CINQUE TERRE
A la llista de destinacions
italianes n’hi tenim unes quantes: 5 Terre, Costa Amalfitana, Bolonya, Puglia
etc...
Doncs, comencem per les 5 Terre.
Primer fem una breu parada a Milà,
ja que el vol que hem agafat ha estat un Barcelona-Milà, tot això ho explicaré
en un post exclusiu de la capital de la LLombardia i la segona ciutat mes
poblada d’Itàlia.
Per tant ens centrem en l’arribada
a la ciutat de La Spezia que encara que no formi part de les 5 Terre es una excel·lent
base per recórrer aquesta zona.
Un tren Intercity super puntual i
prou ràpid que cobreix la distància entre Milà i La Spezia uns 220 Km en 3h
16min ens deixa a l’estació de La Spezia a quarts de vuit del vespre. Es fosc i
tot i portar la ruta fins a l’apartament estudiada, ens emboliquem una mica,
demanem ajuda a un noi però tampoc se’n surt massa bé. Finalment amb l’ajuda
del Maps ens plantem a l’apartament Garibaldi 23 que havíem reservat amb
anterioritat.
L’apartament mes que un
apartament es una habitació amb una petita zona comuna a l’entrada que no farem
servir i on hi ha una cafetera i unes tauletes i un sofà.
Un cop acomodats, toca anar a fer
un mos ja que des del migdia en que hem fet un entrepà i un gelat deliciós a
Milà, no hem menjat res. A la Via del Prione hi ha bastant oferta i allà sopem.
Desprès de saborejar un altre gelat al costat d’una figura de Richard Wagner
erigida perquè allí va començar a composar la seva òpera “L’Or del Rhin” toca
anar a descansar perquè el dia ha estat llarg i estem una mica cansats. Demà
dedicarem tres dies a veure les 5 Terre.
5 TERRE
Abans de parlar de cada poble,
diré unes coses bàsiques que son útils per anar-hi.
Per poder desplaçar-se còmodament
entre els 5 pobles que la conformen (Riomaggiore, Manarola, Corniglia,
Vernazza, Monterosso al Mare) la millor opció es el tren. La línia de la costa
que hi circula des de fa un grapat d’anys, es va construir entre 1870 i 1874 i
entrà en servei el 24 d’octubre de 1874. La seva construcció va ser considerada
una autèntica proesa d’enginyeria, es va perforar 51 túnels i 23 ponts en nomes
44 Km de recorregut. Mes de la meitat de la línia discorre sota terra.
Hi ha una targeta anomenada
Cinque Terre Treno Card que permet fer desplaçaments il·limitats entre els
pobles, n’hi ha d’un, dos i tres dies. També inclou poder fer l’anomenada Via
dell’Amore entre Riomaggiore i Manarola tot i que en aquest cas cal concretar
dia i hora en que es farà la caminada entre aquests dos pobles (despres ho
explicaré) Aquesta targeta permet també accedir gratuïtament a dues rutes de
trekking de les moltes que hi ha i que algunes son de pagament. Preu 36,5€
En concret aquesta tarja permet:
Acces al Sender Blau (SVA)
Monterosso-Vernazza-Corniglia i a la Via dell'Amore.
Visites guiades (Cinque Terre
Walking Park, de maig a octubre) | segons horari.
Ús de l'autobús dins dels
pobles de les Cinque Terre.
Entrada gratuïta al CAMeC -
Centre d'Art Modern i Contemporani de La Spezia.
Entrada gratuïta a Podere Case
Lovara (propietat del FAI), al sender SVA Levanto–Monterosso.
Ús gratuït dels lavabos a les
estacions de tren de Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso
(per als no titulars de la targeta, el cost es d'1 €)
Acces a internet Wi-Fi als
punts de connexió del Parc.
Passaport PN5T.
Entrada reduïda als Museus
Cívics de La Spezia.
Participació en els tallers
del Parc CEAS, segons horari.
Rutes del Parc Literari Eugenio Montale, segons horari.
Una altra targeta es la Cinque
Terre Trekking Card, aquesta tarja permet:
Acces al Sender Blau (SVA)
Monterosso-Vernazza-Corniglia i a la Via dell'Amore.
Visites guiades (Cinque Terre
Walking Park, de maig a octubre) | segons horari.
Ús de l'autobús dins dels
pobles de les Cinque Terre.
Entrada gratuïta al CAMeC -
Centre d'Art Modern i Contemporani de La Spezia.
Entrada gratuïta a Podere Case
Lovara (propietat del FAI), al sender SVA Levanto–Monterosso.
Ús gratuït dels lavabos a les
estacions de tren de Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso
(per als no titulars de la targeta, el cost es d'1 €)
Acces a internet Wi-Fi als
punts de connexió del Parc.
Passaport PN5T.
