camps d’arròs, ara estan verds esperant la sega del setembre, també hi ha moltes aus i a la zona del Fangar hi ha una extensió de nidificació molt gran. Amb el cotxe podem arribar fins al far. El paratge es bonic, entre dunes al costat del mar. Hi ha gent fent fotos dels ocells en els nius, calen uns tele-objectius que no tenim per fer aquest tipus de fotografia.
Voltem per la platja i per les llacunes interiors, l’Encanyissada i la Tancada. Ens aturem en algun observatori dels que hi ha per veure el moviment d’aus.
Tornem per Camarles, de sobte ens adonem que els carrers no tenen noms sino números, sembla que estiguem a NY però no, estem a Camarles, la filla de l’alcalde actual que treballa a l’Ecomuseu ens explicarà que això es degut que quan va morir Franco tots els carrers tenien noms franquistes i que quan els volien canviar un alcalde que hi havia va dir que ni uns ni els altres, números i avall. Molt impersonal però molt pràctic.
Sopem a Poblenou del Delta, a Can Paquita, provem ortigues de mar (anemones) estan molt bones arrebossades, i uns fideus negres que ens deixen ben tips i satisfets.
Dissabte dia 13 de Juny de 2009
Ens dirigim a visitar “La Caseta de Fusta” es el punt de partida del parc. Es un petit museu molt acollidor, desprès al voltant podem fer un passeig vorejant l’Encanyissada. Fa molta calor i el sol llueix implacable. Després ens acostem fins a la Banya, passem pel Trabucador i deixem el cotxe en una zona d’aparcament, llavors cal caminar 1.5 Km fins a un mirador que hi ha. No es pot arribar fins el final, ja que es zona protegida per les nidificacions, el passeig al costat del mar es agraït. La platja llarguissima, està quasi deserta.
Tornant, parem al costat de la platja del Eucaliptus, i dinem a l’Hotel Mediterrani Blau. A les 4 travessem el riu novament amb el transbordador i repetició de la jugada d’ahir. Avui som dotze persones i per tant a les 5 amb mitja hora de retràs sortim cap a la desembocadura del riu.
El sol es va amagant i els núvols fan acte de presència, encara que no arribarà a ploure. La barca està un xic destartalada i en general trobem que està poc cuida’t tant el viatge, com els comentaris (fets amb bona intenció, però improvisats), seria millor tenir-ho ben gravat i posar-ho a mesura que s’acostin als llocs.
Desprès d’una hora i mitja, acompanyats amb música estrident i poc adequada, i per unes motos d’aigua que no han parat de fer el seu numeret perquè la gent els fes fotos, arribem al punt de partida. Està amenaçant pluja encara que quasi no cau cap gota.
Sopem a Sant Carles, poca gent i molt xivarri el que fan els convidats a un casament que s’acaba quan nosaltres passem per allí.
Diumenge dia 14 de Juny de 2009
Esmorzem i deixem l’hotel, el primer que fem es arribar-nos a l’Ecomuseu a Deltebre, allí veiem una mica tot el relacionat amb el Delta, els conreus, la fauna, la caça, la pesca i els diferents habitats. Es interessant tot i que la part exterior està un xic deixada. Les noies de la informació son molt simpàtiques i ens expliquen moltes coses, i així també ens fem una idea de les condicions de vida en aquesta part de Catalunya, que teníem desconeguda.
Per no deixar el Delta sense una remullada, ens arribem a la Platja de Riumar i ens hi submergim (bé es un dir, l’aigua no cobreix en un munt de metres) i acabem l’estada dinant a un xiringuito de platja.
Molt recomanable l’estada especialment per aquells que disfrutin de la contemplació i observació de les aus. N’hi ha per donar i vendre.
Divendres dia 12 de Juny de 2009.
Sortim a les dotze, a l’hora que el sol apreta de valent, si a Premià fa calor, imagina’t allà baix.
A les quatre ja som a l’hotel i per no perdre el costum comencem a rodar. Primer punt “La caseta de Fusta” on anirem a cercar informació del parc, ens la donen i decidim que farem la travessa fins a la desembocadura del Riu. Cal travessar el riu mitjançant la barcassa que comunica Sant Jaume d’Enveja amb Deltebre el municipi més extens del delta de l'Ebre. Està format per l'agregació de les poblacions de Jesús i Maria i la Cava, que es van separar del municipi de Tortosa el 1977. Hi ha dues barcasses la d’en Garriga i la d’Olmos. Per 3€ creuem el riu amb el cotxe amb el transbordador Garriga. Just al costat estan fent un pont que acabarà amb el negoci, tot i que el barquer em diu que ja no hi ha negoci, però amaga que ell ja l’ha fet durant tots aquests anys. L’hi pregunto per la seva barca per fer la travessa pel riu i em diu que haig d’anar uns 100 metres més avall, ens estranya perquè té la barca allà. Quan arribem on ens han dit, la barca es la de la competència (Olmos), preguntem si sortirà la de les 6 de la tarda però està complicat ja que calen sis persones i només som dos. El transbordador d’Olmos no funciona, desprès ens diràn a l’Ecomuseu (la de coses que ens explicaran) que no ha passat la ITV ja que ha de fer unes reparacions i l’any que ve ja hi haurà el pont i no cal gastar-se els diners.
