ARGELERS. RECUPERANT LA HISTÒRIA DE L'EXILI
Argelers, de vegades anomenada Argelers de la Marenda és una vila de la comarca del Rosselló a la Catalunya Nord. El nostre propòsit en arribar-hi es conèixer una mica sobre el terreny la història del Camp de Refugiats que hi hagué a la llarga platja d’aquest municipi.
Per fer-ho ens arribem fins al Memorial del Camp d’Argelès-sur-Mer. Aquest petit però molt ben documentat museu es va inaugurar l’any 2014. El Memorial del Campament és la pedra angular de tota l'obra iniciada per l'Ajuntament fa més de 20 anys; sobre el tema de la Retirada. A més, acull l'associació FFREEE (Filles e Filles de Republicans Espanyols i Fills de l'Èxode) que treballa –amb més de 300 socis– per transmetre la memòria, informar, de vegades trobar persones que s'han perdut durant aquests fets
L'espai Memorial consta d'una exposició permanent amb una escenografia interactiva complementada amb pel·lícules, testimonis audiovisuals, documents d'arxiu, retalls de premsa, fotografies, obres d'art, etc. El Memorial també disposa d'una sala reservada a les exposicions temporals que es fan durant tot l'any. Permet acollir persones i grups (escola o altres) en bones condicions.
Al territori d'Argelès-sur-Mer, el municipi també ha instal·lat “Llocs de la Memòria” situats en llocs emblemàtics del campament. A la platja (al voltant del 50, boulevard de la Mer), es va aixecar un monòlit en homenatge als republicans espanyols a l'indret on es trobava l'entrada sud del camp. Més al nord, a l'aparcament de la Marende, una placa marca el límit nord del campament. Finalment, a l'avinguda de la Retirada 1939, es va enjardinar el “Cementiri dels Espanyols” i es va decorar amb una estela amb els noms de les persones que van morir al campament.
S'hi va plantar un arbre infantil (prop de 70 nens van morir al campament). Aquests indrets són objecte de commemoracions periòdiques i s'han convertit en imprescindibles per a molts visitants o persones amb o sense vinculació amb la Retirada i la història dels campaments estrangers.
Fer una ullada en aquests indrets ens permet adonar-nos de la duresa de les condicions de vida que hagueren d’afrontar tots els nostres compatriotes republicans en la seva fugida cap a l’exili.
El camp de refugiats d'Argelers fou obert el 3 de febrer de 1939 al nord de la platja d'Argelers (Rosselló), destinat a les tropes de la Segona República Espanyola que arribaven al territori de l'estat francès durant l'evacuació de Catalunya els darrers mesos de la guerra civil espanyola.
El camp va concentrar, en unes condicions molt dures –fred, fam, polls, sarna, prostitució–, els republicans espanyols que fugien d'una guerra perduda. 80.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S'hi van construir 300 barraques i s'estima que hi van passar unes 465.000 persones.
El gener de 1939 la ciutat de Barcelona va caure en mans franquistes i la victòria militar de la Guerra Civil queia definitivament de la banda dels militars feixistes colpistes. Mig milió de Republicans espanyols, per salvar la vida, van prendre el camí de l'exili cap a França. Aquest èxode s'anomenà La Retirada. El camp d'Argelers va ser el primer dels camps de concentració construïts al Rosselló. No s'havia previst res per a l'acolliment dels exiliats i al principi, només la sorra i la roba que portaven els abrigava. Poc després es van obrir altres camps com els del Voló, Sant Cebrià, El Barcarès, Bram i del Vernet. Això permeté disminuir la pressió demogràfica del Camp d'Argelers traslladant part dels refugiats a Barcarès.
Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons. S'hi van arribar a amuntegar fins a 65.000 refugiats en unes dures condicions a causa de la manca d'infraestructures del camp. De fet els refugiats reberen el tracte de presoners de guerra. El camp era vigilat per senegalesos (a partir del desembre del 1939, del 24è. regiment de tiradors senegalesos, de guarnició a Perpinyà) i espahís a cavall que es caracteritzaven per la seva duresa. Al camp d'Argelers les nenes i les noies joves portaven una espècie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en cas d'intentar ser violades pels seus guardians.
