BLOG DE JOAN PEPIO

Doncs si, dit i fet; el passat divendres dia 12 d’Octubre aprofitant que era Festa Nacional i que “No tenim res a celebrar” ens decidirem a fer una visita a la família Llort que des de fa molts anys es troba instal·lada en aquest poble de la província de Múrcia. Uns 600 Kms que es fan en unes 6h aproximadament (depèn de trànsit i parades) L’objecte de la visita era poder saludar en Ramón i la Juanita que s’han fet molt grans i ens feia il·lusió poder-los veure ara que encara hi som a temps. Al seu fill l’hem vist fa poc per la defunció de la Tere i més o menys ens hem anat veient encara que no tot el sovint que hauríem volgut. Hem reservat habitació a l’Hotel Argos, a Valentín just al costat de Calasparra, de fet Valentín es el que per allà anomenen una “pedanía” es a dir un agregat que depèn de Calasparra. Es un hotel a peu de carretera al costat d’una benzinera i on onegen tres grans banderes espanyoles, avui es el dia de la Hispanitat i ja se sap que tothom té el seu pun...

  Tarda de dissabte, res especial a fer. Em ve de gust recordar aquesta meravellosa cançó dels "Snow Patrol" que un dia vàrem escoltar al Camp Nou com a teloners dels "U2" MAKE THIS GO ON FOREVER Please don't let this turn into something it's not I can only give you everything I've got I can't be as sorry as you think I should But I still love you more than anyone else could All that I keep thinking throughout this whole Flight Is it could take my whole damn life to make this right This splintered mast I'm holding on won't save me long Because I know fine well that what I did was wrong The last girl in the last reason to make this last for as long as I could First kiss in your first time that I felt connected to anything The weight of water, the way you told me to look past everything I had ever learned The final word in the final seconds you ever learned to me was love We have got through so much worse ...

3 Octubre 1981 - 3 Octubre 2018. 37 anys ens contemplen, seguim caminant per aquell camí que varem emprendre un dissabte quasi oblidat en el temps però no en els nostres cors i vivències. Hem pogut fer-lo junts amb salut i amor i junts volem seguir per molts anys més, mentre la salut ens respecti i els amics ens acompanyin. Per molts anys mes "Tot el que vull ets TU" You say you want Diamonds on a ring of gold You say you want Your story to remain untold But all the promises we make From the cradle to the grave When all I want is you You say you'll give me A highway with no one on it Treasure just to look upon it All the riches in the night You say you'll give me Eyes in a moon of blindness A river in a time of dryness A harbor in the tempest But all the promises we make From the cradle to the grave When all I want is you You say you want Your love to work out right To last with me through the night You say you want Diamonds on a ring of gold Your...

En record d'aquell 1 d'Octubre de 2017 en que els catalans varem exercir el nostre dret a vot malgrat les circumstàncies en forma d'agressions i violència sofertes per part de les forces de seguretat de l'Estat. A l'Escola de la Lió de Premià de Mar hem fet un acte en record d'aquella data i des d'avui hi figura aquesta placa. Perquè no quedi a l'oblit de tots els que hi varem participar.  Recordem que VAM VOTAR I VAM GUANYAR.

Enguany una nova edició de la caminada per l'Alzheimer. Tots vestits de verd hem col·laborat per ajudar a tota la gent que pateix aquesta cruel malaltia, per ells i pels seus familiars hem caminat i aquesta vegada amb un itinerari diferent al d'edicions anteriors. Sortida des del Parc Central enlloc de Sant Simó i d'allí cap a la vessant d'Argentona, deixant de banda les ermites de Mata. Nosaltres hem fet la caminada llarga de 15 Kms menys la Paqui que una mica lesionada en un turmell ha optat per la curta de 12 Kms. Hem tardat 3h i en aquesta ocasió hi han participat més de 5000 persones, totes amb bon humor i ganes de passar-ho bé. De ben segur que repetirem l'any vinent si Déu vol, perquè malhauradament la lluita contra la malatia continuarà.

Enguany la Ulisses Fest de Premià de Dalt ha tingut com a plat fort entre els diferents representants musicals que hi han passat el grup Blaumut. Com a fans declarats que en som, tant la Paqui com jo teniem clar que no ens ho voliem perdre i així el dissabte a la nit ens varem apropar al recinte de la Fàbrica de Premià de Dalt on es celebraven diferents actes de la festa. Ulisses comença un viatge de tres dies, basat en el patrimoni, la gastronomia, l'esport i la música amb artistes de primera fila. Divendres actuava la cantant de Vilassar de Mar Judit Neddermann i diumenge al matí la Gisela feia un concert pel públic infantil. El plat fort però era dissabte a la nit amb l'actuació de Blaumut. A les 10.53 amb quasi una hora de retard, el grup pujava a l'escenari i de seguida varem comprovar que l'espera havia valgut molt la pena. Cançons del darrer disc "Equilibri" barrejades adequadament amb els millors temes dels àlbums anteriors "El Turi...

Massa aviat ens has deixat, massa aviat ens hem quedat sense el teu somriure, bon humor i enteresa. Finalment la malatia t'ha vençut, el lent combat s'ha decantat del seu cantó, però nosaltres seguirem recordant-te, perquè ningú no mort del tot mentre algú el recordi.  Revisant les moltes fotografies de tants anys compartint sortides, trobades, partides de parxís, rues de carnestoltes, no sabia pas quina triar per adjuntar en aquest modest escrit en honor teu; m'he volgut quedar amb una que varem fer un hivern que excepcionalment va nevar a Sant Mateu, perquè ser que Sant Mateu era un dels teus llocs preferits, una ermita i uns paisatges d'es d'on albirar la inmensitat del mar per un cantó i la plana del vallès per l'altra. Un punt a mig camí entre la muntanya i la platja, una fita en les nostres vides premianenques que ara t'acompanyarà per sempre. Coneixe't no ha estat en va i es veritat que la vida continua, però en el nostre dia a dia, hi tin...