BUDAPEST. CINC DIES A LA CAPITAL HONGARESA

 

Budapest és la capital d’Hongria i el principal centre polític industrial i econòmic del país. Amb una superfície de 525 quilòmetres quadrats, fou fundada el 1873 per la Unió de 3 ciutats, dues a l'oest del Danubi, Buda i Óbuda i un altre l’est Pest. En aquesta ciutat es va construir la primera línia de metro de l'Europa continental, és a dir, exceptuant-ne la de Londres. Administrativament es divideix en 23 districtes i té una població d'uns 1,7 milions d'habitants. És la setena ciutat més gran de la Unió Europea. La seva població representa 1/5 part de la població total d'Hongria i és la ciutat més poblada d'Europa Centre Oriental. La ciutat ocupa una superfície de 525 quilòmetres quadrats i la seva àrea metropolitana té una població de 2,38 milions d'habitants.

Considerada com una de les ciutats més belles d'Europa, Budapest té llocs que són Patrimoni de la Humanitat, incloent-hi les ribes del Danubi (això és, els principals edificis que s'hi troben i diversos ponts sobre el riu), el castell de Buda i el seu entorn o l'avinguda Andrássy amb la plaça dels Herois i el metropolità del Mil·lenni, el segon més antic del món. Altres punts destacats inclouen un total de 80 deus geotèrmiques, el sistema més gran de coves d'aigües termals del món, la segona sinagoga més gran i el tercer edifici del Parlament més gran del món.

Hem previst un viatge de cinc dies que comença el dijous 3 d’Octubre en un vol de Ryanair que surt demorat de Barcelona 1h 15’ L’arribada a Budapest amb el dia caient es amb una pluja que no ens deixarà ni avui ni demà, comencem bé doncs la nostra aventura Hongaresa.

L’apartament que hem llogat es diu Casa Bona i es troba ubicat en ple barri jueu. Quan arribem a la porta d’entrada de l’edifici hem de prémer un teclat amb un codi i més endavant a la porta de l’apartament una caixeta de seguretat amb codi conté la clau, el propietari a qui no veurem en cap moment ens ha facilitat els codis mitjançant missatges de WhattsApp i la veritat es que tot està molt clar i sense cap problema.

L’entrada a l’edifici es molt “cutre” i cal pujar una escala bastant atrotinada fins a un tercer pis. La cosa canvia radicalment en entrar a l’apartament, es una meravella, molt nou, net i ben equipat amb tot el necessari per fer una estada el més agradable possible, tenia molt bones critiques a Booking i la veritat es que son molt merescudes.

Sense massa més temps que per acomodar-nos i comprar unes pizzes i un parell de cerveses a un Spar que hi ha al barri tanquem el primer dia o més ben dit les primeres hores a la capital Hongaresa.


DIVENDRES DIA 4

El divendres comença com va acabar el dijous, és a dir, amb pluja. La veritat és que tenim preparat un Free Tour a dos quarts d'onze del matí i no para de ploure. Aprofitem per sortir de l'apartament un cop esmorzats i ens dirigim cap a la zona del Parlament, més concretament a la plaça de Kossuth Lajos, que es on hem de començar la ruta que ens portarà de la mà del nostre guia Renato (Panameny) per la zona del casc històric de la ciutat.


La veritat és que el Tour es molt amè i el guia ens posa una mica en context tota la història, un gresa, totes les dificultats i totes les penúries que va passar al poble hongarès durant molts anys, i molt especialment arran de la segona guerra mundial i molt especialment amb la persecució del poble jueu per part de l’exèrcit alemany. També ens explica que l'hongarès és una llengua molt complicada d'aprendre. Està considerada la cinquena més difícil d'aprendre, ens posa com a exemple que ell va tardar 8 anys en aprendre l’idioma que té 14 vocals i que per una d’elles va necessitar dos anys. Quan et mous per la ciutat i sents la gent o veus els cartells és que pràcticament no enganxes res, la veritat és que és un idioma impossible que, a més a més, tampoc els permet anar a masses llocs, o sigui que es queden bastant tancats i per això necessiten clarament un segon idioma per poder-se fer entendre amb els turistes que s’hi apleguen cada any (uns 4,3 milions)

Veiem les afores del Parlament, l’estàtua del Comte Andrassy que fou amant de l’Emperadriu Isabel de Baviera més coneguda com Sissi, la plaça de la Llibertat la plaça de la Basilica de Sant Esteve i finalment la Gran Sinagoga de Budapest (la segona més gran del mon) totes les visites son exteriors, els Free Tour no entren a cap edifici.

Un cop acabat el Tour i desprès de fer un petit refrigeri ens dirigim als Banys Széchenyi per anar-hi agafem la línia 1 del Metro (la groga)

LINIA 1 METRO

La línia 1 es la més antiga i fou construïda entre 1894 i 1896, localment es coneguda com el “petit subterrani”, com ja hem dit va ser el primer metro del continent europeu i el segon metro més antic del món després del de Londres. Fou inaugurada per l’emperador Franz Joseph.


Circula bàsicament per sota l’avinguda Andrassy. Inicialment tenia onze estacions, nou subterrànies i dues a la secció de superfície a través del parc, sortia de l’estació Gizella tér (ara Vörösmarty tér) fins a Artézi fürdo (ara Széchenyi fürdö) Posteriorment es va ampliar la línia i les dues estacions en superfície varen passar també a ser subterrànies. Es justament a Széchenyi fürdö on baixem per anar a les termes o banys Széchenyi.

TERMES SZÉCHENYI

Les termes Széchenyi (en hongarès Széchenyi gyógyfürdö) son les més grans d’Europa. El complex termal es va construir l’any 1913 i es d’una bellesa innegable encara que actualment presenta un aspecte un xic deteriorat i es evident que caldria una posta a punt i una certa rehabilitació d’algunes zones. El complex es compon de banys medicinals, piscines i un hospital de dia. Hi ha piscines tant a l'interior com a l'exterior. A l'exterior, trobem tres piscines i a l'interior, quinze. També hi ha dues saunes, una d'humida i una de seca. S'ofereix, a més, serveis de massatge. L'estil arquitectònic és neobarroc.

La construcció de l'edifici es va iniciar el 1909 i l'any 1913 L'aigua prové de dues fonts termals amb temperatures de 74 C i 77 C, respectivament. La temperatura de l'aigua oscil·la entre els 28°C, la més freda, i els 40°C, la més calenta. L'aigua conté diversos components químics com el calci, magnesi, clorur, sulfat i fluorur entre d’altres. Això fa que l’aigua tingui propietats terapèutiques molt recomanables per l’artritis, el dolor a les articulacions o per tractaments de recuperació ortopèdica i traumatologics.


Malgrat la pluja i el dia rúfol, les termes estan plenes a vessar, a més hi ha molt de soroll, a Budapest hi ha les Geller i les Ruda més tranquil·les i potser menys congestionades, però com que el que volíem era gaudir de la remullada ja ens donem per satisfets.

Sortim al cap de quasi tres hores i encara que plou lleugerament decidim tornar a l’apartament caminant per l’avinguda Andrassy.

Veiem el castell de Vajdahunyad que es troba al costat d’un llac i enfilem cap a la plaça dels Herois. La plaça es Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, amb estàtues dels líders de les set tribus que van fundar Hongria. Malauradament està en obres i els diferents andamiatges no ens deixen apreciar de manera plena el conjunt.

