QUATRE DIES A LA CIUTAT DELS CANALS
DIMECRES 10/10/07
Son les 4.20 del matí. El despertador 2h abans de quan sona per anar a treballar em recorda que avui fem campana i marxem cap a Venècia, la ciutat dels canals. Aprofitem la festa del 12 d’Octubre per visitarla durant quatre dies.
L’avió surt a ¾ de set i com a mínim una hora abans hem de ser a l’aeroport. Sense entrebancs a 2/4 de sis ja hi som. Facturem la “hiper mega” maleta de l’Ariadna que aquest cop si s’ha apuntat al viatge i apa cap a la porta 36.
Una mica de cua en els controls, fan treure fins i tot les sabates, jo me n’escapo perquè els de seguretat estan distrets, discutint de no se que, la veritat es que no té la sensació de que et tracten com un delinqüent i ja només faltava la tontería de les ampolletes amb líquid que no pots passar, encara que després buidis el “Dutty Free” amb litres de whisky, ron o el que et doni la gana, que hauràs pagat religiosament a les concessionàries (Aldeasa etc..) i indirectament a l’Aeroport. Conclusió: No es un tema de seguretat, es un tema de diners i de negoci.
El viatge es tranquil i com que l’avió va mig buit, la gent aprofita per estirar-se i dormir als seients.
Arriben les maletes, més ben dit la maleta, es la primera que surt. D’aquí a veure com funciona el tema del transport, hi ha dues opcions, “Vaporetto” o Bus + “Vaporetto”. Agafem aquesta segona opció més barata i ràpida 30’ 3nfront l’hora del “Vaporetto”.
Ens plantem a la Plaça Roma i allà agafem el “Vaporetto” 82 que ens deixa al pont de Rialto. Seguint les instruccions de la web de l’hotel, ens plantem al Campo S. Luca i allà no acabem de trobar la Salizada San Paternian enlloc, preguntem a un parell de botigues i no els sona de res, fem una volta, passem per un carrer que jo crec que es el que busquem però en el nº 4262 hi ha una porta antiga. Un senyor molt amable que treballa en un hotel s’ofereix a ajudar-nos i entre tots descobrim que a l’interfon hi ha en lletra petita la inscripció BB Diamante. L’hi donem les gràcies i truquem.
En obrir-nos l’interior no s’assembla de res a la façana. Tot es modern i molt de disseny. No ens hem equivocat, es molt bonic. Ens guarden les maletes perquè fins a les dues no podem entrar.
Aprofitem el temps i cap a la plaça Sant Marcos. La primera impressió ens decep una mica, es gran, hi ha molta gent, els edificis estan una mica ennegrits. La Catedral o Duomo, destaca amb les 5 cúpules d’estil bizantí. El Campanile esvelt queda a dreta i s’alça imponent. Al costat del Duomo hi ha el palau Ducal.
Hi ha una mica d’aigua i unes passarel·les de fusta, a vegades la plaça s’inunda, degut a les marees i els venecians ja ho tenen previst posant aquest taulons de fusta per poder anar d’un cantó a l’altre sense posar els peus a terra, més ben dit a l’aigua.
El primer que fem es pujar al Campanile. Hi ha un ascensor que per 6€ et puja a dalt.
La vista val el preu que has pagat per pujar, però fa un vent que gela la pell. Unes quantes fotos i cap avall a veure la basílica. Es gratuïta i diferent del que hem vist fins ara en el tema d’esglésies. L’estil bizantí també es present a tot l’interior. M’agrada, no es poden fer fotos ni vídeo. Doncs no en fem i llestos.
Sortint anem al Palau Ducal, però es tancat per “vaga” del personal, ja era sospitós que no hi hagués cua.
Donem un tomb i anem a veure si mengem alguna cosa. Mentre passegem ens topem de ple amb la “Ferrari Store”, es impressionant. Hi ha el cotxe del 2002 amb el que Michael Schumacher va guanyar el campionat del món de F1. Aquesta meravella va aconseguir el primer lloc en 15 de les 17 carreres d’aquell any. Es una “bella maquina”. Dins de la botiga tot el que vulguis de la Ferrari. No comprem res, foto amb el cotxe i a dinar.
Ho fem en un self-service, pasta que es noti que som a Itàlia.