Entrada reduïda als Museus
Cívics de La Spezia.
Participació en els tallers
del Parc CEAS, segons horari.
Rutes del Parc Literari
Eugenio Montale, segons horari.
Tot i que es poden comprar per internet, finalment ho fem a l’estació de La Spezia i agafem una tarja per dos dies, ja que la idea es fer amb el tren aquests pobles en dos dies i el tercer dia que tenim volem fer-ho en vaixell. La tarja es la Treno Card.
Els pobles son petits, i es fan
passejant tot i que les pujades i baixades son a vegades una petita tortura.
El primer dia fem Riomaggiore,
Manarola, Monterosso al Mare i Vernazza.
El segon dia comencem a Corniglia,
passem per Vernazza i despres fem Riomaggiore i Manarola.
El tercer dia en vaixell, fem La
Spezia, Portovenere (no es de les 5 Terre) i Monterosso al Mare.
RIOMAGGIORE
Sortim de La Spezia i ja de seguida ens n’adonem de la quantitat de gent que hi ha per aquí, serà la tònica del viatge i es que Itàlia es un destí europeu de primer ordre amb molta presència de turisme americà i asiàtic.
La primera parada la fem en el
primer poble del recorregut. Recordo que l’ordre sortint de La Spezia es
Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso al Mare.
El tren va bastant ple, just
arribar a Riomaggiore esmorzem a la Cantina de l’estació i seguidament comencem
a explorar aquest poblet.
Es el poble mes oriental i també un dels mes fotogènics de
tota la costa lígur. Amb les seves cases de colors apilades sobre un barranc
que desemboca al mar, ofereix una de les imatges mes icòniques d'Itàlia.
El poble es troba encaixat en una vall estreta excavada pel
torrent Rivus Major, origen probable del seu nom. Les cases s'alcen pels vessants
de la vall fins a arribar a les vinyes en terrasses que cobreixen les muntanyes
circumdants.
A diferència d'altres pobles costaners italians, Riomaggiore
no disposa d'una gran platja. El seu front marítim està format principalment
per roques, un petit port i una rampa natural que baixa cap al mar.
Segons la tradició local, el poble hauria estat fundat entre
els segles VIII i XIII per habitants de les valls interiors que buscaven refugi
dels atacs sarraïns a la costa.
Durant segles, l'economia va girar al voltant de la vinya, la pesca i el comerç maritim local.
Les fortes pendents van obligar els habitants a construir
milers de metres de murs de pedra seca per crear terrasses agrícoles. Aquest
paisatge, visible encara avui, es una obra humana colossal desenvolupada al
llarg de segles.
L'arribada del ferrocarril el 1874 va acabar amb l'aïllament
secular dels pobles de les Cinque Terre i va facilitar el comerç i, mes tard,
el turisme.
Les cases de Riomaggiore són altes i estretes, sovint de
tres, quatre o cinc pisos. La
- Permetien
als pescadors identificar la seva casa des del mar.
- Creaven
contrast visual en dies de boira.
- Reforçaven
la identitat marinera del poble.
Els colors predominants són: Vermell terracota, Groc ocre, Rosa salmó, Taronja i Verd Suau.
Primer baixem cap a la part del Port, es petit i molt coquetó i potser es el punt mes fotografiat.
Pugem cap a la part alta on trobem la Chiesa di San Giovanni
Battista, construïda el 1340 en estil gòtic ligur. Destaca per:
- El
gran rosetó de la façana
- El
campanar separat
- Els
elements gòtics combinats amb reformes posteriors
Mitjançant un ascensor que s’agraeix molt ens arribem fins al
Castell que es troba a la part mes alta, construït probablement al segle XIII i
reforçat posteriorment pels genovesos, ens permet gaudir d’una vista esplèndida.
La seva funció principal era defensar la població davant dels pirates i les
incursions marítimes.
Els vessants que envolten Riomaggiore estan coberts de
vinyes plantades en terrasses i s’hi produeixen principalment Cinque Terre DOC
i Sciacchetrà (vi dolç de gran prestigi elaborat amb raïm assecat.
Històricament era considerat un dels vins mes valuosos de la Ligúria)
Aquí haig de fer un incís i dir que encara que hem mirat de provar
un vi de les 5 Terre en els llocs que hem menjat o no n’hi havia, el que hi
havia era blanc (preferim negre) o era molt car, i això m’ha recordat el que
ens passa aquí a Catalunya on es mes fàcil trobar “Riojas” que vins catalans.
Riomaggiore compta amb poc mes d'un miler d'habitants
permanents (1353 l’any 2021) però rep centenars de milers de visitants cada any
i resumint cal dir que els seus principals atractius són:
- L'ambient
mariner autèntic.
- Els
paisatges espectaculars.
- Els
senders del Parc Nacional.