Per fer-ho ens arribem fins al Memorial del Camp d’Argelès-sur-Mer. Aquest petit però molt ben documentat museu es va inaugurar l’any 2014. El Memorial del Campament és la pedra angular de tota l'obra iniciada per l'Ajuntament fa més de 20 anys; sobre el tema de la Retirada. A més, acull l'associació FFREEE (Filles e Filles de Republicans Espanyols i Fills de l'Èxode) que treballa –amb més de 300 socis– per transmetre la memòria, informar, de vegades trobar persones que s'han perdut durant aquests fets
L'espai Memorial consta d'una exposició permanent amb una escenografia interactiva complementada amb pel·lícules, testimonis audiovisuals, documents d'arxiu, retalls de premsa, fotografies, obres d'art, etc. El Memorial també disposa d'una sala reservada a les exposicions temporals que es fan durant tot l'any. Permet acollir persones i grups (escola o altres) en bones condicions.
Al territori d'Argelès-sur-Mer, el municipi també ha instal·lat “Llocs de la Memòria” situats en llocs emblemàtics del campament. A la platja (al voltant del 50, boulevard de la Mer), es va aixecar un monòlit en homenatge als republicans espanyols a l'indret on es trobava l'entrada sud del camp. Més al nord, a l'aparcament de la Marende, una placa marca el límit nord del campament. Finalment, a l'avinguda de la Retirada 1939, es va enjardinar el “Cementiri dels Espanyols” i es va decorar amb una estela amb els noms de les persones que van morir al campament.
S'hi va plantar un arbre infantil (prop de 70 nens van morir al campament). Aquests indrets són objecte de commemoracions periòdiques i s'han convertit en imprescindibles per a molts visitants o persones amb o sense vinculació amb la Retirada i la història dels campaments estrangers.
Fer una ullada en aquests indrets ens permet adonar-nos de la duresa de les condicions de vida que hagueren d’afrontar tots els nostres compatriotes republicans en la seva fugida cap a l’exili.
El camp de refugiats d'Argelers fou obert el 3 de febrer de 1939 al nord de la platja d'Argelers (Rosselló), destinat a les tropes de la Segona República Espanyola que arribaven al territori de l'estat francès durant l'evacuació de Catalunya els darrers mesos de la guerra civil espanyola.
El camp va concentrar, en unes condicions molt dures –fred, fam, polls, sarna, prostitució–, els republicans espanyols que fugien d'una guerra perduda. 80.000 persones van arribar-hi en menys de 7 dies. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S'hi van construir 300 barraques i s'estima que hi van passar unes 465.000 persones.
El gener de 1939 la ciutat de Barcelona va caure en mans franquistes i la victòria militar de la Guerra Civil queia definitivament de la banda dels militars feixistes colpistes. Mig milió de Republicans espanyols, per salvar la vida, van prendre el camí de l'exili cap a França. Aquest èxode s'anomenà La Retirada. El camp d'Argelers va ser el primer dels camps de concentració construïts al Rosselló. No s'havia previst res per a l'acolliment dels exiliats i al principi, només la sorra i la roba que portaven els abrigava. Poc després es van obrir altres camps com els del Voló, Sant Cebrià, El Barcarès, Bram i del Vernet. Això permeté disminuir la pressió demogràfica del Camp d'Argelers traslladant part dels refugiats a Barcarès.
Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons. S'hi van arribar a amuntegar fins a 65.000 refugiats en unes dures condicions a causa de la manca d'infraestructures del camp. De fet els refugiats reberen el tracte de presoners de guerra. El camp era vigilat per senegalesos (a partir del desembre del 1939, del 24è. regiment de tiradors senegalesos, de guarnició a Perpinyà) i espahís a cavall que es caracteritzaven per la seva duresa. Al camp d'Argelers les nenes i les noies joves portaven una espècie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en cas d'intentar ser violades pels seus guardians.
En dos anys hi van morir 216 persones de les quals 70 eren nens petits. Van ser enterrats en un cementiri que avui ha quedat enmig de càmpings i edificis turístics. Aquest anomenat Cementiri dels Espanyols es la nostra darrera parada a Argelers.
Sense paraules i sense comentaris.....
Comentaris