Passem per l’hotel, l’habitació es una passada, es gran, molt de disseny i fins i tot té un “jacuzzi” en una de les cantonades. Ens agrada molt i creiem que l’hem encertada, encara que el preu no es barat, però a Venècia tot es molt car i ja se sap qualsevol, cosa al centre la pagues.
A la tarda visita pels carrers i a l’Acadèmia a veure pintures de Tintoretto i d’el Veronese.
Acabem sopant a una Trattoria i fent algunes fotos nocturnes.
Tornem a l’hotel una dutxa i l’Ariadna al “jacuzzi”. Ha estat un dia intens.
DIJOUS 11/10/07
Ens llevem a les vuit. A les 8.30 ens porten l’esmorzar a l’habitació. A quarts de deu ens dirigim a buscar el ““Vaporetto”” per anar a Murano, Burano i Torcello.
L’agafem a S. Zaccaria, al costat del Palau Ducal que avui ja està obert.
Vorejant la costa de la ciutat ens endinsem a la llacuna fins arribar a Murano, illa famosa pel seu vidre; està plena de botigues. Ens passegem pels seus carrers i admirem les meravelles que els artesans son capaços de fer.
Desprès de voltar, anem cap a Burano. Aquesta illa es coneguda per dues coses: les seves puntes i brodats i per les seves cases de colors que l’hi donen un toc simpàtic i que a mes fa que sigui una de les més fotografiades. Ningú vol renunciar a tenir un record de les casetes de colors.
Dinem a Burano, en un restaurant que te molta tradició, un arròs de la casa que està molt bo i tot seguit ens acostem a Torcello.
Aquesta petita illa es al costat de la de Burano, però es menys coneguda i també menys visitada, però es molt interessant. Té una església molt bonica. Amb l’Ariadna pugem al Campanile, que ens ofereix una vista impressionant de tota la llacuna. Llàstima que el dia que fins a l’hora de dinar era bastant bo, s’ha torçat ennuvolant-se i perdent part de la llum solar que de ben segur l’hi hauria donat un aire més espectacular.
Malgrat tot no fa fred i desprès d’asseuren’s al “tron d’Atila” anem cap a la parada del “Vaporetto” amb el temps una mica just, tant just que per un minut el perdem, es increïble lo puntuals que son.
Cal esperar ½ hora i tornar a Burano on hem de fer temps quasi 40’ per agafar el “Vaporetto” que ens portarà en una hora fins al Lido.
Quan sortim de Burano el sol es pon, entre els núvols i ens ofereix unes franges rogenques molt boniques.
En arribar al Lido, sopem abans no sigui massa tard, aquí es menja d’hora.
En acabar anem a veure on fan el Festival de Cinema. Hem de caminar una bona estona. Passem per davant L’Hotel Des Bains, on Luchino Visconti va rodar “Mort a Venècia” basada en la novel·la de Tomas Mann, una autèntica obra mestra del cinema.
Seguim fins a trobar el palau on es projecten les pel·lícules. Ens decep bastant, encara que el fet de ser fosc, fa que no puguem gaudir dels jardins que hi ha pels voltants.
Tornem cap a l’estació del “Vaporetto”, i fem de guies d’una noia irlandesa que viu a Sant Diego (Califòrnia) i que ha estat dos dies a Barcelona d’on ha sortit aquest matí i que no troba l’hotel, finalment amb l’ajuda del mapa que ens donaren a informació trobem el carrer que busca. Thank you so much ens diu, you’re welcome l’hi contestem i bye bye.
“Vaporetto” Linea 1 i cap al Pont de Rialto pel gran canal. Pràcticament els Palaus no estan il·luminats i no podem gaudir de la seva fama. Haurem de fer-ho de dia per poder també fer fotos. A la nit el “Vaporetto” es belluga tant que no hi ha manera de que no surtin mogudes. Arriben a 2/4 de dotze a l’hotel. Mentre les dones ja dormen, jo vaig a fer-ho ara desprès d’acabar aquest redactat. Demà serà un altre dia.
DIVENDRES 12/10/07
Fa un dia esplèndid, llueix el sol amb tots els “ets i uts”.
Anem cap al Palau Ducal, on ens passem tot el matí, es interessant i ens permet conèixer la història de la ciutat.