PLAÇA DEL HEROIS


El seu nom (que va rebre l'any 1923) fa referència "A la memòria dels herois que van donar les seves vides per la llibertat del nostre poble i la nostra independència nacional" segons la inscripció que es llegeix en un cenotafi situat al centre de la plaça. Sense fer-ho explícit es refereix, sobretot, a les víctimes de la Revolució hongaresa de 1848.

Va ser construïda amb motiu del mil·lenari d'Hongria, l'any 1896, quan el país formava part de l'imperi austrohongarès. El seu plantejament conceptual reflecteix un fort caràcter nacionalista, tot i que el seu contingut ha sofert variacions en funció dels diversos contextos polítics que ha travessat Hongria.

La presideix el Monument del Mil·lenni que consta de diverses parts, al fons de la plaça, una columnata semicircular amb estàtues de catorze grans protagonistes de la història d'Hongria, set a cada banda. En l'actualitat les estàtues corresponen aː Esteve I d'Hongria, Ladislau I d'Hongria, Kálmán I d'Hongria, Andreu II d'Hongria, Bela IV d'Hongria, Carles I d'Hongria, Lluís I d'Hongria, János Hunyadi, Maties Corví, Esteve Bocskai, Gabriel Bethlen, Imre Thököly, Ferenc Rákóczi i Lajos Kossuth.

Al centre de la plaça, s'aixeca una columna de 36 metres d'alt al capdamunt de la qual hi ha la imatge de l'arcàngel Gabriel alçant la creu de doble travesser i la corona de Sant Esteve, símbols nacionals d'Hongria, que figuren a l'escut del país. Davant d'aquesta columna, a terra, envoltat per una tanca, hi ha el simbòlic cenotafi dedicat a la memòria dels herois que dona nom a la plaça.

Tot i les bastides i les obres ens podem fer una idea de la importància de la plaça i un cop visitada enfilem cap a l’avinguda Andrassy.

AVINGUDA ANDRASSY

Aquesta avinguda es un bulevard emblemàtic de la ciutat, i es Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des del 2002.

L'avinguda Andrássy uneix l'Erzsébet tér (plaça d'Elisabet) amb el Városliget (Parc de la Ciutat) i el seu origen no és cap altre que expandir Budapest, connectant així el barri de Belváros amb el parc de Városliget i els afores de la ciutat, solucionant els problemes de trànsit que començaven a aparèixer. L'avinguda es va construir entre els anys 1872 i 1877

El 1884 la majoria de palauets del nou carrer ja estaven construïts i llestos per allotjar famílies aristòcrates, terratinents o banquers. Pel camí es van enderrocar nombroses cases dels antics barris. El 1885 seria batejada com a avinguda Andrássy, en honor al primer ministre Gyula Andrássy, impulsor del pla per construir el nou carrer. Va canviar el seu nom durant el període comunista, passant-se a anomenar avinguda Stalin entre 1950 i 1956, i Népköztársaság entre 1957 i 1990, quan recupera la seva denominació Andrássy.

Tal i com ja hem comentat el valor de l'avinguda Andrássy no només és a la superfície. Pel subsol de l'avinguda passa la línia 1 del metro de Budapest, el segon més antic d'Europa, anomenat Metro del Mil·lenni i que també forma part del Patrimoni Mundial. Les seves primeres parades serien precisament aquí i es posarien en funcionament el 1896.

Acabem la plujosa jornada i ens preparem pel dissabte que sembla tindrem més bon temps.


DISSABTE DIA 5

Ens llevem aviat perquè ens volem apropar fins al Bastió dels Pescadors que es un lloc privilegiat de Buda perquè ens permet veure tota la ciutat (bàsicament Pest) des d’una posició elevada.

Amb el 105 que passa per Opera i ens deixa a Clark Ádám Tèr.i d’allà pugem caminant fins al Bastió.

BASTIÓ DELS PESCADORS

Només arribar quedem sorpresos per la gran quantitat d’orientals que hi ha fent fotografies, també hi ha diverses parelles de nuvis fent “books” de casament, també tots orientals. Amb paciència i temps podem fer algunes fotografies.


El Bastió dels Pescadors (Halászbástya) en hongarès, es troba al turó del Castell de Budapest, a pocs metres de l'església de Sant Maties. Aquest mirador, amb vista al Danubi i a Pest, va ser construït sobre una part de les parets del castell entre el 1895 i el 1902, amb una barreja d'estils, entre el neogòtic i el neoromàntic, i es caracteritza per tenir set torres de visibilitat decoratives, que simbolitzen les set tribus hongareses que van conquerir la terra que es convertiria en el regne d'Hongria. Immediatament darrere del Bastió, que mai no ha tingut un paper defensiu, hi ha l'estàtua eqüestre de Sant Esteve, el primer rei d'Hongria, per subratllar com aquest impressionant monument, probablement el més estimat pels turistes, va ser erigit per celebrar la mil·lenària història d'Hongria.

La construcció del Bastió dels Pescadors s'entrellaça amb la restauració de l'Església de Matías, no només per l'arquitecte que els va dissenyar, Frigyes Schulek, sinó també perquè la disposició d'aquesta terrassa panoràmica amb forma de T abraça l'església i en ressalta la bellesa. Les àmplies escales que condueixen al Bastió, adornades amb còpies d'estàtues històriques, serveixen també com a entrada escènica al turó del castell







ESGLESIA DE MATIES

L'Església Matíes va ser construïda entre els segles XIII i XV i va patir una important reforma a finals del segle XIX. Actualment el seu estil predominant és el neogòtic. A l'església hi ha les tombes de Béla III i la seva esposa Ana d’Antioquia. L'Església de Matíes també ha estat la seu de casaments i coronacions reials, una de les més importants va ser la de Carles IV, el darrer rei de la dinastia dels Habsburg, el 1916.


El primer que ens crida l'atenció en arribar a l'Església de Matíes són les seves torres imponents: La més gran és la torre del campanar que compta amb cinc pisos d'alçada. S'hi troba la campana de Crist, famosa per les seves dimensions imponents. I és que aquesta campana arriba a un pes de 4,5 tones. La torre més petita és la denominada torre de Béla, en honor de Béla IV, el rei que va ordenar la construcció de l'església en primera instància. Aquesta torre encara conserva part dels elements gòtics originals. La teulada destaca per la bellesa de les seves acolorides rajoles vidriades que ens recorden a la Catedral de Sant Esteve a Viena per la seva bonica disposició en ziga-zaga

De totes les remodelacions que ha patit l’Església, n’ha resultat un temple eclèctic realment bell que bé mereix haver estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2002

La visita es obligada i val molt la pena endinsar-se al seu interior i admirar la bellesa que s’hi troba.

CASTELL DE BUDA

No gaire lluny del Bastió, hi trobem el Castell de Buda, tal i com passava a la Plaça del Herois, aquí també està tot en obres, bastides per tot arreu.

El castell de Buda (en hòngarès: Budai Vár) és el castell històric dels reis húngars a Budapest. Al passat també va ser anomenat palau Reial (Királyi-palota) i castell Reial (Királyi Vár).