Son les 6 i no ve ningú mes i la barca no surt, caldrà tornar demà, m’asseguren que la de les 4.30 sortirà segur.
Estem al cantó nord i decidim anar fins a la Punta del Fangar. Passem per immensos camps d’arròs, ara estan verds esperant la sega del setembre, també hi ha moltes aus i a la zona del Fangar hi ha una extensió de nidificació molt gran. Amb el cotxe podem arribar fins al far. El paratge es bonic, entre dunes al costat del mar. Hi ha gent fent fotos dels ocells en els nius, calen uns tele-objectius que no tenim per fer aquest tipus de fotografia.
Voltem per la platja i per les llacunes interiors, l’Encanyissada i la Tancada. Ens aturem en algun observatori dels que hi ha per veure el moviment d’aus.
Tornem per Camarles, de sobte ens adonem que els carrers no tenen noms sino números, sembla que estiguem a NY però no, estem a Camarles, la filla de l’alcalde actual que treballa a l’Ecomuseu ens explicarà que això es degut que quan va morir Franco tots els carrers tenien noms franquistes i que quan els volien canviar un alcalde que hi havia va dir que ni uns ni els altres, números i avall. Molt impersonal però molt pràctic.
Sopem a Poblenou del Delta, a Can Paquita, provem ortigues de mar (anemones) estan molt bones arrebossades, i uns fideus negres que ens deixen ben tips i satisfets.
Dissabte dia 13 de Juny de 2009
Ens dirigim a visitar “La Caseta de Fusta” es el punt de partida del parc. Es un petit museu molt acollidor, desprès al voltant podem fer un passeig vorejant l’Encanyissada. Fa molta calor i el sol llueix implacable. Després ens acostem fins a la Banya, passem pel Trabucador i deixem el cotxe en una zona d’aparcament, llavors cal caminar 1.5 Km fins a un mirador que hi ha. No es pot arribar fins el final, ja que es zona protegida per les nidificacions, el passeig al costat del mar es agraït. La platja llarguissima, està quasi deserta.
Tornant, parem al costat de la platja del Eucaliptus, i dinem a l’Hotel Mediterrani Blau. A les 4 travessem el riu novament amb el transbordador i repetició de la jugada d’ahir. Avui som dotze persones i per tant a les 5 amb mitja hora de retràs sortim cap a la desembocadura del riu.
El sol es va amagant i els núvols fan acte de presència, encara que no arribarà a ploure. La barca està un xic destartalada i en general trobem que està poc cuida’t tant el viatge, com els comentaris (fets amb bona intenció, però improvisats), seria millor tenir-ho ben gravat i posar-ho a mesura que s’acostin als llocs.
Desprès d’una hora i mitja, acompanyats amb música estrident i poc adequada, i per unes motos d’aigua que no han parat de fer el seu numeret perquè la gent els fes fotos, arribem al punt de partida. Està amenaçant pluja encara que quasi no cau cap gota.
Sopem a Sant Carles, poca gent i molt xivarri el que fan els convidats a un casament que s’acaba quan nosaltres passem per allí.
Diumenge dia 14 de Juny de 2009
Esmorzem i deixem l’hotel, el primer que fem es arribar-nos a l’Ecomuseu a Deltebre, allí veiem una mica tot el relacionat amb el Delta, els conreus, la fauna, la caça, la pesca i els diferents habitats. Es interessant tot i que la part exterior està un xic deixada. Les noies de la informació son molt simpàtiques i ens expliquen moltes coses, i així també ens fem una idea de les condicions de vida en aquesta part de Catalunya, que teníem desconeguda.
Per no deixar el Delta sense una remullada, ens arribem a la Platja de Riumar i ens hi submergim (bé es un dir, l’aigua no cobreix en un munt de metres) i acabem l’estada dinant a un xiringuito de platja.
Molt recomanable l’estada especialment per aquells que disfrutin de la contemplació i observació de les aus. N’hi ha per donar i vendre.
Comentaris