Sortint anem a dinar i després a Sta Maria dei Miracolo, una de les esglèsies més boniques de Venècia i que es de visita obligada.
En acabar ens dividim. L’Ariadna i jo ens anem al Museu de la Peggy Guggenheim a veur una mostra d’art modern, amb Picasso, Dalí, Kandinsky, Pollock etc.. Es un contrast brutal amb la pintura que hem vist aquests darrers dies. Ens agrada i l’Ariadna s’ho passa bé.
La Paqui mentre ha aprofitat per passejar pels carrers, Pont i Mercat de Rialto, L’Hospital, etc.. volta mig Venècia i quan ens trobem al Pont de l’Acadèmia està cansada.
Ens dirigim a la Plaça Sant Marcos i anem a fer un cafè al Florian, un lloc típic i un local magníficament ambientat, tot i que nosaltres ens quedem a la plaça. El cafè surt per 13€ ja que als 5,7€ que val cal afegir-hi un plus per la música que una orquestra toca mentre la gent disfruta del cafè i de l’ambient de la plaça. Sens dubte es el cafè més car que m’hai hem pres, però un dia es un dia, Venècia es Venècia i això potser ja no ho repetirem mai més.
Es fa fosc mentre degustem el magnífic cafè que ens han servit i amb les llums del voltant de la plaça enceses emprenem la tornada cap a l’hotel, fent abans una mica de turisme i sopant el mateix self-service on hem dinat.
A l’habitació mentre fan el concurs de les caixetes a la RAI, aquell concurs de “Allá Tú” que feien a Telecinco, la Paqui es fica al jacuzzi i ara mentre jo escric ho fa l’Ariadna. La Paqui ja dorm i ara fan l’Itàlia – Croàcia, empat a 0 a la mitja part. Son 2/4 de deu de la nit.
DISSABTE 13/10/07
Passem per una botiga molt petita on fan màscares de manera artesana, aquí es varen fer les màscares que sortien a la pel·lícula “Eyes Wide Shut” de Stanley Kubrick, protagonitzada per Tom Cruise i Nicole Kidman. Hi ha fotos a l’aparador que es junten amb altres d’artistes a la Mostra de Venècia, segurament a la tarda vindrem a buscar-ne alguna per nosaltres.
D’allí ens dirigim cap a la zona de les gòndoles per fer el passeig amb aquesta embarcació tan típicament veneciana. La Paqui ens convida.
Mirem un parell de llocs, finalment n’agafem una que per 80€ ens donarà una volta de 30’ El gondoler es jove i guapo (segons les dones de la casa). Ens agrada passejar per la zona antiga, els canals petits i estrets, els ponts per on les gòndoles passen justes, una entrada breu al Gran Canal i altre cop cap al punt d’inici on hi ha una mica d’overbooking. Ens fem una foto tots tres i el gondoler i apa a caminar una miqueta.
Inevitablement acabem a la Plaça Sant Marcos, no hi ha manera sempre acabem aquí, sembla com si la plaça tingués un imant. L’Ariadna va al Mc Donalds a buscar-se un Mc Pollo, nosaltrePublicar un missatges comprem una mica de pa i embotit i dinem a un mirant al mar al costat del Palau Ducal i de molta gent.
Agafem un “Vaporetto” i ens anem a l’Illa de San Giorgio Maggiore des d’on es veu tot Venècia enfront. Pugem al campanile de l’església. La vista es fantàstica com la tarda, un sol molt potent il·lumina tot l’entorn de la llacuna.
De tornada agafem el 82 que ens porta a Tronchetto on hi ha “l’Splendor of the Seas” que és impressionant, d’allà anem cap al Gran Canal i al Pont de Rialto on baixem. La Paqui i l’Ariadna van de botigues i jo m’escapo a fer unes quantes fotos. Sobre les sis passem a recollir les maletes i d’allí cap al “Vaporetto” que va a tope i ens porta a la Pça Roma, d’on agafem l’autobús que ens condueix finalment al Marco Polo.
Bitllets, embarcament etc... i s’acaba l’aventura veneciana arribant a les 11 de la nit a Barcelona.
Ens ha agradat i ens ho hem passat molt bé.
Comentaris