INDIA 2018

INDIA

Capital.- Nova Delhi

Ciutat mès gran.- Mumbai

Població.- 1.339.180.127 (Any 2017)

Densitat.- 407,38 hab/km²

Superficie.- 3.287.263 km²

Punt més alt.- Kanchenjunga 8586m

PIB.- 2.048.517.438.873 $ (2014)

PIB per càpita.- 1.598,26 $ (2015)

Reserves totals.- 325.081.060.906 $ (2014)

Moneda.- Rupia India

Forma de Govern.- República Parlamentaria

President.- Ram Nath Kovind

Primer Ministre.- Narendra Modi

Independència.- 15/Agost/1947

(Informació extreta de la Viquipèdia)

Veient aquestes dades ja ens podem fer una idea de la magnitud del país (un subcontinent) que aquest any hem decidit visitar per vacances.

La nostra estada de catorze dies pel país asiàtic es va circumscriure a l’estat del Rajasthan, amb una breu estada a Delhi i a Agra (Uttar Pradesh) per poder admirar el Taj Mahal, l’autèntica joia de la corona.

1er Dia. DELHI. LA CAPITAL

Delhi és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants. Situada a la riba del riu Yamuna, Delhi ha estat habitada contínuament com a mínim des del segle VI aC i és una de les ciutats més antigues del món habitades ininterrompudament.

La ciutat es un autèntic caos, cosa que per altre banda no ens va sorprendre massa, per tot el que ens havien comentat. Visitem la Mesquita del Divendres també coneguda com a Jama Masjid) situada al centre antic de Delhi i propera al Fort Roig que tot i que teníem previst visitar-lo no ho podem fer degut a que s’està preparant el gran acte pel dia de la cel·lebració de la proclamació de la Independència que es celebrarà dintre d’uns dies, més concretament el 15 d’Agost) i per aquest motiu resta tancat.

La mesquita es va aixecar gràcies a la voluntat de Xa Jahan (emperador mogol entre el 1627 i 1658). La seva construcció va començar el 1650 i es va acabar el 1656. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, on es poden aplegar unes 25.000 persones.








Desprès ens arribem fins al Raj Ghat (pati real) que és un memorial en record del líder hindú Mahatma Gandhi. Es tracta d'una simple llosa de marbre negre que marca el lloc en el qual Gandhi va ser incinerat el 31 de gener de a 1948.

El monument es troba a cel obert i té una flama eterna en un dels seus extrems. Està situat a vora del riu Yamuna. Un camí de pedres condueix a la zona tancada en la qual es troba el memorial. En el memorial es pot llegir el següent epitafi: “Hey Ram”, que significa "Oh Senyor", i que van ser les últimes paraules que va pronunciar Mahatma Gandhi abans de morir.

Ens desplacem al mausoleu d'Humayun situat a la barriada de Nizamuddin, al sud del Delhi vell i en una zona on hi ha altres construccions del mateix tipus.

Es tracta de la tomba del segon emperador mogol, Humayun (1508-1556), que va regnar des del 1530 fins a la data de la seva mort accidental. Era fill de Baber, el fundador de la dinastia i descendent de Gengis Khan. Tot i la clara influència persa, els cossos auxiliars estan rematats pels característics “chattri” hindús (uns templets amb cúpula suportada per columnetes). També cal esmentar que aquesta construcció és un clar precedent del Taj Mahal, aixecat amb posterioritat. De fet l’anomenen el Taj Mahal de Delhi.

També donem una volta per la porta de la Índia (originalment anomenada el Memorial de totes les guerres índies) és un monument construït per l'arquitecte Edwin Lutyens per commemorar els soldats indis que van morir a la Primera Guerra Mundial i les Guerres afganeses de 1919

El monument té una alçada total de 42 metres i està situat a la confluència de diversos carrers importants. El trànsit al voltant de l'arc de triomf és moltes vegades motiu de conflicte a causa dels continus talls de trànsit provocats pel risc d'atacs terroristes. La zona en què s'ubica la Porta de l'Índia, envoltada de zones cobertes de gespa, sol ser una de les destinacions preferides de les famílies de Delhi durant els dies festius.

El Qutab Minar és el minaret de maons més alt del món i un destacat exemple de l'art islàmic. És també el monument islàmic més antic de Delhi.

Finalment acabem la visita a Delhi, apropant-nos al temple del Lotus, construït el 1986 per l'arquitecte d'origen iranià Fariborz Sahba, que ha guanyat nombrosos premis d'arquitectura i és considerat un dels més bells temples religiosos de la modernitat.

