STEVE HARLEY. EN EL RECORD

 

El passat dia 17 de Març ens va deixar Steve Harley. Compositor que sempre m’ha agradat i la prova es que en tinc uns quants CD.

Steve Harley (1951–2024) va ser cantant, compositor i líder de Cockney Rebel, una de les bandes més singulars del glam-rock britànic dels anys 70.

Nascut a Deptford, Londres d’una família molt humil, va patir poliomielitis de petit i això l’obliga a passar anys en hospitals, temps que va aprofitar per descobrir la poesia i la lectura i també a artistes com Bob Dylan que varen marcar el seu estil.

Després d’uns inicis com a periodista, el 1972 va formar el grup Cockney Rebel, un grup amb un estil teatral, sofisticat i molt diferent del rock convencional. El seu carisma i la seva veu inconfusible el van convertir en una figura destacada del glam-rock.

Amb Cockney Rebel va publicar discos que avui són referents:

• The Human Menagerie (1973)
• The Psychomodo (1974)
• The Best Years of Our Lives (1975)

El 1975 va arribar el seu gran èxit: Make Me Smile (Come Up and See Me), número 1 al Regne Unit i una de les cançons més reconegudes de la dècada. No obstant crec personalment, que el seus dos primers àlbums son excepcionals.

The Human Menagerie, destacaria la cançó Sebastian (magnifica i extensa) Loretta’s Tale (fresca) dins d’un conjunt molt compacte musicalment.

The Psychomodo, es un àlbum més elaborat amb autentiques simfonies (Ritz, Cavaliers, Tumbling Down) en definitiva una meravella.

Després de dissoldre Cockney Rebel, la seva carrera en solitari va continuar, d’aqui destacaria Yes You Can i Poetic Justice com a àlbums més destacats.

Yes You Can té una de les millors cançons de Harley (The Lightouse) que recomano de totes totes. D’aquesta cançó hi ha una gran versió amb un solo de violí fantàstic a l’àlbum en directe Star for a Week.

El 1986 va tornar a les llistes amb The Phantom of the Opera, un duet amb Sarah Brightman.

Amb 73 anys i degut a un càncer ha mort. Se’l recordarà com un artista autèntic, teatral, poètic i profundament personal.

Sempre ens quedaran les seves cançons i el seu llegat musical, i gràcies per fer-nos somriure, ja saps Come Up and See Me, Make Me Smile.