BLOG DE JOAN PEPIO

  Amb aquesta cançó que obre l'àlbum "The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars" el meu petit homenatge en el cinquè aniversari de la mort de David Bowie. Per a tots els seguidors i admiradors de la seva obra, sempre ens quedarà el record en forma de cançons i àlbums tan imprescindibles en la seva discografia com aquest. Pushing through the market square, So many mothers sighing News had just come over, We had five years left to cry in News guy wept and told us, Earth was really dying Cried so much his face was wet, Then I knew he was not lying I heard telephones, opera house, favorite melodies I saw boys, toys, electric irons and T.V.'s My brain hurt like a warehouse, it had no room to spare I had to cram so many things to store everything in there And all the fat-skinny people, and all the tall-short people And all the nobody people, and all the somebody people I never thought I'd need so many people A girl my age went off...

Uns Reis diferents tal i com ja ens imaginàvem, res de Cavalcades ni grans aglomeracions per rebre ses Majestats els únics Reis que son capaços d’unir monàrquics i republicans i fer d’aquesta data una esplèndida cloenda de les festes Nadalenques. Enguany no hem pogut anar a veure la Cavalcada de Barcelona i ens hem hagut de conformar en veure-la per la TV, no obstant els Reis no han passat de llarg de les nostres llars i amb gran satisfacció hem pogut veure que al menjador de casa hi havia força regals. Gràcies Reis d’Orient els que ens fan feliços i porten coses a la gent. Esperem que l’any vinent us puguem venir a rebre personalment i la Covid-19 ja nomes sigui un malson.

Acaba el 2020, un any que malauradament haurà marcat per sempre les nostres vides. La Covid-19 ens ha capgirat i de quina manera tot els nostre modus-vivendi tal com el coneixíem fins ara. Semblava impossible que una cosa així pogués esdevenir i realment no estàvem preparats per afrontar-ho i assumir-ho. Ara amb la perspectiva viscuda en  aquest any horrible ens enfrontem a un 2021 en que les coses esperem que es comencin a normalitzar una mica i si ja sabem que no serà com abans desitgem que almenys ens permeti recuperar una mica el ritme de vida que haviem tingut, encara que sigui a poc a poc.