El castell es construïa a la punta del sud del turó del Castell, prop del districte del Castell (Várnegyed), que és famós per les cases i edificis públics medievals, barrocs i del segle XIX El castell de Buda forma part del Patrimoni de la Humanitat de Budapest, declarat el 1987


El 16 d'octubre de 1944 fou ocupat per un comando de l'exèrcit alemany que obligà a abdicar el regent Miklós Horthy, que hi residia amb la seva família. El castell de Buda esdevingué l'últim reducte de les forces de l'Eix (alemanys i hongaresos) durant el setge de Budapest el 1944-45 per l'exèrcit soviètic. L'11 de febrer del 1945 els defensors van intentar trencar el bloqueig soviètic, però van fracassar. La temptativa va fer perdre als germano-magiars un 90% dels seus efectius als carrers de Buda. Això és considerat com una de les catàstrofes militars més grans de la història hongaresa. La duresa dels combats i el foc d'artilleria van convertir el palau altra volta en una pila de ruïnes, es va destruir el mobiliari, s’enfonsaren la majoria dels sostres i voltes i les ales sud i oest es van incendiar.

Actualment les diferents estances serveixen com a museus.

Tenim hora d’accés a l’interior del Parlament i decidim no entretenir-nos massa en aquesta part de Buda i baixem cap a Pest travessant el Pont de les Cadenes un dels més famosos dels que creuen el Danubi i amb una breu parada al Mercat (hi tornarem)

PARLAMENT DE BUDAPEST


Tot i que ahir vàrem poder veure el Parlament per la part exterior, es avui quan tenim visita guiada (no es pot fer d’altra manera) per l’interior de l’edifici. Anem a parlar una mica de l’edifici més important de Budapest i del país.

La història d'Hongria ha estat clarament marcada per conquestes i dominis, motiu pel qual fins entrat el segle XIX les sessions del Parlament hongarès s'anaven celebrant a qualsevol part del país que no estigués en aquell moment sota domini estranger.


Quan el 1867, l'imperi Austrohongarès va decidir crear una monarquia dual, Àustria i Hongria es van convertir en estats separats units per una monarquia compartida. Amb aquests fets Hongria va rebre més independència i fins i tot va redactar la seva pròpia constitució. El 1873, amb el naixement de Budapest després de la unió de tres ciutats (Buda, Obuda i Pest), va ser quan Assemblea Nacional hongaresa va resoldre establir un nou parlament.

Va néixer, per tant, gairebé alhora que la democràcia nacional: es va erigir entre el 1884 i el 1902, mentre que el sistema polític s'inaugurava amb les eleccions del 1900, és cert que el sufragi no seria universal fins al 1945 i només per 3 anys, els que van trigar els comunistes a derogar-lo, no tornant fins al 1990.

L'emperador Franz Joseph I d'Àustria i el primer ministre d'Hongria, Kálmán Tisza, van propiciar llavors un concurs on alguns dels arquitectes més prestigiosos del món van presentar les seves propostes. Va guanyar Imre Steindl, amb un disseny eclèctic i neogòtic, que pretenia ser un clar exemple de la potència econòmica i cultural hongaresa de finals del segle XIX.

Per demostrar que Hongria podia continuar sent una potència després de la separació d'Àustria, no en va tenir prou amb tenir el parlament més gran del món i va decidir construir els tres finalistes d'aquest concurs a la mateixa plaça Kossuth Lajos.

Es van construir llavors, el tercer projecte finalista del concurs, que és l'edifici que actualment acull el Ministeri d'Agricultura d'Hongria i el segon finalista, que va estar a punt de desbancar el projecte d'Imre Steindl, que al principi va servir com a Palau de Justícia i posteriorment va ser el Museu Etnogràfic.

Quan es va construir el país era tres cops més gran que ara i era una gran potència. Aquesta esplendor s'aniria apagant amb les dues guerres mundials que van assolar Europa i amb la Guerra Freda que encara hauria de patir el país.

L'edifici va quedar operatiu per a la celebració del mil·lenni del 1896, quan Hongria feia mil anys de la seva fundació, però la inauguració es va ajornar per sis anys, fins al 1902. Uns mesos abans de la inauguració el seu artífex, Imre Steindl, es va quedar cec , no arribant a veure la seva obra acabada i morí aquell mateix any. Dissenyat en estil neogòtic, amb una façana simètrica i una cúpula central, és considerat un dels més típics exemples de l'anomenat "historicisme eclèctic". L'estructura compta a més amb diversos estils arquitectònics, entre els quals es poden apreciar trets renaixentistes i barrocs.

Un important requisit per part de les autoritats va ser que els materials usats per a la construcció del Parlament de Budapest procedissin d'Hongria, igual que les tècniques i els mestres. Això, si tenim en compte les dimensions del projecte, donava un impuls important a la indústria i l'economia nacional. L'única excepció van ser les vuit columnes de monòlit de marbre, de 6 metres d'alçada situades als costats de l'escala principal que van ser importades de Suècia. En total hi ha al món 12 columnes sueques d'aquestes característiques. Les altres 4 adornen el Parlament de Londres.


En planificar-se la seva construcció al costat del riu, es va haver de reforçar el terra amb més de dos metres de fonaments assentats de manera molt precisa. La façana principal encara el riu Danubi, però l'entrada oficial és just al costat contrari, a la Plaça Kossuth, dedicada a Lajos Kossuth, líder de l'aixecament de 1848-1849 contra els turcs i una de les figures polítiques més excel·lents d'Hongria.

El Parlament s'estén per 268 metres al llarg de la riba est del Danubi, amb 17745 m2 dividit en quatre pisos, té una amplada de 123 metres i una alçada de 96 metres (sent la cúpula el punt més alt). El cost final va ser 38 milions de corones austrohongareses, enfront de les 18,5 milions previstes inicialment. Compte amb 691 habitacions, 27 entrades, 29 escales, 10 patis, 13 ascensors, 2 càmeres (superior i inferior) i més de 200 oficines. 90 escultures adornen la bella façana exterior.

Una curiositat és que ja quan es va construir aquest Parlament, al segle XIX, comptava amb aire condicionat, a més de calefacció. Va ser un dels sistemes més moderns d'aquesta mena a Europa.

El Parlament de Budapest és simètric i consta de dues càmeres, però només se n'utilitza una, ja que fa anys es va suprimir el Senat. La càmera que es visita és la que no es fa servir per a les reunions polítiques, l'antiga Cambra Alta, ja que des del 1945 l'Assemblea es reuneix a la Cambra Baixa, una sala idèntica a l'ala sud del Parlament.


El primer que impressiona és l'escala principal, de proporcions enormes i estil renaixentista, vorejada per dos lleons. L'escala principal està decorada amb pintures murals de Károly Lotz i estàtues de György Kiss i els sostres revestits són d'or autèntic.

Les escales porten a la Sala de la Cúpula probablement l'estada més bella de l'edifici. Una enorme sala d'altíssimes columnes decorades amb les estàtues dels reis d'Hongria des de Sant Esteve, primer rei d'Hongria, fins a Leopold II. En una vitrina central hi ha la Santa Corona Húngara, custodiada per dos guardes. És l'única sala on no es permet fer fotografies, per conservar el preuat tresor.

La Santa Corona hongaresa és una de les corones més antigues d'Europa, coneguda també com a corona de Sant Esteve o Sacra Corona hongaresa, va pertànyer al primer monarca d'Hongria, Esteve I i és l'única actualment qualificada com un «atribut sacre».