- Les
connexions fàcils amb tren.
- Les
vistes al capvespre.
El port es probablement l'espai mes fotografiat del poble.
Hi destinem unes 3h i podem dir que es una visita molt
complerta i que el poble es dels mes bonics.
De Riomaggiore surt l’anomenada Via dell’Amore que connecta aquest
poble amb Manarola.
LA VIA DELL'AMORE
La Via dell'Amore: el camí mes
romàntic de les Cinque Terre i probablement el sender mes famós de tots els que
hi ha a les Cinque Terre. Tal com ja hem dit connecta Riomaggiore amb Manarola
seguint els penya-segats sobre el mar Lígur i ofereix un recorregut espectacular
d'uns 900 metres.
Tot i el nom, no va ser creada
per motius romàntics. Va néixer a principis del segle XX durant la construcció
de la línia ferroviària. Els treballadors van excavar un pas a la roca per
facilitar els desplaçaments entre les obres dels túnels. Amb el temps, els
habitants dels dos pobles van començar a utilitzar-lo regularment i aviat es va
convertir en lloc de trobada de parelles joves. D'aquí sorgí el nom de
"Camí de l'Amor".
Un dels llocs mes fotografiats
d'Itàlia
El sender es gairebé pla, una
raresa a les Cinque Terre, on la majoria dels camins impliquen pujades i escales.
Això el fa accessible per a persones que no volen fer rutes exigents.
Al llarg del recorregut hi trobem uns miradors sobre el Mediterrani, Penya segats espectaculars, Bancs per descansar tot i que el camí com ja hem dit es molt planer i sense cap mena de dificultat. També hi trobem una serie de plaques inspirades en temes romàntics i personatges, veig que n'hi ha molts de l'Odisea (Penèlope, Telemac etc..
L'any 2012, una important esllavissada va provocar ferits i va obligar a tancar gran part del recorregut. La reconstrucció va resultar molt complicada perquè va caldre consolidar els penya-segats, instal·lar proteccions contra nous despreniments, restaurar murs i passarel·les i també adaptar el recorregut a criteris moderns de seguretat. Els treballs van durar molts anys i es van convertir en una de les obres de restauració paisatgística mes importants de la Ligúria.
Despres d'una profunda restauració,
la Via dell'Amore ha anat reobrint progressivament i avui torna a ser una de
les grans atraccions de les Cinque Terre.
Per accedir-hi cal una reserva prèvia
amb horari confirmat, nosaltres no obstant hi hem anat quasi una hora abans i no hem
tingut cap problema en accedir-hi.
Abans era de pagament, però ara
amb la tarja de les 5 Terre es gratuïta.
Com a curiositat hem de dir que abans
de l'existència de la Via dell'Amore, els habitants de Riomaggiore i Manarola
havien de desplaçar-se per camins de muntanya molt mes llargs i exigents. Avui
es pot fer el trajecte en uns 30 minuts, mentre que antigament podia requerir
un esforç considerable, i si ens preguntem si val la pena, jo diria que sí
perquè encara que nomes siguin 900 metres, es probablement el camí mes
emblemàtic de les Cinque Terre.
MANAROLA
Manarola es, per a molts
visitants, el poble mes bell de les Cinque Terre. Situat entre Riomaggiore i
Corniglia, destaca per les seves cases multicolors enlairades sobre un esperó
rocós que cau directament al mar, creant una de les postals mes famoses
d'Itàlia. Manarola es la imatge.
Amb poc mes de 300 habitants
permanents, es un poble petit, però la seva història, el seu paisatge i la seva
tradició vinícola li confereixen una importància enorme dins de les Cinque
Terre.
També podem afegir que es l’ànima
vinícola de les 5 Terre.
Manarola es considerada una de
les poblacions mes antigues de les Cinque Terre.
Els historiadors creuen que
l'origen del poble es remunta almenys al segle XII, quan grups de pagesos i pescadors
procedents de les valls de l'interior es van establir en aquesta costa abrupta
i difícil d'accedir.
El nom podria derivar del llatí Magna
Rota ("gran roda"), possiblement relacionat amb un antic molí
d'aigua que existia a la zona.
Durant segles els habitants van
viure gairebé aïllats del món exterior. Les comunicacions eren difícils i
sovint es feien per mar o mitjançant camins de muntanya.
El nucli urbà creix sobre un
barranc estret i desemboca en un petit port natural envoltat de roques.
Les cases segueixen l'esquema típic de les Cinque Terre i que ja hem vist a Riomaggiore: Façanes acolorides, edificis estrets i molt alts, carrers estrets i empedrats, un munt d'escales i petites places interiors. Com ja hem comentat amb Riomaggiore, els colors de les façanes servien antigament perquè els pescadors identifiquessin les seves llars quan tornaven del mar.
