4 DIES A SOBREMAZAS - CANTABRIA

Una escapada de quatre dies a Cantabria i més concretament a un llogarret anomenat Sobremazas que pertany al municipi de Medio Cudeyo a pocs quilometres de Santander.

El motiu visitar i compartir aquests dies amb la família Ribas-Paucirerol que fa un any i mig va comprar-hi una casa.

Ells s’hi han desplaçat en vehicle propi aprofitant que les seves filles tenen una setmana de vacances. Nosaltres ho hem fet en avió.

1er Dia

Sortim a les 7 del matí sense haver dormit massa (nervis per no adormir-nos) i en Joan ens espera al petit aeroport Severiano Ballesteros.

En arribar la pluja insistent ens dona la benvinguda i aquesta pluja no ens deixarà en tot el dia. Un cop arribats a la casa i descarregades les motxilles, fem un petit mos i malgrat la pluja ens apropem fins a Solares a pocs kms per fer un parell de compres, en un supermercat i en una carnisseria.

Toca fer estada a la casa i passar el matí i part de la tarda enclaustrats allà, però aprofitem que no hi ha manera de que pari de ploure per anar a un centre comercial anomenat Valle Real situat a Maliaño i ho fem perquè la Mar (filla gran) volia comprar algunes coses i la Sara (filla mitjana) amb els seus quatre anys ha gaudit d’allò més (amb la supervisió de la Paqui) en un parc infantil que hi ha.

Amb l’esperança que demà dimarts el temps millori, tanquem la primera jornada en terres càntabres.

2on Dia

Doncs sembla que si, el dia es lleva sense pluja (de moment) i tot que durant la nit ha seguit plovent, podrem aprofitar una mica el dia. De fet com que en Joan teletreballa fins a les dotze mes o menys, es a partir de llavors que ens desplacem cap a la capital.

Feia molts anys que havíem estat a Santander, tants com 43 (si no vaig errat) i el cert es que ja quasi no recordàvem res, a part d’això es evident que la ciutat està molt canviada.

Santander té un cens de 175000 habitants i es una ciutat acollidora i amb una evident qualitat de vida, es veu senyorial i es que sempre ha estat una porta al mar per la gent de Castella.

Fou coneguda com a Portus Victoriae pels romans. Celebrà el 2006 els 300 anys del títol oficial com a ciutat. Té un port de mar amb un trànsit considerable de càrrega, , la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP, on es fan nombrosos cursos d'estiu i de castellà per a estrangers) així com un petit aeroport amb vols internacionals de línies generalment de baix cost. Un gran incendi iniciat el 15 de febrer de 1941 destrossà pràcticament el nucli antic, i per això avui en dia en arquitectura destaquen especialment el Palau de la Magdalena, la Catedral, els edificis del passeig marítim de Pereda, l’edifici del Casino i la seu social del Banc Santander.

Fem un tomb pel centre històric, entrem a un dels mercats més importants, el de la Esperanza i a l’hora de dinar ho fem al restaurant Los Peñucas que es troba al port pesquer.

Aquest restaurant es propietat de la família del famós jugador de futbol Ivan de la Peña, que va jugar al Barça i a l’Espanyol i era conegut com “lo pelat”. Nombroses fotografies del jugador i gent famosa es troben en el seu interior. Es un restaurant gran i amb bona fama i ben guanyada perquè certament dinem molt bé.

Ens dirigim cap a la zona de platges, la primera es la del Camello, dita així perquè hi ha unes roques que quan la marea es baixa tenen la forma d’un camell (de fet seria un dromedari, perquè només hi ha una gepa) la Paqui s’hi remulla els peus i diu que l’aigua no està massa freda.

La següent etapa es pujar a un trenet turístic que ens porta fins al Palau de la Magdalena.

