VALLADOLID

 

Una celebració familiar ens transporta un cap de setmana allargat amb la Festa de la Hispanitat a la ciutat de Valladolid.

Ja hi havíem estat també fa uns anys dos cops, un per un enterrament i l’altre per un bateig, la vida i la mort resumides en dues estades a la capital castellana.

El vol de Vueling que ens hi porta va ple, en bona part ocupada per l’equip de Handbol del Barça, que l’endemà juga a la pista del Villa de Aranda a Aranda de Duero. Un autobús els espera a l’arribada per portar-los a la ciutat burgalesa.

La ciutat ens acull un dissabte a la tarda, l’aeroport de Villanubla (el nom té nassos) es a una mitja hora escassa del centre, però amb una combinació de transport públic molt deficient, això obliga quasi sense cap més alternativa a fer el trajecte amb taxi.

Arribem que ja es fosc, ens hem hagut d’esperar perquè la Paqui havia oblidat una jaqueta a l’avió, per sort abans de que el vol tornés a Barcelona, una empleada de l’aeroport ens l’ha fet arribar, i m’adono que deu n’hi do de les coses que es deixen involuntàriament dins d’un avió. Un cop amb tot l’equipatge complert, taxi i cap a l’apartament que al carrer Leopoldo Cano tenim reservat.

L’apartament està molt ben equipat i es còmode i sobretot es molt cèntric, es troba a poca distància de la Plaça Major on hi ha l’ajuntament.

El primer que ens sorprèn quan hi fem cap, es una llarga cua per accedir a l’interior de l’edifici municipal, la raó es que durant aquest cap de setmana s’hi exposa la Copa del Món de Futbol que ha guanyat aquest estiu la Selecció Espanyola. Hi va estar tota la setmana, val a dir que el diumenge la cua era quilomètrica amb tres hores d’espera, molta gent amb samarretes i ambient espanyolista.

Valladolid compte amb una població de 302614 habitants (INE 2025). La seva àrea metropolitana, conformada per 23 municipis, és la 18a d'Espanya, amb una població de 421.500 habitants (INE 2024) Té una àrea d'influència socioeconòmica directa de més de 600.000 persones; dista només 47 km de Palència i altres municipis importants.

Es doncs la ciutat més important i la més industrial de la Comunitat de Castella-Lleó. Amb un llegat Cultural i Històric gens menyspreable, ens ofereix una bona i diversa oferta que es complementa amb una gastronomia i una cultura del vi (Ribera del Duero) molt variada.

Com que hi hem anat des de Catalunya un bon grup, entenem que cadascú faci el que més l’hi plagui durant aquests dies que estarem per allà.

La visita diumenge al matí a Campo Grande la fem tots junts.

El Campo Grande és un gran parc públic de la ciutat de Valladolid. Té forma triangular i un dels seus costats fa tres fallides; compta amb 113 379 m² de superfície i està limitat pel carrer de la Vorera de Recoletos, el passeig dels Filipins i el passeig de Zorrilla. El total de la zona considerada com a Campo Grande no comprèn només els extensos jardins envoltats per un reixat sinó els tres passejos o salons paral·lels a la vorera de Recoletos. El del centre es coneix com a Passeig Central del Camp Gran. L'accés principal als jardins és a la plaça de Zorrilla, a través d'una porta moderna; al seu costat hi ha un escut de la ciutat dissenyat amb flors. Els jardins estan tancats per una senzilla reixa que serveix de protecció a les hores nocturnes i que té portes a tots els costats. Dins d'aquest reixat no s'hi inclouen els tres passejos, el Central i els dos laterals.

El seu origen com a parc o com a zona enjardinada, es remunta al 1787, encara que ja des del segle xv cal considerar-lo com un espai urbà de gran importància. Un aspecte notable del parc és la població avícola abundant. Repartits per la seva superfície es troba una faisanera, una ocellanera i un colomar, pertanyent al Club Columbòfil de Castella, que fan que els paons, faisans i coloms siguin molt nombrosos (a més de tórtores, gallines nanes, periquitos i cacatues) i s'hagin convertit en els autèntics habitants del parc. Té una gran varietat d'arbres que constitueixen un veritable jardí botànic.

També fem un tomb per la catedral i entrem en algunes de les nombroses esglésies que hi ha. Quasi cada carrer té la seva església.

La Santa Església Catedral Metropolitana de La nostra Senyora de l'Asunción és un temple catòlic inacabat ubicat a la ciutat de Valladolid, Espanya, amb categoria de catedral, seu de l'arxidiòcesi de Valladolid. Concebuda al segle XVI i dissenyada per l'arquitecte Juan de Herrera, és un edifici d'estil herrerià amb barrocs afegits. Es troba construïda en un 40-45 %, a causa de la manca de recursos per a un projecte de tal magnitud i de les despeses provocades per la difícil fonamentació del temple, situat en una zona amb un gran desnivell al terreny.