Si Riomaggiore es el poble mes mariner, Manarola es probablement el mes vinculat a la vinya, els vessants de les muntanyes que envolten el poble estan coberts per milers de terrasses sostingudes per murs de pedra seca oferint un sistema agrícola espectacular, les pendents pronunciades fan que el treball de recolecció es faci gairebé de manera manual en totes les finques. Aquesta activitat vinicola ha modelat completament el paisatge.
L'edifici religiós mes important es la Chiesa di San Lorenzo, construïda l'any 1338 i es un magnífic exemple del gòtic lígur. Presenta un gran rosetó a la façana i un campanar separat, un interior sobri i elegant amb excel·lents vistes sobre la vall, podem afirmar que es una de les esglèsies més destacada de totes les de les Cinque Terre.
Malgrat que avui el turisme es fonamental per a l'economia local, la pesca continua formant part de l'ànima del poble, el petit embarcador es un lloc molt animat. També es curios veure les barques alineades al llarg del carrer principal degut al poc espai del port, a més a sota de cada una hi ha una placa amb un número que permet que cada propietari tingui el seu espai reservat.
Però un dels punts claus de Manarola es la seva visió des de la Punta del Bonfiglio on a mes hi ha un bar anomenat Nessum Dorma que ofereix una vista espectacular i que es l’autèntica postal de la població. Al capvespre l'escena es espectacular perquè les façanes adquireixen tonalitats daurades i rosades, ho podrem comprovar al dia següent.
Un dels aspectes mes sorprenents de Manarola apareix durant les festes de Nadal (òbviament no ho hem vist) a la muntanya situada davant del poble s'instal·la un enorme pessebre lluminós creat per l'habitant local Mario Andreoli, aquest pessebre inclou centenars de figures, milers de bombetes i diverses hectàrees de superficie. Al vespre quan s'encenen, el vessant de la muntanya es transforma en un espectacle únic visible des de gran distància. Es veu que es una de les tradicions nadalenques mes conegudes d'Itàlia.
Despres de 2h 30min, deixem aquest
poblet i anem directament a Monterosso al Mare el darrer poble i deixem Corniglia
i Vernazza (hi anirem despres)
MONTEROSSO AL MARE
Monterosso al Mare es el mes gran,
el mes poblat (1500 habitants) i el mes turístic dels cinc pobles de les Cinque
Terre. També es l'únic que disposa d'una platja extensa de sorra i còdols, fet
que l'ha convertit durant segles en una destinació de vacances molt apreciada
tant pels italians com pels visitants internacionals.
Es el poble que s’assembla menys
als altres quatre, amb una atmosfera mes relaxada i mes oberta.
Personalment es el que menys m’agrada
però s’ha de dir que la platja es un plus. Son les platges de Cinque Terre.
Els primers assentaments documentats de Monterosso es remunten a l'època medieval. El nom "Monterosso" probablement deriva del color rogenc de la vegetació o de les roques de les muntanyes que envolten la zona. Durant l'edat mitjana va formar part dels territoris controlats per la poderosa República de Gènova, que va impulsar el desenvolupament comercial i marítim de tota la costa lígur. Com els altres pobles de les Cinque Terre, va haver de defensar-se sovint de les incursions de Pirates i Corsaris i per això podem veure restes de torres i fortificacions.
Monterosso presenta una característica única en relació als altres pobles, està dividit en dues zones principals, un nucli antic que es la part històrica i on hi trobem els habituals carrers estrets amb les seves placetes, i les cases tradicionals ligurs. Aquí es conserva millor l'ambient de poble mariner tradicional, mentre que la Fegina es la zona moderna i turística que va créixer especialment despres de la construcció del ferrocarril al segle XIX, es tracta d'una via que uneix les dues zones amb un tunel que travessa un petit promontori rocós.
A la part moderna hi ha una gran platja en algunes zones habilitades com a platges privades amb les seves umbrel·les i gandules de colors llampants i totes iguals. També es on hi ha l'estació del tren, hotels, cafeteries i terrasses.
La gran diferència entre Monterosso i la resta dels pobles es la seva platja, sense anar més lluny mentre que Vernazza, Manarola i Riomaggiore disposen principalment de petits embarcadors o zones rocoses, Monterosso ofereix una platja amplia que fa que sigui la destinació preferida per a famílies i per als qui volen combinar senderisme i bany. Nosaltres aprofitarem el dia que ens hi arribarem amb vaixell per fer-hi un bany.
En aquesta zona moderna hi trobem la famosa estàtua del Gegant. La figura fa aproximadament 14 metres d'alçada i estava integrada en una luxosa residència privada. Els bombardejos de la Segona Guerra Mundial i els temporals van causar importants danys a l'escultura, però continua sent una icona del poble. Construïda el 1910, representa Neptú, el déu romà del mar.