La seva estructura s'inspira en una flor de lotus, composta amb 27 "pètals" de marbre blanc; material que, com passa amb el Taj Mahal, reacciona a les variacions de llum al seu voltant, creant sorprenents efectes visuals i paisatgístics.

El Lotus Temple és un dels temples de la religió anomenada 'bahai' i a dins el silenci es absolut. Impressiona per la seva bellesa just quan el dia arriba a la seva fi.

2on Dia. HUDEEL. LA INDIA RURAL I MENYS CONEGUDA

Si busquem Hudeel al Mapa no el trobarem fàcilment, fins i tot a Internet no hi ha massa informació d’aquest poblet, la majoria son ressenyes de viatgers que hi han passat (com nosaltres) en alguns dels tours que recorren el Rajasthan.

Aquest poble a 150 Km de la capital de la regió (Jaipur) té prop de 5000 habitants amb artesans famosos per les belles obres en fusta. La carretera que ens hi porta sovint es veu invadida de bestiar (habitual en totes les vies) i travessa pobles caòtics, oblidats i enfangats per les darreres pluges.

Hudeel és un tranquil llogaret amb bellesa pròpia. Els cultius principals són el blat, Bajra, la dieta principal de Rajasthan. L’explotació minera és una altra de les fonts d'ocupació de la població de Hudeel.

Ens hi arribem perquè l’avia del propietari de l’agència Indias’s Invitation amb qui hem contractat el viatge viu allí, es tracta de la mare del seu pare i més endavant sabrem que darrera la seva amabilitat s’hi amaga un caràcter dur i gens fàcil pels familiars.

No cal dir que som l’atracció del poble, els nens i els joves ens porten a donar-hi una volta, ens ensenyen l’escola, un temple i fins i tot celebren una cerimònia religiosa en el nostre honor.

Dormim a la casa dels familiars de l’Abhishek, (molt bé per cert) i compartim estada amb un matrimoni de Madrid amb la seva filla, que també fan la mateixa ruta i amb qui coincidirem pràcticament tot el viatge i encara que ells han agafat una categoria superior d’hotels, en algunes poblacions (i aquesta n’es una) coincidim.

El sopar i esmorzar al terrat de la casa només amb un parell de bombetes i les estrelles de testimoni son un plus que no té preu.

3er DIA. BIKANER i DESHNOK

La tercera etapa del viatge ens porta fins a Bikaner. Bikaner es el segon estat més gran del Rajasthan. La ciutat té prop de 800.000 habitants i en serveix per començar la visita als diversos forts que anirem trobant en les demès poblacions i que esperem que no estiguin tancats com el de Delhi.

El Fort Juragarh es la principal atracció de la ciutat. Fou construït en el Segle XVI pel Raja Rai Singh i a diferència d’altres forts com els d’Amber, Jaisalmer o Jodhpur es troba enmig de la població. Just enfront de la seva entrada hi ha un restaurant anomenat Gallops on dinem tot just arribar a la població.

El Fort presenta un bon estat de conservació, i tot i la calor que hi fa (es primera hora de la tarda) es visita còmodament per espai d’un parell d’hores que donen per fer unes quantes fotografies i admirar les diferents estances bellament ornamentades.

La següent parada es al Granja de Camells que hi a les afores de la ciutat. La granja es localitza a 8 km de Bikaner. Cobreix una àrea de 2000 hectàrees i és el centre de recerca de camells més gran d'Àsia. Per als visitants disposa d'un museu on s'exposa tot el relatiu al camell. No té massa interès que veure diferents camells engabiats i fer una passejada si et ve de gust per unes quantes rupies.

Ja comença a caure la tarda i el proper destí que ens espera es el temple de Karni Mata que es troba a 30 Km de Bikaner a la població de Deshnok i que es més conegut pel nom de Temple de les Rates.

Explica la llegenda que Karni Mata, una encarnació de Durga, va demanar al déu de la mort Yama que ressuscités el fill d'un desconsolat narrador. Quan Yama es va negar, Karni Mata va reencarnar a tots els narradors morts en rates perquè Yama es quedés sense ànimes dels humans. Per aquest motiu el temple és ple de rates, es considera de bon auguri que les rates corrin sobre els peus i es creu que veure una rata blanca porta bona sort. De fet ens varen dir que n’hi havia dues, però nosaltres no les vàrem veure.

Aquest temple és lloc de peregrinació, on els seguidors de la deessa hindú Durga ofereixen menjar a les rates. Com tot temple, està prohibit el calçat i cal anar descalç, nosaltres ens vàrem posar uns mitjons i uns peücs d’un sol ús que en acabar la visita varen anar directament a la brossa.

