BLOG DE JOAN PEPIO

  DIMARTS 29/11/2005 Als escrits de la Paqui en els que em baso per redactar el blog hi trobo: Ara que ja es de nit des de l’hotel puc dir que hem tingut moltíssima sort. Aquest matí la vaga seguia igual de ferma i nosaltres estàvem molt preocupats per por de perdre la connexió que ens havia de portar a Usuhaia. Si no volàvem, perdíem el vaixell “Mare Australis” que sortia el dia 30, i havia encara la possibilitat de volar el mateix 30 i arribar just per embarcar tot i que perdent tota l’estada en aquesta ciutat al confí del mon. Som a l’aeroport, de moment confirmats a la llista d’embarcament, tots els vols que surten als panells informatius estan cancel·lats excepte el nostre (hi haurà sort?) en dies anteriors aquest vol no havia sortit, però en ser una població tan allunyada, sembla que no pot estar tants dies sense rebre passatge i mercaderies. Amb una hora de retard, l’avió s’enlaira i el nostre cor respira, doncs hem estat de sort i així ens plantem a l’hotel de “Las ...

Fa vint anys que férem el viatge somiat, aquell que saps que d’alguna manera marcarà part de les nostres vides i que serà sens dubte una de les experiències que mai oblidarem. Aniré desglossant per parts i de manera correlativa cada un dels dies compresos entre el 27 de Novembre de 2005 al 11 de Desembre del mateix any. Comencem...... El viatge fins a Buenos Aires comença amb novetats i no precisament massa bones, un agent comercial de CATAI ens espera a la terminal de l’aeroport de Madrid per comunicar-nos de la vaga que personal “d’Aerolínias Argentinas” tot i que assegura que els nostres vols estarien confirmats, tot i que ja avanço que amb cert suspens. DILLUNS 28/11/2005 Volem tranquil·lament, però en arribar a Ezeiza ja ens trobem el conflicte i els accessos a l’aeroport bloquejats pels vaguistes. Això ens obliga a queda confinats a les dependències de la terminal internacional. A més cal afegir que hi ha una parella que ha perdut les maletes i que la guia anomenada Gabri...

  Impactants com quasi sempre les fotografies que com cada any per aquestes dates es mostren al CCCB i que pertanyen al World Press Photo 2025 Amb tota la seva cruesa se’ns submergeix en els diferents punts calents del nostre planeta, les guerres, la crisi climàtica, la manca de recursos de les classes més necessitades, en definitiva un ampli espectre del nostre dia a dia i que òbviament no et deixen indiferent. El concurs anual World Press Photo reconeix i celebra el millor fotoperiodisme i fotografia documental produït durant l'últim any. Seleccionats entre 59.320 participants Enmig del panorama polític i mediàtic en constant canvi del 2024, les imatges premiades conviden els espectadors a mirar més enllà del cicle informatiu i a interactuar amb històries destacades i ignorades d'arreu del món. Mostren la lluita i el desafiament, però també la calidesa i el coratge humans: obres visualment impressionants que t'endinsen més en les narratives que hi ha darrere dels ti...

  Sense cap sorpresa, un any més la gala dels Premis Butaca que s’ha celebrat enguany a Premià de Mar, ha estat tot un èxit, artistes i públic en general han pogut gaudir d’una nova edició, dirigida magníficament per la Gloria Cid i amb el focus molt posat amb el patiment del poble palestí, que ha estat molt present al llarg de l’espectacle. La Butaca d’Honor ha estat per en Josep Mª Pou, una butaca més que merescuda a una llarga trajectòria dalt dels escenaris. Més de 50 anys que es diu aviat interpretant tota mena de papers i deixant empremta amb tots ells. En l’apartat d’espectacles, els grans guanyadors foren el musical Anima i l’obra L’Herència. Totes dues tindran una nova oportunitat de visualització l’any vinent. Com a millor actor el premi se l’endugué Jordi Bosch per l’obra Mort d’un Comediant, obra que vàrem poder veure el passat més d’Octubre i que ens va impactar molt. El guardó a la millor actriu fou per Rosa Renom amb l’obra La Majordoma. No puc opinar perquè aq...

Poques paraules puc afegir, en aquest nou aniversari de la meva tieta. Com ja va fer la seva mare que arribà també als 101, ella demostrant que els gens femenins de la família son longevols ha pogut gaudir un any mes d’una bona trobada amb fills, nets i besnets. Nosaltres enguany no hi hem pogut assistir (l’operació i recuperació de la Paqui ho ha aconsellat) i jo vaig poder felicitar-la personalment el passat dia 9 amb la visita dels parents de Guatemala. A seguir el camí mentre el cos i la salut la deixin. MOLTES FELICITATS  

  Avui ens han visitat la Carmen Lu i el seu marit Augusto, que s’han desplaçat des de Guatemala per fer unes vacances per Europa tot visitant centres marians (aquesta gent son molt religiosos) La primera parada del seu periple europeu ha estat Barcelona on es concentra la seva família catalana. L’any passat ja ens varen visitar la seva germana Claudia amb el seu marit Justo i amb ells férem una bonica passejada per l’Empordà. Ara ja nomes queda per visitar-nos el seu germà Carlos amb la seva esposa Jacquie. Em vaig oferir a recollir-los a l’Aeroport on arribàvem des de la capital Guatemalenca via Miami i Madrid. Sense incidències en el seus vols es plantaven a la T1 sobre quarts d’una. Un cop recollides les maletes ens dirigirem a Mosqueroles un petit llogarret sobre Sant Celoni just a la falda del Montseny, allà havíem quedat per dinar juntament amb la meva tieta Mª Rosa, els meus cosins Albert i David, amb part de les seves famílies i també en Diego Pepió sacerdot mercedari ...