Damunt d'un turó que domina el poble s'alça el Convento dei Cappuccini, amb unes quantes escales ens hi arribem i podem veure el seu entorn tranquil amb vistes espectaculars sobre la badia. Aquí hi ha tranquilitat i quasi no hi trobem ningú (realment sorprenent) a l'interior es conserva una pintura atribuïda a l'escola de Van Dyck.
També cal destacar L'esglesia de
Sant Joan Baptista, construïda entre els segles XIII i XIV, es un dels edificis
religiosos mes importants de les Cinque Terre,
Monterosso conserva diverses fortificacions històriques essent la més destacada la Torre Aurora, construïda per vigilar possibles atacs procedents del mar. avui hi ha un restaurant. La torre separa visualment el nucli antic de la zona de Fegina i es un dels símbols del poble.
Si hi ha un producte pel qual Monterosso es especialment conegut es per les seves anxoves. Les "Acciughe di Monterosso" gaudeixen d'una gran reputació a Itàlia i molts restaurants locals les consideren la seva especialitat estrella.
Després de fer una passejada i unes quantes fotos, veiem que encara queden unes hores de llum i pensem que es una molt bona opció arribar-nos a Vernazza.
VERNAZZA 1er DIA
Vernazza es considerada per molts viatgers la mes bella i harmoniosa de les Cinque Terre. El seu petit port natural, les cases de colors que envolten la badia i l’església situada gairebé sobre el mar formen una de les imatges mes emblemàtiques de tota Itàlia.
Comparteixo aquesta afirmació i
es que a diferència de Manarola i Riomaggiore, que s'estenen al llarg d'una
vall, Vernazza s'organitza al voltant d'un port natural protegit, fet que li va
permetre desenvolupar una important activitat marinera durant segles.
Vernazza es el primer dels pobles
de les Cinque Terre del qual es tenen referències escrites clares. Ja apareix
documentat l'any 1080 i durant l'edat mitjana es va convertir en un important
centre marítim sota la influència de la República de Gènova. La seva posició estratègica
li permetia controlar una part de la costa lígur, protegir les rutes comercials
i alhora defensar-se dels pirates mentre desenvolupava activitats pesqueres i
comercials. Aquesta prosperitat explica la presència de construccions mes
monumentals que en altres pobles de les Cinque Terre.
El seu gran tresor es el seu port,
que es l’únic natural de certa importància de les Cinque Terre i constitueix el
cor de la vida del poble, ha servit per facilitar el comerç marítim i connectar
el poble amb altres poblacions costaneres. Avui continua sent el punt central
de la vida local.
Aquí també veiem les tradicionals
cases lígurs amb els colors predominants que ja hem vist en els altres pobles i
que aquí també permetia identificar els edificis des del mar.
Només arribar a Vernazza i baixar
del tren en direcció al mar, ens trobem al costat del petit port L’església de Santa
Margherita d'Antioquia. Construïda al segle XIII, es una de les esglésies mes
singulars de la Ligúria, destaca per un campanar octogonal, el seu estil gòtic
i romànic i les seves vistes sobre el port i la costa. Segons una antiga
llegenda, una relíquia de Santa Margarida va arribar a la costa i els habitants
van interpretar-ho com un senyal diví per construir-hi una església.
Ens enfilem cap al camí que uneix
Vernazza amb Monterosso al Mare i podem observar una esplèndida vista de tot el
conjunt del poble, amb els tons daurats quan el sol està baix. Sens dubte es
una postal i ha valgut la pena la pujadeta per poder-la visualitzar.
Just a la part dreta mirant el
poble des del mar i a la part alta s’hi troba el Castell Dòria, i el
visitarem demà.
Vernazza té en l’actualitat al voltant d’uns 1000 habitants.
Ja de baixada aprofitem per sopar
en un petit restaurant que hi ha en el carrer principal abans d’emprendre el
retorn a La Spezia.
CORNIGLIA
Després de la marató d’ahir ens
queda el més petitó de tots els de les Cinque Terre. El primer que fem doncs,
es agafar el tren i baixar a Corniglia.
Corniglia amb uns 245 habitants
es l’únic que no es connecta directament amb el mar, sinó que es troba sobre un
promontori d’uns cent metres i envoltat de vinyes distribuïdes en terrasses en
el cantó que mira al mar.
Per arribar-hi hi ha dues
opcions: la primera consisteix en fer-ho caminant per una escalinata anomenada
Lardina que té 33 trams i 377 graons (gradinos) La segona que es la que vàrem
utilitzar nosaltres consisteix en agafar un petit bus que surt de l’estació i
que amb pocs minuts et deixa a la petita plaça central de la població. El bus
es gratuït si es disposa de la tarja Cinque Terre Treno Card. Nosaltres podem
pujar-hi bé perquè es a primera hora i encara no hi ha massa gent, però de ben
segur que més tard i sobretot en temporada d’estiu, les cues deuen ser bastant
llargues.
