UZBEKISTAN. VIATGE AL PAIS DE LES MIL I UNA NITS. Part 1 - TAIXKENT

 

Enguany amb l’Escola d’Adults de Mollerussa, ens hem embarcat en un viatge al país de les mil i una nits, en plena ruta de la seda, on podem trobar magnifiques mesquites, madrasses i també molts automòbils Chevrolet. Viatgem a UZBEKISTAN.

Tot i que es una setmana i perdem dos dies de viatge (anar i tornar) ens queden un total de 5 dies per submergir-nos en la cultura mil·lenària d’aquest país i de ben segur que ho pensem aprofitar.

Abans de tot però unes quantes dades actuals per posar-nos en context.

Nom oficial: República d'Uzbekistan.

Superfície: 448.900 km².

Límits: Situat a Àsia Central, Uzbekistan limita al nord i al nord-est amb Kazakhstan, al sud-oest amb Turkmenistan, al sud amb l'Afganistan, al sud-est amb Tadjikistan i al nord-est amb Kirguizistan. El país no té sortida al mar.

Població: 37.724.223 habitants.

Capital: Taixkent (3.935.793 habitants).

Altres ciutats: Namangan (947.465), Samarcanda (932.219), Andiyan(803.518),

Fergana (791.877), Karshi (559.475), Kokand (308.393),Nukus (304.362), Bukharà (250.377).

Idioma: Els idiomes oficials són l'uzbeko i, a la regió autònoma de Karakalpakstan, el karakalpako. Són àmpliament parlats el rus (1.660.000 persones), el tadjiko (468.000 persones), el turcman (228.000 persones), el coreà (183.000 persones) i el kirguis (176.000 persones).

Moneda: Som (1 euro = 14.371,00 UZS, el 24/02/2026).

Religió: Un 88% de la població és musulmana, sunnita; un 9%, cristiana ortodoxa. Uns 70.000 jueus van emigrar a Israel i als EUA als anys que van seguir la independència.

Forma d'estat: La Constitució, reformada el 2023, defineix Uzbekistan com un “Estat sobirà democràtic, de dret, social i laic amb una forma de govern republicana”.

Divisió administrativa: El país està dividit en dotze províncies (wiloyatlar; en singular, wiloyat) i una república autònoma (la República de Karakalpakstin). Aquestes unitats territorials consten alhora d'un total de 156 regions i de 123 municipis. Taixkent té un estatut a part en ser ciutat autònoma.

Dins un sistema de govern molt centralitzat, les institucions locals tenen una autonomia limitada. El responsable màxim de cada província i de la ciutat de Taixkent és el Jokim, nomenat pel president de la República. L'anomenat mar d'Aral es troba dins del territori de Karakalpakstan. Les dotze províncies són Andiyan, Bujará, Fergana, Dzhizak, Kashkadarya, Navi, Namangan, Surkhandarya, Samarcanda, Syrdarya, Taixkent i Khorezm.

Bandera: Consta de tres bandes horitzontals, de colors blau, blanc i verd. Les bandes estan separades per dues fines franges de color vermell. El blau simbolitza el cel i l’aigua; el blanc, la pau, la bona sort i la justícia; i el verd, la naturalesa i la collita. Les línies vermelles simbolitzen la força de la vida. A l'esquerra, sobre la banda blava, hi ha representades una mitja lluna i dotze estrelles blanques. La mitja lluna representa el naixement de la república i també està associada a l'Islam. Les estrelles són un signe espiritual i representen les constel·lacions, en relació amb el bressol històric de l´astrologia.

Geografia

Terreny majoritàriament àrid, només un 9% de la superfície del país és cultivable.

El territori està solcat per dos grans rius, el Syr Darya, que neix a la serralada Tian Shan, al Kirguizistan, i l'Amu Daria, que neix al Pamir, entre Afganistan, Xina i Tadjikistan. Tots dos són extensivament usats per a irrigació. Desemboquen tots dos al mar Aral, la progressiva desertificació del qual constitueix la catàstrofe ecològica més gran de la regió. El desert de Kyzyl Kum, que també forma part del Kazakhstan, ocupa bona part de les planes del nord i del centre d'Uzbekistan. A l'est del desert hi ha la vall de Fergana, una àrea fèrtil on es concentra la producció agrícola, encaixonada entre les serralades Tian Shan i Pamir-Alai, que separen Àsia Central de Xina.

