CORRÚPIES

 

Tot i que ja fa uns anys que ens hi arribem i que la Paqui principalment es feia una Corrúpia, m’adono que mai he parlat d’aquest tema. Ara que jo també me n’he fet ho comento breument.

Trobar a Pancraç Farrell a la Fira de Pessebres i Ornaments de Nadal de Mataró s’ha convertit en tota una tradició que es repeteix any rere any. Fill de la Barceloneta, el seu ofici inicial era el de miniaturista, gràcies al qual va participar en moltes fires i mercats d’artesania d’arreu del país. Sovint, els trossos d’argila que li sobraven de fer casetes els donava als nens, els feia prémer ben fort amb la mà i els recordava tres frases: que havien d’estimar els pares, respectar i honorar els avis i respectar els mestres.

Un bon dia una senyora li va dir que allò que li donava als nens es deien Corrúpies, unes figuretes d’argila que amb les formes dels dits de les mans ajuden a desxifrar l’interior de les persones. “Quan ho vaig descobrir vaig deixar totalment apartat el meu ofici de miniaturista, això és apassionant”, afirma Farrell. De fet, defensa que les Corrúpies “segur” que van existir, tot i que hi ha un problema: “no hi ha referències en llibres ni documentació, només en la memòria de la gent”.

En un tros de fang, fem pressió amb la mà que fem servir per escriure i en Pancraç ens explica el significat de la figura que en resulta.

Al principi feia moltíssimes preguntes, perquè no ho dominava, fins que de mica en mica va anar confeccionant un mètode amb el qual, quan veu determinades marques, sap que simbolitzen el que ell ens expressa i generalment ho endevina, hi ha una part de psicologia molt interessant en tot plegat.

Explica en Pancraç que la història de les Corrúpies no és res més que la realitat de les coses, arribar a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Lo bo de tot plegat és que ensenyem a la gent a no creure ni en el destí, ni en el futur ni en la sort. Els problemes més grans que ell detecta en les persones estan en aquells que creuen en aquests tres conceptes, perquè vol dir que deixen de creure en ells mateixos. Hem de comprendre que el destí no existeix, que som amos i senyors de les nostres pròpies decisions i que el resultat és allò que deien de ‘tal faràs, tal trobaràs’.

L’èxit està assegurat veient les llargues cues que es formen davant la seva caseta, fins i tot en dies feiners sempre hi ha qui està disposat a conversar amb aquest home afable i simpàtic que ens ajuda a seguir creient en nosaltres.