Aquesta majestuosa relíquia s'utilitza des del segle XII per coronar els reis hongaresos i esdevingué la mateixa representació d'Hongria. Al llarg de la història, més de quinze reis la van portar sobre els seus caps i cap monarca era reconegut legítimament, si no era coronat per aquesta joia. No obstant això hi ha un monarca, Josep II d'Habsburg, que per la seva pròpia decisió no es va fer coronar, sent anomenat per això “Kalapos Király” ,el rei Asombrerat, ja que va canviar la corona per un barret.


Una curiositat, de les múltiples que té aquest Parlament, són els cendrers per a cigars que encara es poden veure als passadissos, a l'entrada del saló de plens, i que estan numerats, un per cada membre del Parlament, que hi deixaven el seu havà quan havien de tornar a dins, cadascun en el número que tenia assignat. A causa d'això va sorgir una dita popular que deia que la qualitat del debat havia estat en el nombre d'havans que s'havien consumit als cendrers

El tour dura una hora aproximadament i es indispensable si es visita Budapest, jo diria que si només pots visitar una cosa, sens dubte hauria de ser el Parlament.

Sortint del Parlament i després de fer un mos, ens apropem a la riba del Danubi per veure les Sabates al Danubi.

SABATES A LA RIBA DEL DANUBI

El Memorial de les Sabates a la riba del Danubi, a Budapest, va ser concebut pel director de cinema Can Togay, creat a la riba oriental del riu Danubi, al costat de l'escultor Gyula Pauer, per honrar les persones (principalment jueus de Budapest) que van ser assassinats per milicians membres de les Creus Fletxades feixistes a Budapest durant la Segona Guerra Mundial. A les víctimes, se'ls ordenava treure's les sabates, les lligaven entre elles i per estalviar bales disparaven a les dues persones dels extrems, de manera que els seus cossos caiguessin a l'aigua i fossin arrossegats pel corrent i morissin ofegats. El memorial representa les sabates, que van quedar enrere, a la riba.

Durant la tardor i hivern de 1944-1945, després que els alemanys haguessin enderrocat el govern de Miklos Horthy i col·loquessin Ferenc Szálasi i el seu Partit de les Creus Fletxades, feixista, violentament antisemita, al poder. Els milicians recorrien els carrers de Budapest colpejant, saquejant i assassinant jueus públicament. Milers de jueus van ser assassinats per tota la ciutat: el seu afusellament al Danubi era convenient, perquè el riu s'emportava els cossos lluny. Durant aquests dies d'horror a l'hivern de 1944-1945, el Danubi era conegut com “el cementiri jueu”.

El monument està localitzat a uns 300 metres al sud del Parlament hongarès. La composició, recorda les 3.500 persones, 800 jueves, que van ser assassinades i llançades al riu durant el aquell període. L'escultor va crear seixanta parells de sabates amb l'aparença de l'època de ferro, que van ser encastats a la pedra del mur de la riba, al llarg de 40 metres a la riba. En tres punts se situen senyals metàl·lics, amb el text següent: “En memòria de les víctimes assassinades al Danubi per milicians de les Creus Fletxades el 1944-45. Erigit el 16 d'abril del 2005”.


El memorial està compost per reproduccions de sabates d'homes, dones i nens, situats a la riba de l'aigua, disseminats i abandonats, igual que si els propietaris s'haguessin descalçat i els haguessin abandonat allà mateix. Si es miren amb atenció, es veu que les sabates estan rovellades. Cadascuna de les sabates és diferent: algunes tenen talons alts, altres parts desgastades, alguns cordons, altres sivelles; alguns són sabatilles clàssiques de dona, altres són botes de treballador; alguns estan drets, i altres estan caiguts com si els haguessin abandonat precipitadament. I també hi ha sabatetes dels nens. Tots aquests models de sabates diferents representen a jueus individuals que van ser assassinats a la vora.

El memorial es commovedor i ens fa reflexionar sobre les barbaritats que es varen cometre durant l’Holocaust Nazi. Les sabates són tan tangibles que és fàcil imaginar les persones que les portaven, els peus de les quals els van donar forma, que van ser forçades a deixar-les enrere abans de ser assassinats. Cada sabata té una personalitat; cadascú té la impressió del qui el portava. L'únic que falta és el propietari de la sabata. Ens recorda que eren persones: podrien haver viscut llargament, vides plenes d'aventures o avorriment, vides riques o ordinàries, però haurien viscut fins que van ser assassinats.

Fem una passejada pel centre de la ciutat abans de fer una passejada nocturna amb vaixell pel Danubi.


Hi ha moltes empreses que s’hi dediquen i diverses opcions, passejada amb sopar i espectacle, passejada prenent nomes una copa o aperitiu i una passejada sense més. Nosaltres a fi de poder gaudir millor del paisatge i els edificis il·luminats optem per aquesta darrera modalitat. Ens dirigim al moll 5A i allà embarquem en un vaixell que per espai d’una hora aproximadament ens farà un tomb pel Danubí i ens permetrà veure els principals edificis i ponts il·luminats. Es una experiència correcte i que ens serveix per visualitzar la ciutat de nit.

Relacionat amb aquest tema es molt interessant revisar la pel·lícula de l'any 1989 de Costa Gavras anomenada "La Caja de Música" interpretada per Jessica Lange.


DIUMENGE DIA 6

Avui no ens llevem tan aviat, de fet l’agenda la tenim més lliure en el sentit de que no tenim cap activitat amb hora programada. Per tant comencem fent una passejada per la riba del Danubi i creuar els ponts més significatius.

PONT DE LES CADENES


El pont de les Cadenes (en hongarès i oficialment, Széchenyi lànxid) de Budapest és el més antic dels ponts que uneixen les dues ciutats Buda i Pest, que avui conformen la capital d'Hongria.

Des del punt de vista estructural és un pont penjant, on s'han substituït els cables principals per anelles rígides d'una cadena. El seu va central té 202 metres, un dels més llargs del món quan va ser inaugurat el 1849. És un dels ponts més coneguts sobre el riu Danubi.

El pont de les Cadenes és el símbol de Budapest i també el primer pont permanent al tram hongarès del riu Danubi i el segon al curs total del riu.

Des de la construcció, aquest pont ha estat el símbol més representatiu de Budapest. La seva foto és un element habitual a les presentacions sobre Hongria i Budapest. Ha estat representat en molts segells, bitllets i monedes hongaresos, com per exemple el 2009 en què va aparèixer a la moneda de dos-cents florins.

Abans de la seva existència, els viatgers travessaven el riu, important corredor comercial, en transbordador, encara que ja a principis del segle XV va existir un pont de pontons provisional sobre el riu. Als hiverns el Danubi es congelava i es podia creuar a peu o amb cotxe de cavalls. Però quan començava el desglaç, desapareixia totalment la connexió entre les dues ribes.

El 1820, el comte Esteban Széchenyi va haver d'esperar una setmana sencera fins que va trobar un navegant prou valent com per traslladar-lo de Pest a Buda entre les flotants plaques de gel. Va ser llavors quan va oferir les rendes d'un any sencer per construir un pont permanent sobre el riu.


