OIX-BEGET-SALARÇA-CAMPRODON

Encara que nomes sigui per unes hores, ens hem allunyat de Premià per fer una volta per l’Alta Garrotxa i Camprodón.

Sortim a bona hora i la primera parada obligatòria es al forn dels Hostalets d’en Bas on comprem coca i xocolata per esmorzar, fa sol i una mica de vent fred però en general s’està força bé. Parada a la Font Moixina d’Olot per cruspir-nos la coca i tot seguit ens dirigim cap a Oix, des d’on enllacem amb la carretera que ens portarà fins al municipi de Beget. El poble manté el seu encant a l’entorn de la riera del mateix nom, a la capçalera del riu de Llierca. Hi ha molta gent passejant i prenent alguna cosa a les terrasses, menys a l’interior de l’esplèndida església romànica on es pot contemplar per 1€ “la Majestat de Beget”. La ”Majestat de Beget” és una talla romànica policromada d'un Crist Majestat d'uns dos metres d'alçada del segle XII, considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana.

Sortint de Beget ens encaminem cap a l’ermita de Sant Valentí de Salarça, un indret meravellós i de molts records de joventut. Ens costa trobar el camí per arribar-hi en cotxe, però finalment desprès d’unes quantes voltes ens en sortim i podem fer-hi una petita visita i un bon grapat de fotos.

Som al migdia i hora de buscar un racó per dinar. Ho fem a Camprodón a la Taverna Caliu situada al bell mig del casc antic i on ja fa temps hi havíem sopat amb la Rosa i l’Andreu quan havíem anat a Molló. Un pica-pica amb una cervesa al solet ens deixa relaxats i desconnectats que de fet d’això es tractava.

Una passejada pel costat de riu i del famós pont, i pels carrers interiors ens retorna a la realitat de que el dia s’acaba i cal retornar cap a casa. Ja ho diuen que les coses breus a vegades son les que es gaudeixen amb més intensitat.