A mi personalment el temple no em va agradar, no solament per les rates i coloms que hi abunden, sinó perquè el vaig trobar bastant deixat, no es tan sols la forta pudor (molt desagradable) deguda a excrements i rates mortes, sinó també la brutícia que hi havia per a tot arreu. Deixant de banda el tema religiós, el que més frapa es veure els peregrins, besar el terra per on circulen els animals i fins i tot alguns bevent llet i aigua dels mateixos recipients on ho fan els animals. Decididament és una visita no apta per a persones sensibles i una manera bastant potent d’acabar el dia.

4t I 5è DIA. JAISALMER. LES PORTES DEL DESERT

Desprès de descansar de la jornada d’ahir (que va ser completeta) el nostre proper destí es la ciutat de Jaisalmer.

A Jaisalmer, se la coneix com la ciutat dorada i es troba al costat del desert del Thar i molt aprop de la frontera amb Pakistan.

En destaca el seu Fort que s’enlaira ufanós com un gran castell treballat en pedra arenisca. La ciutat fou fundada al segle XII pel príncep Jaisal, del clan rajput Bhatti. Durant alguns segles, la ciutat va ser un pròsper centre de comerç estratègicament situat a la ruta de les caravanes a l'Afganistan i Àsia Central.

Tot i així la nostra primera visita serà al Bada Bagh, nom que literalment significa "Gran Jardí". Bada Bagh es un esplèndid conjunt de cenotafis envoltats per un gran jardí que, donada la seva situació en ple desert, atorga al lloc un aspecte gairebé irreal, il·lògic. Foren construïts del segle XVI en endavant, després de la mort d'alguns dels més importants maharajàs de Jaisalmer. Com el seu nom indica, els cenotafis de Bada Bagh no són tombes: tan sols construccions funeràries simbòliques, ja que donada la seva religió, els maharajàs no eren enterrats, sinó incinerats per posteriorment llançar les seves cendres al Ganges.

A la part superior del turó es troben els cenotafis de les esposes de la família reial. Aquesta zona és especialment impressionant, ja que moltes d'aquestes dones no van morir per causes naturals sinó que, tal com manava l'antic ritu del satí, després de la mort del seu marit es suïcidaven saltant a la pira d'incineració d'aquest. Des d’un paratge proper contemplem com el sol s’amaga darrera uns núvols prims que ens n’impedeixen la visió d’una bona posta de sol. Ja de nit voltem per la ciutat aixoplugada sota la fortalesa.

L’endemà abans de pujar al Fort visitem el llac Gadisar un altre dels punts importants de la ciutat, en un altre temps únic subministrament d'aigua de Jaisalmer. Val la pena envoltar el llac per veure els ghats i temples que al voltant s’hi troben. Tot seguit enfilem cap a la ciutadella acompanyats d’un guia voluntariós que ens farà les explicacions amb anglès i que intentarem entendre el millor possible.

El Fort es el més antic de Rajasthan. A diferència del fort de Mehrangarh a Jodhpur, el Fort de Jaisalmer està "viu": una quarta part de la població de Jaisalmer hi viu. No és un monument amb aspecte de decorat, és un poble en el qual encara pot un trobar-se amb situacions que no han hagut de canviar molt en els últims segles. Si et preguntes el perquè de l'apel·latiu de ciutat daurada, no cal pensar-ho molt: Jaisalmer està en el desert i és amb sorra, concretament amb pedra arenisca, amb el que estan construïts el Fort i les parets de moltes de les seves cases, donant-li així el seu color daurat. El Fort va ser construït per un maharajà i, com a tal, tenia un palau: el Maharaja Mahal. Un edifici de set plantes situat davant d'una plaça en què el maharajà passava revista a les seves tropes. Avui en dia en el seu interior es troba el museu del palau del Fort que nosaltres no vàrem visitar.

Al cor de la ciutadella s'aixeca un grup de set temples Jainistes interconnectats, construïts entre 1470 i 1536 pels rics mercaders de la ciutat. Estan bellament llaurats i es consagren als tirthankaras Jainistes com Rishabdeo o Parsvanatha i no cal dir que son visita obligada.

Les rutes comercials que passaven per Jaisalmer i que van convertir a la ciutat en un centre de negocis van portar molta riquesa als seus comerciants que, per demostrar-ho, es van fer construir grans mansions amb façanes molt treballades, imponents balcons i finestrals amb gelosies de pedra. Són les havelis de Jaisalmer construïdes entre els segles XIX i XX fora de les muralles del fort.