Havien existit plans per a això ja des de finals dels anys 1700 prenent com a model el pont de Carlos a Praga, amb diversos pilars de suport. Tot i això, més tard es va optar per una altra solució tècnica. El comte Széchenyi va veure a Londres el pont de Hammersmith, un pont suspès sobre el Tàmesi dissenyat per l'enginyer William Tierney Clark, a qui va encomanar la preparació dels plànols del primer pont permanent hongarès. L'execució de les obres va ser encarregada a l'enginyer escocès Adam Clark, el cognom del qual coincideix amb el de l'enginyer anglès, en honor del qual s'ha nomenat la placeta que es troba immediatament a la sortida del pont, del costat de Buda.

Les obres es van iniciar el 1839 i va ser inaugurat el 20 de novembre de 1849 Al final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), les tropes alemanyes van dinamitar el pont, juntament amb els altres quatre de la ciutat, en la seva retirada davant del setge de Budapest per les tropes soviètiques. El pont va ser reconstruït i es va re-inaugurar el 21 de novembre de 1949, festejant el primer centenari de la seva construcció.

Per aquest pont actualment nomes hi poden circular persones, taxis, busos, policia i serveis d’Emergència

PONT DE LA LLIBERTAT

El pont de la Llibertat (en hongarès: Szabadság híd) Està situat a la part sud del centre de la ciutat. Es va inaugurar el 1896, amb el nom de pont Franz Joseph, en honor a l'emperador que va assistir a la seva inauguració. Als seus extrems hi troben: A la riba de Buda el Turó Gellért (Balneari Gellért, Hotel Gellért) i al costat de Pest hi ha el Mercat Central i la Universitat Corvinus de Budapest.


El pont es va construir entre 1894 i 1896, dissenyat per János Feketeházy. Tot i que és radicalment diferent a la seva estructura, el pont imita l'esquema general d'un pont de tipus cadena, que es considerava una forma estèticament preferible en el moment de la seva construcció.

Té 333,6 metres de llargada i 20,1 m d'amplada. Els pals es troben decorades a la part superior amb estàtues de bronze de Turul, una figura de la mitologia hongaresa.

El pont pateix habitualment un trànsit molt saturat d'automòbils i tramvies públics, tot i que hi ha una iniciativa per convertir-lo en vianants una vegada que la quarta línia de metro subterrani de la ciutat es completi, que està prevista per a la propera dècada. Curiosament aprofitant la setmana de la mobilitat a Europa, el pont està tancat i podem observar-hi diferents tramvies antics que serveixen per mostrar el seu interior als visitants, hi ha també autobusos i algun troleibús.


El pont va ser destruït a la Segona Guerra Mundial pels alemanys, la seva última reconstrucció va ser el 2007.

Al costat de Pest tenim el Mercat Central i enfront del mateix hi ha una munió de food-tracks amb una gran oferta, que complementen els diferents actes destinats a conscienciar una mobilitat sostenible, tot i que val a dir que el poble hongarès crec que està molt implicat en aquests temes.

MERCAT CENTRAL

El Mercat Central de Budapest, conegut també com el Gran Saló del Mercat de Budapest en hongarès Központi Vásárcsarnok, o, Nagyvásárcsarnok és la plaça de mercat coberta o sota sostre més gran d'Hongria. Es troba ubicat al Bulevard Vámház, davant de la plaça Fővám, molt a prop del Pont de la Llibertat.


El Mercat Central de Budapest va començar a ser construït a finals del segle XIX, l'any de 1894. La seva inauguració es va produir el 15 de febrer de 1897,2 tres anys després de l'inici de les obres. Per a aquesta mateixa data també es van inaugurar altres places de mercat a la ciutat. El valor total de la construcció va pujar a un milió nou-cents mil forints.

És un dels edificis més emblemàtics de la capital d'Hongria i dels llocs més visitats pels turistes, aprofitem per fer un tomb i comprar alguns records.


Som al migdia i l’Ariadna que ens ha acompanyat aquests tres dies retorna a Barcelona, abans però de que marxi cap a l’Aeroport visitem la Sinagoga del Carrer Rumbach ja que ella no la va poder visitar en la seva visita anterior a la capital hongaresa. Després nosaltres dos ja visitarem la Gran Sinagoga.

SINAGOGA CARRER RUMBACH

Nomes obra els diumenges, per tant cal anar-hi avui si la volem veure per dins. Construïda el 1872 amb un intricat estil renaixentista àrab, la sinagoga del carrer Rumbach (Rumbach Zsinagóga) va ser obra de l'arquitecte austríac Otto Wagner, una de les principals estrelles de la secessió vienesa. És una confecció de detalls islàmics, des dels maons de colors fins a les finestres en forma d'arc i les agulles d'estil minaret, i va ser el lloc de culte dels jueus ortodoxos de Neolog de pensament moderat.


Abans de la Segona Guerra Mundial, Budapest tenia una de les comunitats jueves més grans d'Europa, que constava de prop de 200.000 persones. Aquesta comunitat va ser delmada pels nazis, que primer van portar els jueus al gueto del Districte VII abans d'empresonar centenars a la sinagoga del carrer Rumbach; des d'allà van ser enviats a la mort al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau a Polònia. Quan Budapest va ser alliberada d'Alemanya el 1945, més de la meitat de la població jueva havia estat assassinada. Sota el règim comunista després de la guerra, el judaisme, i de fet totes les religions, van ser prohibides a Hongria, però malgrat això, les oracions es van mantenir a la sinagoga del carrer Rumbach fins a 1959, des que la sinagoga va canviar de mans diverses vegades abans de ser tornada a la comunitat jueva dels voltants. 45 anys després. Avui dia, el seu bonic exterior ha estat completament restaurat, però encara calen alguns treballs de renovació a l'interior octogonal, un cop ricament adornat, que té una intricada cúpula i un estampat d'estil morisc tradicional.

GRAN SINAGOGA

Amb un guia en castellà la visita a la Gran Sinagoga del carrer Dohany es molt interessant.

La Gran Sinagoga de Budapest, coneguda també com la Sinagoga del Carrer Dohány (en hongarès: Dohány utcai zsinagóga/nagy zsinagóga, és la major sinagoga a Europa i la segona més gran del món, després de la Congregació Emanu-El de Nova York. S'aixeca al Districte VII de Budapest, també conegut com Erzsébetváros. Compta amb un aforament de 3.000 persones i és el centre de la comunitat jueva neòloga, branca particular del judaisme hongarès, consistent a sintetitzar elements del judaisme reformat i ortodox, si bé amb més influència del primer.


Aquest temple té 75 m de llarg i 27 m d'amplada i es va construir entre 1854 i 1859 en estil neomorisc. La seva decoració es basa fonamentalment en models de l'arquitectura islàmica del nord d'Àfrica i de l'Espanya morisca (en particular l'Alhambra). L'arquitecte vienès Ludwig Förster considerava que no era possible identificar una arquitectura jueva «típica» i, per tant, va utilitzar «formes arquitectòniques identificables amb grups ètnics afins al poble israelià».

La construcció de la Gran Sinagoga s'emmarca en un context de gran auge de la comunitat jueva de Pest, que a mitjans del segle XIX va arribar a suposar una cinquena part de la població total de la ciutat. Segons el cens, si el 1848 hi havia 170.000 jueus a Hongria, el 1860 ja eren 430.000, molts d'ells procedents de Prússia i la Polònia russa, on freqüentaven els progroms. La majoria d'aquesta comunitat es concentrava a la capital. El negoci del tabac estava dominat per algunes famílies jueves, que tenien al carrer on avui s'ubica la sinagoga nombrosos magatzems i botigues, per això el nom de Dohány, tabac en hongarès.


