20è ANIVERSARI - VIATGE A LA PATAGONIA. P.N. LOS GLACIARES

DIMARTS 06/12/2005

Avui toca una de les excursions més esperades, la de la glacera “Perito Moreno”, per tant un cop esmorzats i recollits pel bus ens dirigim cap al Parc Nacional del mateix nom. Es troba a 85 km de la població del Calafate i el trajecte com tots els d’aquí es llarg i a sobre amb obres a la carretera.

P.N. LOS GLACIARES - PERITO MORENO

La visió de la glacera es senzillament impressionant, la primera imatge que tens es familiar, et sembla normal doncs l’has vist moltes vegades, a la TV, a Internet, en calendaris, però es en la visió curta, quan et passeges per les passarel·les que pots apreciar tots els mils detalls del gel, que poc a poc1,5 metres al dia avança cap a la Magallanes. Justament fa un any que el contacte amb aquesta part de terra produí la ruptura de la glacera.

No tinc paraules per descriure les sensacions que es tenen davant la vista d’aquests gels mil·lenaris.

La glacera Perito Moreno, glacera Bismarck o glacera Francisco Gormaz és part del camp de gel Patagònic Sud tenint part del seu origen a la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena de Xile.

Gràcies al seu constant avenç, forma una represa amb les aigües del braç Rico del llac Argentí, la qual cosa genera un desnivell respecte a la resta del llac de fins a 30 m. Per la pressió d'aquesta massa líquida es produeixen filtracions al gel que creen un túnel amb una volta de més de 50 m d'alçada. L'esfondrament d'aquesta volta constitueix un inusual espectacle natural i és un dels atractius més grans del parc.

El nom de la glacera fa honor a Francisco Moreno, director del museu de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral del país.

Situat en una zona envoltada de boscos i muntanyes, queda dins del parc nacional Les Glaceres, reconegut com a tal el 1937, a la Província de Santa Cruz, al sud d'Argentina. Aquest parc, de 724 000 ha, té en total 356 glaceres. L'origen de la glacera es troba dins del parc nacional Bernardo O'Higgins de 3 524 648 ha, reconegut com a tal el 1969 a la comuna de Natales, regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena, a la zona austral de Xile. El límit entre ambdós països el qual passa sobre la glacera va ser definit en l'acord de 1998, sent aprovat per ambdós països.

Aquesta glacera és una de les diverses glaceres patagòniques que acreix qualsevol de les tres hipòtesis de constitució: decreixement, creixement i equilibri, que segueixen en debat pels glaciólegs. La profunditat total del gel és de 170 metres (558 peus).

La part més interessant, deixant de banda la seva visió espectacular i fer mil fotos, es produeix quan podem fer un mini-trekking per sobre la glacera.

Embarquem en una petita barca que ens acosta a un refugi situat a la part esquerra de la glacera, allà acompanyats en tot moment per uns guies molt amables i cordials, comencem a posar-nos els grampons i apa a patejar la glacera. Una experiència per nosaltres desconeguda i emocionant, ens ho passem molt bé i el temps (quasi dues hores) s’esmicola com el gel en ser trepitjat pels nostres peus. Recollim una ampolla amb aigua per portar a Premià. Finalment un traguet de whisky amb gel del Perito, fins i tot la Paqui en pren.

Un cop retornats a l’embarcador, viatge cap a l’hotel, arribem sobre les 19.30 i aprofitem per fer una mica de shopping fins que a les 9 en Toni i la Rosa ens recullen per anar a sopar tots quatre a un “asador de tenedor libre” i allà fins a les dotze que arribarem a l’hotel. Dia complert i demà més gel. Per acabar bé la nit un Juve Camps i Xocolata de Can Formatger.

 

DIMECRES 07/12/2005

Nova matinada, a les 6.15 cap amunt, avui farem una passejada pel Llac Argentí i veurem més glaceres.

El vaixell amb el que farem el tour surt de Punta Banderas i es allí on ens dirigim, es tracta d’un vaixell molt còmode i l’excursió segur que serà més tranquil·la, i ens podrem treure les agulletes que arrosseguem des del dia de les Torres del Paine. En fem grans!!!

El llac Argentí és el més gran dels grans llacs patagònics de l'Argentina; i el més austral del seu territori continental, darrere del foc llac Fagnano a la part insular. El llac Argentí es troba ubicat al sector sud-oest de la província de Santa Cruz.