A l'oest del país s'estén l'altiplà Ustyurt, territori també compartit amb Kazakhstan en el qual el clima és àrid i el sòl rocós.

Política interior

La República Soviètica d'Uzbekistan va proclamar la seva independència en el setembre de 1991. El 1992 es va aprovar la nova Constitució del país que establia una república presidencialista basada en una democràcia multipartidista. Des de la independència i fins a la seva mort el 2 de setembre de2016, Islam Karimov (secretari general del Partit Comunista d'Uzbekistant durant l'època soviètica) va ser el seu president.

Xavkat Mirziyoiev, que havia estat primer ministre des del 2003, va exercir de manera interina les funcions de president fins a les eleccions que van tenir lloc el 4 de desembre de 2016. Després del seu triomf en aquestes eleccions, assumia de manera oficial la Presidència de la República d'Uzbekistan, essent reelegit el 2023.

Uzbekistan té un parlament bicameral, l'Oliy Majlis (Assemblea Suprema) des del 2004. La Cambra Legislativa (Cambra Baixa) està composta per 150 membres elegits mitjançant un sistema electoral mixt, 75 membres elegits per un sistema majoritari i 75 per un sistema proporcional de circumscripció única amb un llindar del 7%.

El Senat (Cambra Alta) és la Cambra de representació territorial i està composta per 65 membres, 56 elegits pels governs locals i 9 nomenats pel president. Els 56 són elegits indirectament per un col·legi electoral integrat per membres dels consells de les dotze províncies, la regió autònoma de Karakalpakistan i la ciutat autònoma de Taixkent. A cada entitat territorial correspon designar a 4 senadors.

El mandat parlamentari és de 5 anys.

La constitució d'Uzbekistan ha estat modificada en diverses ocasions, la última el 2023. Entre els canvis, destaquen l'augment de la protecció dels condemnats, amb mesures com l'abolició de la pena de mort.

També va augmentar la durada dels mandats presidencials de 5 a 7 anys.

També el 2023, després de l'aprovació de la darrera reforma de la constitució, es van celebrar eleccions presidencials anticipades, en les quals va resultar reelegit Shavkat Mirziyoyev amb el 87% dels vots, que va iniciar així el seu primer mandat de 7 anys.

El Govern d'Uzbekistan està format per un Consell de Ministres, dirigit pel Primer Ministre, que és nomenat pel Parlament a proposta del President, amb 4 viceprimers ministres i 20 ministres.

Per arribar fins al país, cal fer-ho en un viatge de dues etapes des de Barcelona fins a Estambul, el nou aeroport de la capital turca es impressionant, molt gran, modern i de disseny. Fou construït per la mateixa empresa que ara fa les obres del camp del Barça (Limak) fem una volta per la terminal que es immensa i amb moltes botigues de luxe. Després d’una escala de dues hores, ens desplacem fins a la capital del país Taixkent, hi arribem sobre les 4 de la matinada. L’Aeroport també es molt gran i immens. De fet planegen fer una ampliació per convertir-lo en un hub de l’Asia central i així competir amb Dubai i el mateix Estambul.

L’avió ens deixa al mig de la pista i amb una jardinera cap a la terminal. El control de seguretat es àgil i els funcionaris son amables, em comenten que el Barça ha perdut l’anada dels quarts de final de la Champions amb l’Atletico de Madrid, somriures i es que el futbol sempre obre portes.

En el nostre avió, un Airbus A-330 hi venien diversos equips de taekwondo que es celebrarà a la capital durant els propers dies, Senegal, Croàcia i Itàlia son els que identifico amb els seus xandalls.

El primer que fem es anar a l’hotel, ja es de dia. L’hotel es espectacular, llàstima que el gaudirem poc. Temps per descansar una mica i sortida cap a visitar la ciutat.