Corniglia es el poble mes
singular de les Cinque Terre, el fet de estar situat en un promontori li ha permès
conservar durant segles un caràcter mes tranquil, rural i autèntic.
Encara que molts visitants el
consideren el poble menys espectacular a primera vista perquè no té port ni
façanes que s'enfonsin directament al mar, haig de dir que es un poble
encantador, també amb els seus carrers complicats, pujades i baixades, escales
i més escales, però el fet de l’alçada permet gaudir de les millors panoràmiques
de tota la regió, i això l’hi confereix personalitat.
Corniglia a diferència dels altres
pobles no té tanta tradició marinera, essent més agrícola. També té un ambient
menys massificat. Durant segles els seus habitants van viure principalment del
conreu de la vinya i no de la pesca, aquesta diferència ha marcat profundament
la seva identitat.
L'existència de Corniglia està
documentada ja en època romana, alguns historiadors relacionen el nom del poble
amb la família romana Cornelia, propietària de terrenys a la zona. Durant
l'edat mitjana va quedar sota la influència de la República de Gènova, igual
que la resta de les Cinque Terre, la seva situació elevada, gaudia d'una millor
protecció contra els atacs dels Pirates i les incursions costaneres; per tant
mentre altres pobles necessitaven defenses marítimes importants, Corniglia
podia controlar gran part de la costa des de la seva posició dominant.
Abans de recórrer el poble,
aprofitem per fer un petit esmorzar i després ja ens endinsem en el centre
històric, un laberint de carrers estrets, placetes i racons tranquils. A
diferència dels altres pobles de les Cinque Terre, aquí es fàcil trobar espais
silenciosos fins i tot durant la temporada turística.
La plaça principal es la Piazza
Largo Taragio, considerada el centre de la vida social local i el monument més
important es l’església de Sant Pere construïda al segle XIV la seva façana
gòtica, el gran rosetó de marbre i els elements decoratius lígurs son el més
destacat.
Tal i com ja he comentat abans, Corniglia
es probablement el poble mes vinculat al món agrícola.
Els vessants que l'envolten estan
coberts per infinites terrasses sostingudes per murs de pedra seca. Aquest
paisatge es patrimoni de generacions de pagesos que durant segles van
transformar muntanyes gairebé verticals en terrenys productius on s’hi troba
Raïm Blanc, Oliveres i Alguns cítrics.
Corniglia ofereix sens dubte algunes
de les panoràmiques mes àmplies de totes les Cinque Terre.
Des dels seus miradors es poden
contemplar:
- Manarola cap a l'est.
- Vernazza cap a l'oest.
- Els penya-segats costaners.
- El Mediterrani fins a l'horitzó.
Un dels punts mes famosos es la Terrassa
de Santa Maria, situada davant del mar i on aprofitem per fer unes quantes
fotografies.
Des d'allí es percep perfectament
per què Corniglia sembla una illa de pedra suspesa sobre les aigües.
Resumint: el fet de no tenir port
i no ser parada habitual de vaixells i haver de fer una mica més d’esforç per
anar-hi, fa que Corniglia tingui un encant especial i que es potser el que
millor conserva l’essència de les Cinque Terre.
Emprenem altre cop la baixada amb el bus cap a l'estació. Propera parada Vernazza per acabar de veure la resta del poble que ahir no varem tenir temps de contemplar.
VERNAZZA – 2on DIA
Seguint el que he comentat abans,
avui ens toca acabar de veure Vernazza. El primer que fem es pujar al Castell
Dòria.
Va ser edificat per defensar Vernazza dels atacs freqüents de Pirates, Atacs navals i Incursions enemigues. Actualment en resta només la torre de vigilància, però continua essent un dels millors miradors de la zona.
El complex fortificat es remunta a l'època en què Vernazza era un poble mariner que necessitava defenses costaneres sòlides. Ja hi ha referències al castell des del segle XIII, i la història de la seva propietat reflecteix les lluites de poder de la Ligúria medieval: des dels senyors locals i la influència eclesiàstica fins a la República de Gènova, que finalment en va consolidar el control i en va reforçar la xarxa defensiva del litoral.
El que fa singular el Castello Doria és la manera com s'adapta al promontori mateix. Lluny de tenir una planta ordenada i simètrica, presenta una estructura irregular adaptada a la roca, dissenyada per protegir el poble des de diversos angles i per controlar les vistes al llarg de la costa. La torre Belforte actuava com a punt de guaita d'aquest sistema, permetent vigilar el mar i donar l'avís davant l'aproximació d'amenaces.