Va obtenir la categoria de catedral l'any 1595, després d'haver estat un temple col·legial dependent de la diòcesi de Palència en la seva segona etapa com a col·legiata.

Està situada al centre de la ciutat, en una zona lleugerament elevada, prop de l'església de Santa Maria L'Antiga i construïda al costat de la col·legiata de Santa Maria, anterior església col·legial de Valladolid, alguns dels espais dels quals van ser destruïts per continuar amb les noves obres.

La celebració familiar es un bateig al Convent de Santa Clara. És un dels convents més antics de Valladolid, localitzat a zona d'extramurs de la primitiva vila. Primerament es van instal·lar els frares de San Francisco, però sense trigar les Clarisas ho fan així mateix a la ciutat. El papa Innocenci IV atorga butlla, el 1246, permetent a la comunitat femenina de Valladolid que construïssin església i monestir. Per tant, ja se suposa creat el 1247. Van seguir diverses butlles dirigides al bisbe de Palència i Abad de Valladolid pregant donessin tot gènere de facilitats a les mares per instal·lar-se definitivament. L'església primitiva és la mateixa que ara serveix de cor baix, on hi ha dues capelles; una fundada per Inés de Guzmán comtessa de Trastàmara, i l'altra per Alfonso de Castilla, fill natural de Pedro de Castilla.

Diverses persones han estat protectores del convent. Així don Juan Arias del Villar, bisbe de Sigüenza i President de la Cancelleria de Valladolid, qui edifica (és a dir, reconstrueix sobre l'església primitiva) cap a 1485-1495 l'església gòtica. Va ser posteriorment reformat als segles XVIII i XX.

D'estil gòtic, està construïda totalment amb pedra i sense cap decoració; és d´una sola nau de grans dimensions, amb cor alt i baix. Al segle XVIII l'església va experimentar una notable millora. El 1730 es concertava el retaule major, amb l'assemblador i escultor de Valladolid, Pedro de Correas. Tan grandiosa obra va fer necessària una transformació del temple, que va rebre sobretot un esplèndid volta. En rigor es va fer una reedificació perquè l'edifici amenaçava ruïna. L’església va ser enderrocada “des dels fonaments, i donant principi a la seva reedificació, tota la pedra conforme abans estava, la van concloure al quaranta-dos”. Vull dir, que es va respectar l'estructura del temple i fins i tot una gran part dels materials. Entre 1740 i 1742 l'edifici va ser reformat, però en allò substancial conserva la seva forma inicial del segle XV.

El dilluns Festa de la Hispanitat, el dediquem a seguir fent turisme de carrer, a la tarda mentre un grup va anar a veure una desfilada de diferents comunitats ibero-americanes, uns altres vàrem anar a fer un Escape Room, que ens van obrir per nosaltres, els propietaris eren família i ens ho passarem molt bé. Fou molt entretingut i divertit.

El dimarts al matí, uns quants anàrem a veure el Museu de la Ciència. Es a les afores al costat del Riu Pisuerga, i va ser una bona caminada.

El Museu de la Ciència de Valladolid, va obrir les portes el maig de 2003. És un museu de titularitat municipal. Els arquitectes Rafael Moneo i Enrique de Teresa van ser els responsables de la realització del projecte, amb la participació de Francisco Romero i Juan José Echevarría. El seu treball va donar lloc a singular complex arquitectònic referent de la divulgació científica a Castella i Lleó i un dels símbols de modernitat arquitectònica de Valladolid ja que es perseguia un «efecte Guggenheim» a la ciutat.

La visita es molt interessant i didàctica alhora, val molt la pena la seva visita que completem amb la Casa del Río, inaugurada el maig del 2007 i ampliada el desembre del 2009, i que és l'espai expositiu permanent del Museu de la Ciència de Valladolid on s'expliquen els ecosistemes fluvials, fent especial èmfasi en el del riu que passa per Valladolid, el Pisuerga. A través d'una sèrie d'aquaris, terraris i mòduls interactius, els visitants tenim l'oportunitat d'entendre com funcionen els rius i quins són els principals processos ecològics que s'hi desenvolupen. Una zona on es poden observar les principals espècies de peixos, amfibis i crustacis que habiten o van habitar les aigües i riberes del riu Pisuerga.

A tot el que he comentat cal afegir que ens hem passejat abastament pel casc antic (bàsicament) una manera de copsar el dia a dia de la ciutat i dels seus habitants.

No descarto tornar a Valladolid (mai se sap) La combinació poc atractiva en avió des de Barcelona, no hi ha vol diari (per això hem hagut de fer quatre dies) i un horari molt restringit no en faciliten massa el desplaçament.