Degut a que som un grup molt nombrós, 81 persones, s’ha decidit separar-lo en dos grups A i B amb dos guies, l’Anastasia i el Vladi. Nosaltres els del grup A ens toca l’Anastasia i ja avanço que hem tingut molta sort.

L’Anastasia es una noia de 29 anys, filla de pare persa i mare rusa. Actualment està fent un doctorat a Sevilla i es desenvolupa molt bé amb el castellà. Es molt simpàtica i es posa el grup a la butxaca fàcilment.

Sortim cap a la descoberta de la ciutat i els primer que ens sorprèn es la gran quantitat de cotxes Chevrolet que hi ha, la raó es que des dels anys 90 Uzbekistan va crear una “joint-venture” amb Daewoo, que després va passar a ser GM Uzbekistan i finalment UzAuto Motors, propietat del govern. Això significa que la majoria de cotxes fabricats al país són Chevrolets, i això redueix molt els costos, a més Uzbekistan aplica aranzels molt agressius als cotxes importats i això fa que comprar un cotxe estranger sigui molt més car que comprar un Chevrolet fabricat localment, es paga el doble en impostos, com a resultat Chevrolet controla fins a un 80% del mercat. També s’hi comencen a veure cotxes elèctrics d’importació xinesa.

Un cop aclarida la raó de tant Chevrolet, toca centrar-se en la part cultural i històrica de la ciutat.

Taixkent, es la capital d’Uzbekistan, el seu nom actual significa en turcman: Ciutat de pedra. En el passat, també es va anomenar Chach, Shash i Binkent. Va ser durant molts segles un punt de pas important a la Ruta de la Seda, ruta comercial que unia Àsia amb Europa.

Tot i no tenir el valor històric d'altres ciutats uzbeques, com Samarcanda, Jiva o Bukharà, Taixkent és el principal centre econòmic i cultural d'Uzbekistan. S'hi troben les principals empreses transnacionals i institucions acadèmiques del país

La ciutat va patir un fort terratrèmol el 26 d'abril del 1966, de 7,5 graus a l’escala de Richter. Més de 300 000 habitants van quedar sense llar. Unes 78 000 llars van ser destruïdes pel fet que es trobaven mal dissenyades, principalment a les zones densament poblades de la ciutat vella, on predominaven habitatges de tova tradicional. Les repúbliques soviètiques, i alguns altres països com Finlàndia, van enviar “batallons de pobles germans” i planificadors urbans per ajudar a reconstruir la devastada ciutat. Van crear un model de ciutat soviètica de carrers amples amb arbres, parcs, places immenses per a desfilades, fonts, monuments i acres de blocs d'apartaments. Prop de 100 000 noves llars van ser construïdes el 1970, però molts van ser ocupats pels constructors en lloc dels residents sense llar de Taixkent.

A causa del terratrèmol de 1966 i el desenvolupament soviètic, s'ha conservat poc del patrimoni arquitectònic de la història antiga de Taixkent, hi ha poques estructures que denotin la seva antiga importància com a punt de comerç a la Ruta de la Seda. En el moment de la caiguda de la Unió Soviètica el 1991, Taixkent era la quarta ciutat més gran de l'URSS i un centre d'aprenentatge als camps de la ciència i l'enginyeria.

El 31 d'agost de 1991 va ser declarada a Taixkent la independència d'Uzbekistan.

A causa de la destrucció de molts dels seus edificis històrics després de la Revolució russa del 1917 i, posteriorment, durant el devastador terratrèmol del 1966, s'ha perdut una gran part de l'arquitectura tradicional de Taixkent. Un dels edificis més importants que encara es conserven a la ciutat és la madrassa de Kukeldash, del segle XVI. En l'actualitat, l'edifici acull una mesquita, i s'està transformant en museu. La construcció d'aquest edifici es remunta al regnat d'Abdullah Jan (1557-1598).

Durant el segle XIX, el Gran Duc Nicolau Constantinovitx de Rússia, nét del tsar Nicolau I de Rússia, va ser bandejat a Taixkent, on va morir i va ser enterrat. El seu palau es conserva encara al centre de la ciutat, a prop de la plaça Mustaqillik Maidoni.