El Palau de la Magdalena és l'edifici més emblemàtic de la ciutat de Santander i un dels exemples més destacats de l'arquitectura civil del nord d'Espanya. Es troba, presidint un paisatge majestuós, al més elevat de la península del mateix nom. La seva construcció, entre 1908 i 1912, seguint els planos de Gonzalo Bringas i Javier González de Riancho, fou conseqüència de la iniciativa municipal: l’ajuntament va voler regalar als Reis Alfonso XIII y Victoria Eugenia una residencia d'estiu que consolidava la tradició estival que ja estava arrelant a la ciutat i la seva província. Els monarques i els seus fills van gaudir dels estius santanderins entre 1913 i 1930.

El Palau de la Magdalena ha tingut una història realment intensa, que reflecteix la situació social i política d'Espanya. Vuit dècades de atrafegada existència, des de Residencial Reial fins a propietat municipal i seu de la Universitat Internacional, van fer que fos absolutament indispensable la seva rehabilitació, finalitzada el 1995.

Actualment, el Palau és un lloc que ofereix diferents alternatives per acollir congressos i trobades, a més de conservar una zona museística que recrea l'encant de l'antiga Residència Reial.

Fem un tomb pels jardins i baixem caminant cap al punt de partida, abans però ens aturem a contemplar un petit zoo on hi ha unes foques i uns pingüins (sembla que hi havia hagut fins i tot elefants) i alhora també podem contemplar la força del mar amb grans onades que son tot un espectacle.

El Cabo Mayor amb el seu far es la següent aturada, el dia ja va de baixa i ja fosqueja. Des d’allí dalt seguim contemplant la bravura del mar i ja de fosc baixem fins al costat de la platja del Sardinero, que es una de les més famoses i on en l’anterior visita ens havíem banyat.

Abans de tornar a casa, un gelat al Regma que es un lloc típic on podem assaborir un gelats boníssims i una vista exterior de l’edifici del Casino.

3er Dia

Tot i que no plou (ha plogut) avui l’element meteorològic del dia es el vent, bufa i de quina manera. Un cop hem esmorzat amb la Mar i la Sara ens arribem fins al Parc Mitològic anomenat Mina Pepita.

Ubicat al bell mig del nucli urbà de Solares es tracta d’una antiga explotació minera a cel obert de gairebé dues hectàrees de terreny que uneix la bellesa de les seves formacions geomòrfiques i la seva àmplia varietat d'espècies vegetals. Les seves singulars característiques li atorguen un halo màgic que envolta el visitant i li ofereix grates sorpreses entre els seus racons, on habiten els personatges més destacats de la mitologia càntabra. Diverses figures ens els mostren. L'excavació mineral ha estat recuperada per a l'ús i el gaudi del públic en un entorn geològic i natural de gran interès. La seva posada en valor suposa recuperar el valor històric i cultural que representa la mina, motor del desenvolupament industrial de la Cantàbria de finals del segle XIX i principis del XX conformant un racó màgic, un espai lúdic i educatiu on aprofundir en les tradicions mitològiques heretades dels nostres ancestres.

Es un lloc molt curiós i val molt la pena la seva visita i en estar una mica arrecerat el vent no molesta gaire.

Al migdia, un cop en Joan ha acabat la feina fem un tomb pel volts i ens dirigim a un poble molt pintoresc anomenat Liérganes.

Considerat un dels pobles més bonics, la veritat es que passejar pels seus carrerons es una delícia i a sobre sense quasi gent.

Es migdia i dinem molt bé en un petit restaurant anomenat La Puerta del Sol, menjar casolà ben cuinat i a molt bon preu.

Desprès cal fer una volta fins al Puente Mayor, també conegut com a Pont Romà, situat sobre la llera del riu Miera i que uneix els barris del Mercadillo i El Calgar,

Construït entre 1587 i 1606 per Bartolomé de Hermosa, aquest pont va ser un dels primers de pedra de Cantàbria i destaca pel seu aspecte elegant amb dos arcs de mig punt de diferents mides. A més el pont es conserva en un perfecte estat, la qual cosa al costat de les vistes dels pics Marimón i Cotillamón de fons, anomenats popularment els pits de Liérganes, forma un dels racons més màgics de tota la regió.

