BLOG DE JOAN PEPIO

  Acabo de veure la pel·lícula “Moonage Daydream, una meravellosa aproximació a la figura de David Bowie. Sens dubte el títol no pot ser més encertat al que desprès veurem durant els 140 minuts de projecció. Moonage Daydream (Fantasía de l’Edat LLunar) encara que podria tenir algun altre significat que ara mateix no soc capaç de desxifrar, es una de les millors cançons que hi ha a l’album “The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars” que sens dubte va marcar un punt de notorietat en la seva carrera i serveix de partida al que se’ns presenta des de l’ inici fins al final de la seva carrera i de la seva vida, no oblidem que el darrer disc de Bowie, el meravellós testament “Blackstar” es va publicar tan sols tres dies abans de la seva mort i quin millor final per un dels millors artistes del nostre temps. El film fa un recorregut molt interessant per la seva trajectòria artística que no sols inclou la música, Bowie era una persona inquieta i va explorar moltes al...

  Unes 4.000 persones han participat a Mataró Camina per l'Alzheimer , la tradicional caminada solidària que enguany ha pogut recuperar el seu format habitual pre-pandèmia i que, com solia ser habitual, ha tornat a ser un èxit de participació. Tot i no superar el rècord de participants, podem considerar una molt bona xifra la que s’ha assolit aquest passat diumenge dia 25. Nosaltres ( amb la baixa a darrera hora de la Paqui) hem fet el recorregut de 15 Km que com ja es habitual ha comptat amb una bona senyalització i organització gràcies als voluntaris i colaboradors. Les dades que m’ha donat Samsung Health han estat: Una vegada més hem estat contents de poder participar-hi i per una bona causa com es aquesta. Sens cap mena de dubte esperem tornar l’any vinent (amb la Paqui ja recuperada)  

2Cellos es un duet de violoncel·listes format per Luka Šulić i Stjepan Hauser que foren descoberts a YouTube gràcies a un vídeo musical amb la seva versió en violoncel de "Smooth Criminal" de Michael Jackson. i que últimament amb les plataformes digitals com You Tube, Instagram, Spotify i Itunes han adquirit un reconeixement mundial que s’ha vist reflectit en actuacions en directe (feren de teloners d’Elton John en una de les seves gires) i ara en una gira anomenada “Dedicated Tour” Aquesta gira va passar pel Palau Sant Jordi el dia 15 de Setembre i crec que puc dir que tots els assistents en varen sortir satisfets. Un molt bon concert amb actuació enèrgica d’ambdos musics i amb un públic entregat especialment al tram central amb les versions de “Highway To Hell i Back in Black d’AC/DC” i “(I Can’t Get No) Satisfaction dels Rolling Stones” tot i que també hi va haver temes més tranquils com “With or Without You i Where the Streets Have no Name de U2” Sembla ser que aquest...

  Aprofitant el cap de setmana de la M. de Deu d'Agost que hem aprofitat per fer una escapada a la Vall de Cardós i amb en Pep Escudero i la Imma Ferret (millor companyia impossible) faig una petita caminada a les Bordes de Costuix. Amb tots els anys que hem anat per allà mai m'hi havia arribat, es ben veritat que sempre podem trobar nous destins. Les Bordes de Costuix es troben sobre el poble d'Àreu a la Vall Ferrera. El camí que hi mena surt de la Força d'Àreu just vorejant l'ermita de Sant Fèlix. S'enfila ràpidament tot i que essent primera hora el sol encara no apreta massa i hi ha trossos prou ombrívols. En uns 90 minuts arribem a un planell on hi trobem les Bordes, una d'elles habitada amb plaques solars i un cotxe a la porta. De fet hi ha una pista forestal que hi porta però no sería el més recomanable per un turisme. Part del camí pertany al GR-11 i està molt ben senyalitzat. Prop de les Bordes hi ha els Avets de Costuix, arbres de grans proporci...

  Hola Andreu. Ja sé que no em pots sentir perquè ja no ets entre nosaltres, divendres el teu cos va dir prou, quan la teva ment feia temps que havia anat apagant-se com si fos una d'aquestes espelmes que encenem per desitjar salut i benestar als nostres éssers estimats, ara sabem que una nova estrella brillarà entre nosaltres, és la teva llum la que s'ha encès just quan els teus ulls s'han tancat per sempre. Segur que tots i cadascun de nosaltres tenim moltes anècdotes i records, en el meu cas per dir-ne algun recordo les teves imitacions de “Chiquito de la Calzada”, NO PUEDO NO PUEDO, i quan varen inventar les rotondes en què una vegada férem almenys tres voltes senceres a la de Montgat mentre dilucidàvem quina direcció prendre. Diuen que les persones no moren totalment mentre algú les recordi, i jo em pregunto qui de tots els que t'han conegut no se'n recordarà d'Andreu Sánchez Abellan. "El Pampa" Personalment sempre recordaré els bons moments...

Just un dia 1 d’Agost de 1931 naixia a Benamaurel la matriarca de la Familia Notario-Padilla, d’això fa doncs 91 anys. No ha estat una vida fàcil i planera la que ha hagut de viure, l’exili de l’Andalusia natal forçat per les pèssimes condicions de vida a les que segurament hauria seguit enfrontant-se la van portar a Vilassar i aquí a la nostra terra hi va trobar l’amor i l’estabilitat que l’hi varen poder formar una família de la que avui amb molt d’orgull em sento part privilegiada. Gràcies Francisca per acollir-me i fer-me sentir sempre un més, estimat i respectat entre vosaltres. Et desitjo salut i benestar en els anys que la vida vulgui concedir-te. Moltes felicitats !!!

Crònica d’unes vacances a Sicília amb parada inicial a Nàpols DIUMENGE DIA 10 DE JULIOL NÀPOLS Ens llevem aviat per agafar el vol de Ryanair que ens portarà de Barcelona cap a Nàpols. La Paqui no ha passat massa bona nit (el sopar del Foster’s Hollywood no se l’hi va posar bé del tot) tot i així ens plantem sense massa problemes a la T2 del Prat ara batejat com Aeroport Josep Tarradellas (no comment) Facturat l’equipatge i passats els controls de seguretat amb temps suficient, el vol surt puntual i sense cap incidència destacable ens plantem a Nàpols. Passem de la relativa calma i tranquil·litat de Barcelona al bullici, caos i soroll de la capital Napolitana. Recollida de maletes i cap a agafar l’autobús de la companyia Alibus que ens deixarà en poc més de quinze minuts a l’estació central de la capital Napolitana. L’hotel que hem agafat per un parell de nits es troba a pocs metres de la Plaça Garibaldi que a la vegada es enfront de l’estació, no ens costa massa localitzar-lo i la prim...