No obstant això, el llac més extens de la Patagònia és el llac Buenos Aires/General Carrera, el segon mirall d'aigua de Sud-amèrica després del llac Titicaca, el mirall d'aigua de més de 150 km de llargada i més de 40 km d'amplada, cobreix una superfície de 1850 km², compartits entre Argentina i Xile.

La particularitat d'aquest sistema és que drena les agulles tant a l'oceà Pacífic com a l'oceà Atlàntic.

Navegant pel llac, podem observar gran blocs de gel, icebergs que suren i que anem sortejant tranquil·lament (quina diferencia amb el Titanic) tenen unes tonalitats blavoses i n’hi ha de totes mides i formes. La primera glacera es l’Upsala.

GLACERA UPSALA

Es la més gran de les que es troba en aquest llac, degut a uns canvis en la navegació el veiem més a l’esquerra.

L'Upsala és una gran glacera que cobreix una vall composta, alimentada per diverses glaceres, al parc nacional Les Glaceres. Va ser batejat el 1908 pel geòleg suec Klaus August Jacobson. El nom de la glacera va ser donat en honor a la Universitat d'Upsala, on havia realitzat els seus estudis i que va patrocinar el 1908 el primer estudi glaciològic de la regió.

Es com hem dit el més gran, té una llargada de 60 Kms i una superfície de 900 km²

Seguim fins a trobar la Glacera Spegazzini

GLACERA SPEGAZZINI

La glacera Spegazzini és una de les glaceres limítrofes entre Argentina i Xile.

Té una superfície de 134 km² i una amplada mitjana de 1,5 km. La glacera s'origina al camp de gel Patagònic Sud i flueix cap a l'orient, arribant fins al braç Spegazzini del llac Argentí. La seva característica principal és la gran altura del seu front, que aconsegueix els 135 m, convertint-ho en el més alt del parc nacional Les Glaceres i en un dels més importants.

La glacera està alimentada per les glaceres Maig Nord i Peineta. A més, té la particularitat de no presentar signes d'entrada, la qual cosa és un fenomen comú a les grans glaceres.

Deu el seu nom al botànic Carlos Luis Spegazzini, que va ser el primer a estudiar la flora local.

Es una glacera molt bonica.

A continuació anem cap a la Badia Onelli, on desembarquem després d’una caminada d’una mitja hora arribem fins al Llac Onelli, es ple de petits icebergs que estan bloquejats en no poder avançar i que acaben en el llac, en realitat estan despresos de quatre glaceres que acaben en aquest llac i que son la glacera Agassiz, la Bolados, la Heim i la Onelli.

Fa molt de vent, però el dia s’ha mantingut fins que hem arribat a la mica de platja vora la riba del llac, després just en acabar d’embarcar ha començat a ploure i dues hores més tard ens hem plantat a l’hotel. Una remulladeta al jacuzzi i quatre compres que sempre queden per fer, en una de les botigues ens han ofert mate, una espècie de té que ho prens amb una canyeta que anomenen “bombilla”, que es diu gràcies quan ja no en vols més i que es comparteix.

Acabem fent una pizza a una pizzeria anomenada Casablanca, estava de mort.

DIJOUS 08/12/2005

Per no perdre la costum avui també toca aixecar-se aviat. Deixem el Kosten Aiken i anem a agafar l’avió per tornar a Buenos Aires i així acabar l’etapa merament patagonica del viatge.

Sense incidències ens plantem a la capital Argentina on ens espera la Gabriela ,per explicar-nos que aquesta nit tenim contractat un espectacle de tangos. Hi anirem amb l’Antoni i la Rosa i també s’hi afegiran l’Enric i la Françoise.

Abans però fem un tomb per un centre comercial a veure si trobem quelcom de Miss Sisty per l’Ariadna, comprem algunes coses i fins i tot una camisa Ferrari per mi.

Les galeries d’Alto Palermo que es on hem anat eren molt boniques i plenes de gent, amb un ambient pre-nadalenc que invita a comprar. Es fa estrany un Nadal amb època d’estiu acostumats com estem a l’hivern de les nostres contrades.

Ja ha arribat la nit i cap els tangos que anem, el sopar per ser d’un espectacle ha estat prou bé i els tangos també, no ha sigut el clàssic tango i ens ho hem passat bé. El lloc es deia “La Cava del Querandi”

Bona nit i demà Iguazú.