Durant la Segona Guerra Mundial es va reutilitzar amb finalitats militars i, posteriorment, diverses intervencions de restauració van permetre conservar la torre i els fragments de muralla que es poden veure avui dia.
El 25 d'octubre de 2011, Vernazza
va patir una de les pitjors catàstrofes de la seva història recent, unes pluges
torrencials varen provocar allaus de fang, inundacions, destrucció parcial d’infraestructures
i greus danys al centre històric. La mobilització dels habitants i de nombrosos
voluntaris va permetre la recuperació del poble en un període relativament
curt. Avui pràcticament no queden rastres visibles d'aquell desastre.
De baixada del castell a la zona del port hi veiem molt d'ambient de gent banyant-se. La Paqui previsora ja portava de cap fer una remullada en aquestes aigües i per això hem agafat els banyadors i una tovallola i just després de baixar del castell ens hem plantat al costat de l’església en una zona habilitada pel bany, amb una escala per entrar a l’aigua i unes boies delimitant la zona de barques i hem fet un bon bany i una bona desconnexió durant una bona estona.
Després hem anat breument a
Riomaggiore on volíem fer unes compres per portar a casa i on hem vist que es
podia fer novament la Via dell’Amore de manera lliure i gratuïta. La raó es una
fira de vins de les Cinque Terre que s’hi fa allà durant aquesta tarda. Per 30€
podies provar cinc vins. El problema es que solament ni havia Beguda i sense
menjar res, hauríem sortit rodant. De tota manera hem pogut repetir la
passejada fins a Manarola.
Volem fer la fotografia icònica
de Manarola amb el sol posant-se i il·luminant les cases, es la típica imatge
de les Cinque Terre. La Paqui decideix que vol fer un petit bany en el port de
la població. Jo prefereixo enfilar-me fins a sota del Nessun Dorma, el bar que
porta el nom de l’ària de l’acte final de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini i
que es tradueix com “Que ningú dormi”
Finalment després de banyar-se i fer les fotografies, toca retornar a la base. Sopar, un gelat i a dormir, demà més.
LES CINQUE TERRE PER MAR + PORTOVENERE
Encara que inicialment volíem
agafar un bonus de la tarja de 3 dies, al final vàrem canviar d’opinió i
decidirem que fos de 2 dies i el tercer fer-lo per mar i aprofitant que el vaixell
passa per Portovenere visitar també aquesta població que alguns anomenen la
sisena vil·la de les Cinque Terre.
Volem comprar el vaixell per
Internet, però resulta que quan anava a fixar la data enlloc de 4 d’Octubre em
donava 4 de Desembre i com que d’aquí no ens en sortíem finalment optarem per
comprar-lo a la guixeta del port de La Spezia. No hi havia massa cua i no va
haver-hi cap problema. Agafem un ticket anomenat diari, que permet durant el
dia pujar i baixar als diferents ports sense haver de pagar novament i que en
el nostre cas era més avantatjós. Preu 42€
Abans d’embarcar trobem tres
noies de Girona i aprofitem per fer la xerradeta, després més tard a la tornada
les tornaríem a trobar.
PORTOVENERE
La primera parada es Portovenere.
un dels pobles més bells de la costa de Ligúria i, de fet, forma part del
mateix conjunt declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO juntament amb les Cinque
Terre. Es la porta monumental del Golf dels Poetes.
Situada a l'extrem occidental del
golf de La Spezia, Portovenere s'alça sobre un promontori rocós que domina el
mar. A diferència dels pobles de les Cinque Terre, que creixen encaixats entre
vinyes i penya-segats, Portovenere presenta una imatge més monumental: muralles
medievals, una església penjada sobre els espadats, un castell dominant
l'horitzó i un port acolorit que sembla sortit d'una pintura.
El poble ha estat habitat des de
l'antiguitat. Els romans ja coneixien aquest indret i el van dedicar a la
deessa Venus, origen probable del nom Portus Veneris (Port de Venus). Gràcies a
la seva posició estratègica, controlava l'entrada al golf i les rutes marítimes
de la costa lígur.
Durant l'edat mitjana, la
República de Gènova va convertir Portovenere en una fortalesa clau per
defensar-se de Pisa i de les incursions marítimes. Bona part de l'aspecte que
veiem avui prové precisament d'aquella època.
La primera imatge que sorprèn en
arribar és la línia de cases altes i estretes que s'alcen davant del port. Aquestes
façanes acolorides no eren només habitatges. Tenien una funció defensiva:
actuaven gairebé com una muralla marítima. Els edificis són molt profunds i
estrets, amb diverses plantes superposades. Avui allotgen restaurants, petits
hotels i comerços, però continuen mantenint la fisonomia medieval.