La comunitat jueva va encarregar Ludwig Förster, un arquitecte catòlic de Viena, la construcció del temple, que va començar el 1854 i va concloure el 1859. La decoració de l'interior es deu a l'hongarès Frigyes Feszl. El 6 de setembre de 1859 es va inaugurar amb gran pompa la Gran Sinagoga, comptant amb la presència dels principals rabins d'Hongria, així com amb el cardenal János Sctiovsky, prevalgut d'Hongria, bisbes protestants, representants de la cort imperial i membres de les principals cases aristocràtiques tant hongareses com austríaques. Com a part del programa inaugural, Franz Liszt va oferir un concert en interpretar diverses peces a l'impressionant orgue de 5.000 tubs.

L'arca que conté les toràs, així com els frescos de figures geomètriques acolorides, són obra de l'arquitecte hongarès Frigyes Feszl. Els seients del pis principal estan destinats als homes, mentre que la galeria superior conté els seients femenins.

Durant dècades, la Gran Sinagoga va seguir sent el centre de la principal comunitat jueva de Budapest, sobrevivint als avatars de la turbulenta història hongaresa, incloent l'esfondrament de l'Imperi austrohongarès el 1918.

La sinagoga original va ser bombardejada pel nacionalsocialista Partit de la Creu Fletxada, el 3 de febrer de 1939. Va ser usada com a base de ràdio alemanya i com a estable durant la Segona Guerra Mundial. L'edifici va patir danys severs causats per atacs aeris durant l'ocupació nazi, especialment durant el Lloc de Budapest.

Durant l'era comunista l'estructura, danyada seriosament, va tornar a convertir-se en la casa de culte per a la ja molt disminuïda comunitat jueva. La seva restauració va començar el 1991 i es va acabar el 1998. La restauració va ser finançada per l'Estat hongarès, així com per donacions privades. Es va produir a la dècada de 1990, coincidint amb la tornada de la democràcia a Hongria. La reconstrucció va durar tres anys i va comptar amb la donació de 5 milions de dòlars americans per part d'Estée Lauder filla d'una immigrant jueva hongaresa.

Hi ha un Museu que conté una col·lecció de relíquies religioses.

Al costat de la Sinagoga hi ha un petit cementiri, es localitza al jardí del darrere del Temple dels Herois, entre el Museu Jueu i la Gran Sinagoga. D'acord amb les tradicions jueves, els cementiris no poden estar a les instal·lacions de les sinagogues, però pel fet que la sinagoga era part del gueto jueu, el complex va haver de donar refugi a part de la comunitat jueva que no tenia llar a l'interior del gueto. Això va implicar que durant la fam de l'hivern de 1944-1945, que juntament amb el fred extrem va assolar el gueto, més de 2000 persones haguessin de ser enterrades a les instal·lacions de la sinagoga, malgrat que això va contra les tradicions del poble jueu.

També cal destacar la galeria i Temple dels Herois, amb capacitat per a 250 persones, és usada per als serveis religiosos els caps de setmana i durant l'hivern.

El Temple dels Herois es va afegir al complex de la Gran Sinagoga el 1931. És utilitzat com a memorial de tots aquells jueus hongaresos que van perdre la vida durant la Primera Guerra Mundial. Es calcula que, als tres exèrcits de l'Imperi austrohongarès (l'hongarès, l'austríac i l'imperial), van servir entre 300.000 i 350.000 jueus, dels quals van morir en combat o de malaltia entre 30.000 i 40.000.


Finalment al pati del darrere tenim el Memorial als màrtirs jueus hongaresos —almenys 400 000 jueus hongaresos van ser assassinats pels nazis. Construït per Imre Varga, s'assembla a un saüc plorant les fulles del qual porten inscripcions amb els noms de les víctimes. Hi ha a més un memorial dedicat a Wallenberg i altres Justos entre les Nacions, entre ells: el vicecònsol suís Carl Lutz; Giorgio Perlasca, un italià que es va fer passar per cònsol espanyol, i continuant l'obra d'Àngel Sanz Briz, va lliurar passaports espanyols als jueus, fent-los passar per sefardites, encara que el seu origen fos d'un altre tipus, va aconseguir salvar 5000 jueus de Budapest; monsenyor Angelo Rotta, un bisbe italià i nunci apostòlic de la Santa Seu a Budapest, que va emetre documents que al·legaven que estaven batejats per salvar-los dels treballs forçats, així com passaports vaticans juntament amb el seu secretari, monsenyor Gennaro Verolino, durant la Segona Guerra Mundial, missions que van aconseguir salvar més de 15 000 jueus hongaresos, també hi ha una placa en honor a Nicolas Vinton filantrop britànic d'origen jueu que va salvar 669 nens jueus de la mort a mans de l'Alemanya nazi just abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939 Enguany hem pogut veure una pel·lícula sobre la seva vida anomenada “Los Niños de Winton” interpretada per Anthony Hopkins.

Una nova passejada nocturna ens permet fer fotografies més tranquil·les de la il·luminació dels edificis, ens desplacem a Buda i des d’allí tenim una magnifica vista del Parlament amb tota la seva majestuositat il·luminat. Ens desplacem amb tramvia fins al Pont de la Llibertat on ja estaven desmuntant la fira de la Mobilitat, algunes food-tracks ja tancaven tot i que encara hi havia una mica d’ambient, els tramvies de sobre el pont ja retornaven a les cotxeres, nosaltres d’allí caminant vàrem fer cap al Pont de les Cadenes i després xino-xano cap a sopar i a l’apartament, ha estat un dia bastant mogudet i ja estem cansats.


DILLUNS DIA 7

Avui tenim previst acabar de veure quatre edificis imprescindibles i que encara tenim pendents, l’Opera, el Cafè New York, els Ruin Bar i la Basílica de Sant Esteve.

Justament comencem per aquesta darrera que es troba relativament prop del nostre apartament, bé de fet l’Opera encara es més a la vora però aquí tenim hora reservada a les 13.30

BASILICA DE SANT ESTEVE

La basílica catedral de sant Esteve (en hongarès: Szent István-bazilika) és un edifici religiós de culte catòlic, sota el patrocini del sant Esteve I d'Hongria. És la Concatedral de l’arqui diòcesi d'Estrigonia-Budapest. Té el títol de "basílica menor" atorgat el 1931 pel papa Pius XI.

El primer que fem es pujar mitjançant un parell d’ascensors a la cúpula de d’on podem admirar una bona vista de la ciutat i molt especialment de la part de Buda (Bastió dels Pescadors i Castell de Buda) també podem veure una part del Parlament tot i que està parcialment tapat per altres edificis. Val a dir que si vols fer una mica d’exercici pots substituir els ascensors per esglaons (364)


Un cop baixats de l’edifici ens endinsem a l’interior de la basílica.

Juntament amb el Parlament de Budapest, són els dos edificis més alts de la ciutat (amb 96 m), a més del segon edifici religiós més gran del país, amb capacitat per a 8.500 persones.