Sota el Pont Major es troba l'estàtua realitzada en bronze en honor al Hombre Pez, un ésser llegendari de la mitologia de Cantàbria.

Segons explica la llegenda, l'any 1674, el jove Francisco de la Vega, veí de Liérganes, va desaparèixer al riu Miera i no se'n va saber res més fins que uns 5 anys més tard, on a Cadis, uns pescadors troben a les seves xarxes una criatura marina, amb forma d'ésser humà i que únicament era capaç de pronunciar la paraula Liérganes.

Després de comprovar-se la seva identitat i ser tornat a casa de la seva mare, Francesc va viure durant nou anys més a Liérganes fins que va tornar a desaparèixer al mar sense tornar-se a saber res més.

Al costat del pont hi ha un antic molí fariner de 1667 que actualment acull el Centre d'Interpretació del Hombre Pez.

Deixem les nenes i la Laia a casa i amb en Joan i la Paqui ens apropem fins al que s’anomena la Costa Quebrada.

La senda coneguda Costa Quebrada, té 20 quilòmetres de longitud que comencen a la península de la Magdalena de Santander i acaben a la platja de Cuchía, a Miengo i en el camí del qual recorre quatre municipis càntabres. Aquest parc geològic, amb moltes possibilitats de convertir-se en geoparc mundial, impressiona fins i tot aquells a qui les pedres no els diuen res. Per formar part de la xarxa mundial de geoparcs de la UNESCO, l'organització té en compte el patrimoni geològic i humà i la seva riquesa cultural, cosa que a Costa Quebrada es desplega amb abundància. Per això, el somni d'integrar el club de 147 parcs escampats en quaranta-un països –tretze a Espanya– és ara més a prop que mai. De fet, per trobar a Europa la mateixa varietat geològica que aquí es concentra en poc espai, caldria recórrer com a mínim cent quilòmetres.

L’espectacle del mar embravit degut al vent que no ha parat de bufar en tot el dia es impressionant i val molt la pena la seva visió, tot i que teníem dificultat per sortir del vehicle i fer alguna foto per la violència del vent que quasi no ens deixava obrir la porta del cotxe.

Ha estat un dia intens i molt ben aprofitat.

4t dia

Avui a la tarda ja tornem cap a casa, però es un dia especial perquè la Sara fa quatre anys. La seva mare l’hi va preparar ahir un pastís i nosaltres el dia abans havíem guarnit amb globus i banderoles el menjador de la casa.

Quant s’ha llevat ha estat molt contenta i després d’obrir els regals, ha bufat l’espelma dels 4 anys.

Avui també fa molt de vent, amb la Laia i el cotxe ens hem apropat fins a la Peña Cabarga, un mirador excepcional de tota la badia de la ciutat de Santander i també dels seus voltants plens de verdor i on també albirem a la llunyania els Picos d’Europa completament nevats.

En baixar parem a un antic safareig anomenat Antiguo Lavadero de Rioz, un indret molt coquetó i molt ben arreglat.

Després ja com a final toca celebrar l’aniversari de la Sara en un restaurant (convidem nosaltres) el lloc triat es el Restaurant El Almacén situat al Palacio de los Acevedo a Hoznayo.

L’edifici es molt interesant i val a dir que el menjar també ha estat molt bo. La Sara ha pogut bufar una espelma que l’hi ha posat en el postre i així la festa ha estat complerta.

A quarts de cinc en Joan ens deixa a l’aeroport i així s’acaba el nostre periple de quatre dies per terres càntabres. No cal dir que ens ho hem passat la mar de bé i que agraïm a la família Ribas-Paucirerol la seva estima i l’acollida que ens han dispensat. Ja ens han dit que cal que ho repetim i ja dic ara que de ganes no en faltaran.