Des del port surt la Via
Capellini, l'antiga artèria medieval, es tracta d’un carrer estret cobert en
alguns trams per arcs de pedra i on hi trobem algunes cases medievals i moltes
petites botigues d’artesania i records. És probablement l'espai que millor
conserva l'ambient històric del poble.
A la part superior hi tenim el Castell
Dòria i es el primer recinte que visitem. La construcció actual és fruit de
diverses ampliacions entre els segles XII i XVI. Des d'aquí es controlava tota
l'entrada al golf i té una esplèndida vista sobre el nucli antic.
Les muralles i les terrasses
panoràmiques permeten comprendre perfectament la importància estratègica que va
tenir Portovenere durant segles.
A partir del segle XVI les grans
amenaces navals disminueixen i Portovenere va perdent importància militar.
Tot i això, continua sent un port
pesquer rellevant i un punt estratègic de vigilància costanera. Durant l'època
napoleònica torna a tenir cert paper militar, ja que el golf de La Spezia era
un enclavament naval de gran valor.
Baixem cap a la zona del port i
allí hi trobem el monument més emblemàtic de la població L’Església de Sant
Pere.
Construïda damunt d'un esperó
rocós que s'endinsa al mar, sembla gairebé la proa d'un vaixell. La primera
església es va aixecar al segle V, però l'edifici actual és principalment dels
segles XII i XIII.
L'exterior alterna franges de
marbre blanc i pedra fosca, un estil típic de Ligúria. El que realment
impressiona és la seva situació amb el mar obert per davant amb els penya-segats
als peus i amb vistes espectaculars cap a les Cinque Terre. És un dels llocs
més fotogènics de tota la costa italiana.
Just sota l'església hi ha una petita cala rocosa coneguda avui com la Gruta Byron.
El poeta anglès Lord Byron va
freqüentar aquest indret a començaments del segle XIX. La tradició explica que
li agradava nedar des de Portovenere fins a la badia de Lerici, a l'altra banda
del golf.
Aquest vincle amb Byron, Shelley
i altres escriptors romàntics és el que va donar lloc al nom de Golf dels
Poetes, en baixar cap a la gruta hi trobem alguna de les millors panoràmiques
de la costa, aquí també hi ha gent banyant-se i llançant-se des de les roques
que hi ha al voltant.
Portovenere té uns 3900 habitants.
Davant del poble emergeixen tres
petites illes:
Palmaria
La més gran i famosa.
Té senders, antigues
fortificacions, petites platges i magnífiques vistes sobre Portovenere. Es pot
arribar fàcilment en un curt trajecte de vaixell.
Tino
Més petita i amb importants
instal·lacions militars. Normalment no és visitable, excepte en ocasions
especials.
Tinetto
Un petit illot rocós amb restes
arqueològiques i monàstiques.
Aquest conjunt insular forma part
també del patrimoni protegit per la UNESCO.
La necessitat d’agafar altre cop
el vaixell fa que no puguem dedicar-hi més de dues hores ja que després el següent
vaixell ja no passa fins dues hores més tard i ja no ens permetria fer la resta
de la ruta.
Embarquem i ja ens dirigim fins a
Monterosso al Mare. Allà volem aprofitar la platja per fer un bany. La Paqui ja
en porta dos i aquí en farà dos més, un a la part nova de la població i l’altre
abans d’embarcar novament de tornada a la part antiga que es on hi ha l’embarcador.
Jo només faig el de la part nova.
El vaixell que agafem es el
darrer del dia, a les 16.30 i ens hauria agradat que fos més tard per poder
captar millor la llum a la posta de sol de les diferents poblacions, però això
es el que hi ha i no podem triar.
Val molt la pena, perquè podem
veure les cases il·luminades amb el sol de baixada i la vista des del mar es un
plus, molt especialment per Corniglia que en estar a la part alta es des d’on
es pot veure millor el seu casc amb les seves cases mirant a l’abisme.
Tornem a passar per Portovenere i ja cap a La Spezia on després d’una dutxa i un sopar donarem per acabada la visita a les Cinque Terre.
Ens ha agradat molt, l'ambient i la morfologia dels pobles que tenen el seu encant. No hem tingut cap problema, el tema de l'idioma es soluciona bé perquè amb l'italià si no parlen depressa t'hi pots entendre, pero sobretot la gran quantitat d'immigració bàsicament sudamericana que et parla en castellà i tot en ordre.
En resum sobre les 5 Terre podem
dir que cada poble té una personalitat pròpia:
- Monterosso es el poble de les platges.
- Vernazza es el poble del port i del
patrimoni històric.
- Corniglia es el poble tranquil de les altures.
- Manarola es el poble de les vinyes i dels
capvespres.
- Riomaggiore es el poble mariner per
excel·lència.
Demà farem una escapada a Pisa,
però això ja ho explicaré en un altre post.
Comentaris