Es va començar a construir sobre l'any 1851, concloent-se 54 anys després, l'any 1905, sent consagrada aquest mateix any. Els retards a les obres es van deure al fet que la cúpula va haver de ser demolida el 1868 i reconstruïda. L'arquitecte principal va ser l'hongarès Miklós Ybl.

Sota el gran edifici, la façana principal del qual mira cap al proper riu Danubi, es va haver de construir una fonamentació de tres nivells, gairebé tan gran com la pròpia església.

Va ser construïda sota els cànons de l'estil neoclàssic, amb planta de creu grega, de 87 m de llargada per 55 m d'amplada. La façana principal es completa amb dues torres bessones com a campanar; a la torre dreta hi ha la campana més pesada (amb nou tones de pes) i gran d'Hongria; l'anterior, de 8 tones, va ser fosa durant la II Guerra Mundial.


A la capella ubicada darrere de l'absis, es conserva la relíquia més important de la cristiandat hongaresa: la Santa Diestra, és a dir, la mà momificada del rei Esteve I, primer rei d'Hongria i sant.

La basílica compta amb una sumptuosa decoració al seu interior, amb pintures, placats de marbres i jaspes, relleus i escultures, completada al llarg dels segles XIX i XX. D’entre les obres d'art, destaquen les estàtues d'Allajos Stróbl i la pintura de Gyula Benczúr, Sant Esteve demana la protecció de la Verge per al país.

També visitem un petit museu amb ornamentació religiosa pertanyent al temple.

Sortim cap a la plaça del davant de l’església i en el carrer Zrinyi cantonada amb el carrer 6 d’Octubre hi trobem la figura del Policia Gras. Budapest es la ciutat de les estàtues, n’hi ha unes 1200 i la del Policia es de les més conegudes.

Es va instal·lar el 2008, i ja ha esdevingut una visita obligada per a qualsevol turista.

ESTATUA POLICIA GRAS I ESTATUA DE LA PRINCESETA

L'escultor d'aquest policia bonàs, diu que es va inspirar en el seu avi per crear el que és el cos del policia, mentre que el rostre el va crear arran d'inspirar-se en cares característiques de la ciutat. A més, hi ha una llegenda urbana que diu que, si li fregues la panxa, no tindràs cap problema de pes i, podràs tastar tots i cadascun dels deliciosos plats hongaresos.


Encara que també hi ha una altra llegenda, en què s'explica que si vols tenir sort en l'amor, li has de fregar el nas!

També hem visitat l’estàtua de la princeseta, a la vora del riu, que es una còpia de l’estàtua original.

L'escultor, László Marton, es va inspirar en la seva filla primogènita per crear aquesta estàtua el 1972. No obstant, no va ser fins a la dècada dels 90 quan es va instal·lar una còpia més gran (l'estàtua actual), al passeig del riu a la riba de Pest.


N’hi ha moltes més i també hi ha micro-estàtues, com la del cub Rubik o la del cuc, situades a la banda de Buda al costat del riu i enfront del Parlament i que no son fàcils de trobar degut al seu petit tamany.


Es fa l'hora d’arribar-nos a l’edifici de l’Òpera.

ÒPERA DE BUDAPEST


L'Òpera Nacional d'Hongria (en hongarès Magyar Állami Operaház), també coneguda com a Òpera de Budapest, és una teatre neorenaixentista ubicada a l'avinguda Andrássy, 22.

Dissenyat per Miklós Ybl, el teatre en forma de ferradura va ser obert el 1884 en presència de l'Emperador Franz Joseph II i va albergar una capacitat per a 2400 espectadors, rivalitzant en aquella època amb la Wiener Staatsoper (Òpera de Viena).

Va ser renovat i reduït en capacitat en 1980, actualment posseeix una per a 1289 espectadors.

El compositor i director Gustav Mahler va ser director artístic del teatre entre 1887-1891 iniciant una era daurada a què es van sumar Richard Strauss, Wilhelm Furtwängler i Otto Klemperer (1947-1950). L'orquestra resident és l'Orquestra Filharmònica de Budapest.

Amb una guia molt simpàtica podem observar la majestuositat de l’interior de l’edifici i les seves explicacions ens serveixen per entendre tot l’entrellat i la història de l’Òpera.


La façana principal es caracteritza per arcs en doble alçada, planta baixa i primera planta, la balustrada de 16 estàtues de la cornisa superior i les dues esfinxs dels cantons de l'edifici. Al costat de l'entrada principal se situen dues estàtues més, dels compositors hongaresos Ferenc Liszt i Ferenc Erkel.

A les 16 estàtues de la cornisa podem trobar grans mestres com Mozart, Beethoven, Rossini, Wagner o Verdi.

A l´interior, el vestíbul i l´escala principal són dues de les estances més destacades. El marbre cobra la màxima expressió, acompanyat pels mosaics, els llums i altres objectes decoratius.


Però, sens dubte, l’auditori és la sala més elegant i impactant per al visitant. Amb forma de ferradura tal com hem esmentat al principi i quatre pisos de llotges superiors, la nostra mirada se'n va cap amunt cap a la cúpula, una autèntica obra mestra de pintura mural de Karoly Lotz anomenada “La glorificació de la música”. Els 12 déus de l'Olimp amb Apol·lo com a element principal, envoltant tots ells el gran canelobre de 1884 i 2,1 tones de pes.

Segons un estudi realitzat als anys 70, l'Òpera de Budapest és, després de La Scala de Milà i el Palau Garnier de París, la tercera amb acústica millor d'Europa.

Al final de la visita, podem assistir a un petit concert d’uns deu minuts de durada en que un tenor i una soprano ens ofereixen petits retalls d’Òpera contribuint a fer la visita més complerta i agradable.

Temps per fer un petit refrigeri i després dirigir-nos cap a Buda i canviar la música pel futbol i es que en una cruïlla entre els carrers Bécsi i Csemete hi ha una escultura del futbolista Ferenc Puskás.

ESTATUA  FERENC PUSKÁS

Puskás va néixer a Budapest el 1927, i també va ser a la capital hongaresa on va començar a jugar a futbol i destacar. Aviat va esdevenir el màxim anotador de gols de l'equip.

Tot i això, es trobava fora d'Hongria quan va començar la revolució de 1956, i va decidir no tornar a Hongria. Per contra, es va dedicar a jugar a diversos clubs de futbol europeus. Els comunistes no s'ho van prendre gaire bé, ja que el van acusar de ser un traïdor a la seva pàtria.

Només un parell d'anys després, Puskás signaria per jugar al Reial Madrid. Així és com començava la seva carrera d'èxit al futbol. Puskás no va poder tornar a Hongria fins al 1981. Només uns anys més tard, va tornar a instal·lar-se de forma definitiva al seu país, on va morir el 2006.


Es pot dir que Puskás és una de les persones més importants de la història d'Hongria. En honor seu, l'estadi nacional d'Hongria porta el seu nom, i aquesta estàtua va ser erigida també en la seva memòria el 2003.

Un cop fets els retrats corresponents, anem a prendre un cafè a un dels llocs emblemàtics de la ciutat el New York Cafè.

NEW YORK CAFÈ

És conegut com la cafeteria més bonica del món, i no n'hi ha per menys. La decoració és increïble, molt elegant, et sents com una autèntica estrella. Lògicament els preus són força alts, però per veure la decoració i l'ambient val la pena el caprici.

