20è ANIVERSARI - VIATGE A LA PATAGONIA. PREMIÀ - BUENOS AIRES

Fa vint anys que férem el viatge somiat, aquell que saps que d’alguna manera marcarà part de les nostres vides i que serà sens dubte una de les experiències que mai oblidarem.

Aniré desglossant per parts i de manera correlativa cada un dels dies compresos entre el 27 de Novembre de 2005 al 11 de Desembre del mateix any.

Comencem......

El viatge fins a Buenos Aires comença amb novetats i no precisament massa bones, un agent comercial de CATAI ens espera a la terminal de l’aeroport de Madrid per comunicar-nos de la vaga que personal “d’Aerolínias Argentinas” tot i que assegura que els nostres vols estarien confirmats, tot i que ja avanço que amb cert suspens.

DILLUNS 28/11/2005

Volem tranquil·lament, però en arribar a Ezeiza ja ens trobem el conflicte i els accessos a l’aeroport bloquejats pels vaguistes. Això ens obliga a queda confinats a les dependències de la terminal internacional. A més cal afegir que hi ha una parella que ha perdut les maletes i que la guia anomenada Gabriela afegís que el millor hagués estat no viatjar perquè les coses estaven complicades. Vaja quins ànims!!! Ara tenim por de que el vol a Usuhaia estigui en perill i si no podem viatjar a la ciutat Austral, el viatge se’n va a norris.

Finalment podem sortir d’Ezeiza i encara que hem perdut part de la visita a la capital, ens instal·lem a l’hotel Emperador, que realment es un magnífic allotjament, disposa d’un molt bon servei, amb gimnàs, piscina, caixa forta gratuïta, servei de despertador, buffet d’esmorzar molt complert i un esplèndid llit de matrimoni.

Un cop deixades les coses a l’hotel ens embarquem en un City Tour per diferents zones de Buenos Aires, la veritat es que es una mica defraudant per nosaltres, la ciutat té molts racons de misèria i altres de molt luxe (Pto Madrazo, Recoleta) nosaltres ens encaminem cap al barri de Boca, un dels barris amb més anomenada i la primera parada com no pot ser d’altra manera es a l’estadi de Boca Juniors. Podem veure el camp per fora i visitar la botiga, no es possible accedir al recinte de joc perquè l’equip hi estava entrenant.

Més interesant em sembla la passejada pel famós carrer Caminito.

Caminito és un atzucac, museu i un passatge, de gran valor cultural i turístic, ubicat al barri de la Boca de la Ciutat de Buenos Aires, Argentina. El lloc va adquirir significat cultural pel fet que va inspirar la música del famós tango "Caminito" (1926), composta per Juan de Dios Filiberto.

El Caminito té en un dels seus extrems davant del Riachuelo, a la Volta de Rocha, i distant uns 400 metres de La Bombonera, estadi del Club Atlètic Boca Juniors. El corriol s'estén d'est a oest, formant una corba d'uns 150 metres, travessant en forma diagonal una poma limitada pels carrers Araoz de Lamadrid (al nord), Garibaldi (a l'oest), Magallanes (al sud) i Del Valle Iberlucea (a l'est). La seva forma segueix el curs d'una antiga via d'un ramal del Ferrocarril de Buenos Aires al Port de l'Ensenada, posteriorment abandonada. En 1959 va ser convertit oficialment en un "carrer museu", completament de vianants, amb el nom de "Caminito”

Un cop enllestit el tour, anem a sopar a Puerto Madero a poca distància de l’hotel. La carn (asado) argentina té molta fama i es molt bona amb una excel·lent relació qualitat-preu. Després toca descansar i esperar que demà el vol a Usuhaia surti (creuem els dits)