L'edifici més emblemàtic del Taixkent actual és la torre de televisió, la més alta d'Àsia Central, que destaca per integrar elements arquitectònics tradicionals uzbeks. La torre rep uns 70.000 visitants anuals.

A Taixkent es conserva un dels exemplars més antics de l'Alcorà.

Taixkent és la capital de l'Uzbekistan, amb prop de 3M d’habitants es la la ciutat més poblada de l'Àsia central.

Ja ens apropem a la primera visita que es el complex Hazrati Imam. Aquí vull fer un incís: Es complicat des del punt de vista nostre distingir entre tots els monuments que veurem en aquest viatge i per tant nomes faré esment dels mes destacats.

La plaça Hazrat Imam or Khast-Imam és un centre religiós de Taixkent. Se situa al Casc Antic de la ciutat, dins dels barris amb les antigues cases de bardissa que han experimentat el terratrèmol del 1966. Explorar el conjunt Khast-Imam és, sens dubte, una de les millors coses a fer a Taixkent.

Aquest complex va aparèixer al costat de la tomba d'un dels primers imans de la ciutat de Taixkent; el famós científic, erudit de l'Alcorà i Hadiz, poeta i artesà Hazrati Imam (nom complet - Abu-Bakr Muhammad Kaffal Shashi).

Al territori de Hazrat-Imam hi ha alguns monuments arquitectònics, incloent-hi la madrassa de Brak-Khan, la mesquita Tillia Sheikh, el mausoleu del sant Abu Bakr Kaffal Shashi i l'Institut Islàmic d'al-Bukhari, on aprenen els futurs predicadors. També s'hi situa, la Junta Espiritual Musulmana d'Àsia Central, dirigida pel Mufti.

A més, el complex compta amb una biblioteca amb una abundància de manuscrits orientals, incloent el mundialment famós Alcorà de Califa Uthman – Ottoman. L'Alcorà otomà és la font principal del llibre sagrat de l'islam, escrit a mitjans del segle VII.

El nou edifici de la mesquita Hazrat Imam o Khast-Imam va ser erigit el 2007. La seva estructura consisteix en una mesquita i dos minarets, l'arquitectura dels quals segueix l'estil del segle XVI. L'entrada de la mesquita està decorada amb treballs esplèndids tallats en fusta, que representen diverses escoles de talla de fusta de l'Uzbekistan.

Un cop feta la visita en aquest complex tan interessant i que es sens dubte la principal atracció per veure a la capital Uzbeka, toca visitar el Mercat Central de la ciutat.

En el Mercat, podem copsar de manera directe la realitat del dia a dia del país. Sempre he dit que els mercats son una bona fotografia de la tipologia i dels costums de la societat que ens acull, en aquesta ocasió la gent d’Uzbekistan.

Podem veure les parades d’espècies, les de carn, les del pa amb els seus forns, etc...

Ens hi passegem i entretenim una bona estona abans de seguir el nostre periple per diversos racons de la metròpoli.

Temps, per dinar i després baixem a veure l’estació de Metro més famosa de la ciutat, la dels cosmonautes. Una meravella de l’època soviètica, que es visita obligada si s’està a Taixkent. Toca fer fotos i veure l’arribada d’algun comboi.

La part de visites acaba al Monument al Terratrèmol, anomenat “Courage” Un record a les persones mortes pel terratrèmol de 1966, però sobretot a l’esforç, solidaritat i valor del poble uzbek.

Descans a l’hotel (portem moltes hores desperts) i cap a sopar on ens espera una sorpresa del tot inesperada.

Allà el representant de l’agencia Uzbeka, ens obsequia a tots nosaltres amb un mocador tradicional per les dones i una gorra típica pels homes. A més unes ballarines i un ballarí ens varen fer una petita demostració de les danses típiques de la cultura del seu país. Va estar molt bé i amb el nostre agraïment donem per tancat aquest primer dia. Demà toca matinar per desplaçar-nos amb tren a Samarcanda.