En arribar ens trobem una llarga cua, ja ho sabíem. Hi ha la possibilitat de adquirir un passi ràpid (Fast Line) però hem preferit no fer-ho.

El New York Cafè és una joia arquitectònica que ha estat testimoni de la història i la cultura de la ciutat al llarg dels segles. Amb la seva opulenta decoració i una atmosfera elegant que deixa bocabadat qualsevol, per la qual cosa aquest històric cafè s'ha guanyat un lloc destacat al panorama cultural de Budapest.


Obria les portes per primera vegada el 1894, durant l'era daurada de la Belle Époque. Dissenyat per l'arquitecte hongarès Alajos Hauszmann el cafè ràpidament es va convertir en un punt de trobada per a artistes, escriptors, intel·lectuals i l'elit social de l'època. De fet, els diaris principals de l'època s'editaven dins dels seus murs. I és que no era complicat trobar la inspiració dins del seu impressionant interior, adornat amb marbres, columnes recargolades i frescos al sostre.

A la dècada dels anys 20 als 30, el cafè va viure una segona època d'esplendor, quan es van introduir també les opcions de menjar, però després de la Segona Guerra Mundial, en què va patir danys, l'interior es va renovar i va caure en decadència . Fins i tot va arribar a convertir-se en una botiga d'articles esportius i una agència de viatges. Després d'anades i vingudes, el 2006 va ser adquirit amb tot l'edifici per un grup italià, que va recuperar la seva esplendor i el va convertir en un hotel de luxe. I ja el 2020, venut al grup tailandès Anantara.

Ens hi prenem un Capuccino amb una pasta feta a base festucs, tot això amb música clàssica en directe, ja sigui un pianista o un trio de corda. La seva visita es recomanable 100%

Sortim d’un lloc amb tanta elegància i glamour i ens dirigim a la darrera cita del dia els Ruin Bar, que casualment es troben molt a prop del nostre apartament en ple barri jueu.

RUIN BAR

Els Ruin Bar van sorgir a principis del segle XXI i que en poc temps han esdevingut un símbol de la ciutat i tota una atracció turística. Visitem el Szimpla Kert, el ruin pub més famós del món.

Els Ruin Bar de Budapest són, abans de res, un dels millors exemples que la ciutat pot oferir sobre com convertir una ruïna en un negoci florent i ple de possibilitats. De cases abandonades van passar a ser referents de lleure de la ciutat i això mostra que les segones oportunitats no només poden valer per mantenir viva la memòria, sinó també per avançar de manera solvent cap al futur.

Els Ruin Bar se situen al barri jueu de Budapest i el motiu no és altre que, quan el 1944 els jueus van haver de deixar casa seva per traslladar-se al ghetto, van deixar edificis sencers deshabitats. A la dècada dels noranta, molts d'aquests edificis van ser ocupats per joves que en van fer cases-comuna i, a poc a poc, van anar apareixent bars i restaurants sorgits espontàniament en antigues fàbriques, col·legis i magatzems abandonats; sense llicència ni permís, amb mobiliari i decoració que semblava tret de les escombraries. L'Ajuntament no va trigar a adonar-se del seu potencial i va començar a llogar-los a un preu mòdic; així, aquests edificis que al principi semblaven abocats a la seva demolició, es mantenien cuidats i, finalment, van acabar convertint-se en un negoci molt rendible.


L'origen dels Ruin Bar data de principis del 2000, quan es va inaugurar el primer d'aquests locals: el Szimpla Kert, que encara avui continua sent el més impactant, amb la seva original i eclèctica decoració, a base de materials reciclats i molta imaginació que frega de vegades el surrealisme.

La traducció del seu nom al català seria Jardí Simple. Jardí sí que en té, però això de simple s'allunya una mica de la realitat, ja que la seva gran mida, la seva decoració i la gran quantitat de diferents espais i ambients que alberga al seu interior fan que pugui semblar un laberint. Hi ha infinitat de sales, algunes a l'aire lliure, terrassa i diversos pisos per perdre's. En aquest lloc podem veure com a decoració: banyeres o esquís a manera de seients, vells televisors, peluixos, cotxes, cavallets de joguina, bàscules, parets amb pintades, grafits, llums…

A més de beure, a les barres que hi ha repartides per tot el local amb cartes diferents, també podem menjar, principalment menjar ràpid, i fumar la famosa Sisha.

Nosaltres com que ja hem berenat al New York Cafè, no hi prenem res però sens dubte es un dels llocs més curiosos per visitar en aquesta bonica ciutat, i una excel·lent manera de tancar el darrer dia complert per terres hongareses.


DIMARTS DIA 8

Avui ja es dia de marxa, ho farem a les dues de la tarda que es quan pensem agafar novament el 100E perquè ens porti a l’Aeroport i d’allà de retorn a Barcelona.

Un cop endreçat l’equipatge que sortosament podem deixar a l’apartament fins l’hora de partida, ens dirigim novament al Bastió dels Pescadors aprofitant que fa millor dia que el dissabte i veure si podem fer alguna foto en millors condicions. Tal i com succeïa l’altre dia, el Bastió encara que amb bastant menys gent, es territori oriental i ja no ens queda cap dubte de que algun “influencer” o ves a saber ho ha publicitat.

Passem novament pel costat del Castell de Buda on podem veure un canvi de guàrdia entre els dos soldats que custodien el Palau, de fet el canvi solemne es cada hora, aquest es un intercanvi de garites.

Baixem cap al turó Gellert, on hi ha l’hotel Gellert i uns banys que no visitarem però que també son molt famosos i recomanables.


Allà visitem l’església rupestre que hi ha enfront.

ESGLÉSIA RUPESTRE DE BUDAPEST

L’ Església Rupestre de Budapest, inspirada en el Santuari de Lourdes, es troba situada al vessant sud de la Muntanya Gellért, excavada a les entranyes del turó i es molt curiosa.

A l'interior d'Església Rupestre de Budapest, a més de la bellesa de la construcció en si mateixa, cal destacar una còpia de la Verge Negra de Czestochowa i una pintura de Sant Kolbe, un monjo polonès que va donar la seva vida per protegir altres presoners a el Camp de Concentració d'Auschwitz.

Al començament, l'església estava destinada a l'ordre dels pares paulins. Cent cinquanta anys després que Josep II hagués forçat la desaparició de l'ordre a Hongria, quinze monjos que es trobaven exiliats a Polònia van tornar a la seva església a Budapest, fins que el govern comunista va prohibir el culte a l'església i va tapar-ne l'entrada.

L'església i el seu monestir van romandre tancats des dels anys cinquanta fins al 1989 i, des de llavors, l'església no ha tornat a ser clausurada.


L'Església Rupestre és totalment diferent de la resta de temples, per la qual cosa bé mereix una visita de cortesia. Lluny dels adorns ostentosos daurats d'altres esglésies, l'Església Rupestre és pràcticament una cova, un lloc plenament destinat al culte dotat amb un encant molt especial. La veritat es que ens ha agradat molt.

Ja creuant el Pont de la Llibertat, entrem un moment al Mercat per fer unes darreres compres i d’allà a una pizzeria on dinem i ja a l’apartament a recollir l’equipatge i cap a casa.

Han estat uns dies molt intensos i ens ha agradat molt la capital Hongaresa, la recomanem sincerament a qui vulgui conèixer l’anomenada “Perla del Danubi”
















Comentaris