Les més famoses són Patwon Ki Haveli, Salim Singh Ki Haveli i Nathmal-Ki Haveli, tot i que hi ha moltes altres cases. Patwon-Ki-Haveli, fou construïda l’any 1805 per Guman Chand Patwa, és la més elaborada de Jaisalmer i la més gran: en realitat són cinc havelis unides -una per a cada un dels seus cinc fills-. Es coneix com la "mansió dels mercaders de brocats" tot i que també es diu que els seus amos obtenien beneficis amb el tràfic d'opi i el préstec de diners. Davant d'ella hi ha una petita plaça amb bancs on abans s'alçaven uns edificis moderns. Indira Gandhi els va comprar per enderrocar i permetre que la haveli es veiés amb més comoditat.

M'he deixat de dir que tant a la sortida del Fort, com pels carrers de la ciutat, hem vist una gran quantitat de noies vestides amb les seves millors gales. Segons sembla avui es celebra la festa de les dones, desconeixem si es tracta d'una festa religiosa o no, però el cert es que la gran majoria fan molta patxoca.

Per acabar el dia ens toca arribar-nos fins al desert. Desprès d’una estona de relax a l’hotel i de prendre un bany a la seva piscina emprenem al camí fins al desert del Thar. En espera una passejada en camell pels voltants de diferents camps on desprès podrem sopar i presenciar una actuació musical que acabarà essent una “turistada” bastant obviable per dir-ho educadament.

La passejada en camell es tranquil·la i silenciosa, des del Marroc que no hi havíem anat i val a dir que l’experiència no per coneguda no deixa de ser interessant.

6è DIA. JODHPUR. LA CIUTAT BLAVA

Una nova ciutat ens espera, en aquesta ocasió es Jodhpur. És coneguda com la ciutat blava a causa del fet que moltes cases són pintades d'aquest color, en un principi assenyalant les cases dels bramans, després per rebutjar la calor i els mosquits; però la ciutat s'anomena també "ciutat del sol" per les lluminoses postes de sol de les que gaudeix tot l'any. Fou l'antiga capital del principat de Marwar o Jodhpur.

Jodhpur amb prop d’un milió i mig d’habitants ens rep al migdia. El seu Fort domina completament la ciutat i es la visita més important a realitzar.

Comencem però pel Jaswant Thada que es un mausoleu a les rodalies del fort de Mehrangarh. Va ser construït per Sardar Singh el 1899 en memòria del seu pare, el maharajà Jaswant Singh II (1878-1895), el 33è governant Rathore de Jodhpur. Jaswant Singh II està considerat per la majoria com el millor governant de Jodhpur i encara avui és recordat i venerat pel poble que li ofereix periòdicament pregàries i flors davant la seva imatge al santuari.

Tot seguit entrem al Fort de Mehrangarh. La fortalesa de Mehrangarh, situada en un turó a 125 metres sobre la ciutat de Jodhpur, en l'estat de Rajasthan, és una de les fortaleses més majestuoses de l'Índia. La construcció de Mehrangarh comença el 1459 durant el regnat de Rao Jodha, fundador de la ciutat de Jodhpur. No obstant això, la major part de l'estructura existent és del període de Jaswant Singh (1638-1678). Les parets del fort tenen una alçada de 36 m per 21 m d'ample. Dins dels seus límits hi ha amplis patis i palaus amb intricades talles. Hi ha un sinuós camí que arriba al fort des de la ciutat. Encara es poden veure petjades de les canonades de l'armada atacant de Jaipur. El Fort té set entrades o portes entre les que podem destacar Jayapol (significa victòria), construïda pel Maharaja Man Singh per commemorar la seva victòria sobre Jaipur i Bikaner. També hi ha la porta Fattelpol (també significa victòria) i va ser construïda pel Maharajà Ajit Singh per commemorar la derrota dels mogols. El museu en el fort de Mehrangarh és un dels museus millor assortits de Rajasthan

Deixem el Fort i baixem caminant fins al cor de la ciutat. Els carrers costeruts ara de baixada estan plens de cases blaves tal com ja hem esmentat i que l’hi donen un aire pintoresc dins del caos habitual d’aquestes ciutats.



La Torre de Rellotge i el basar que s’hi troba als peus son en ple centre del bullici. Un matrimoni català que ja havíem trobat a Jaisalmer ens parla d’una terrassa de l’hotel on s’allotjen i del que es té una meravellosa vista de la ciutat amb el Fort dominant-ho tot. Pensem que pot esser un bon lloc per sopar i així ho fem. L’experiència val la pena. Tot il·luminat de nit fa de bon veure i la temperatura ara que ja no pica el sol era agradable. Després de sopar un Tuk Tuk ens torna a l’hotel que com quasi tots es troba a les afores o si més no apartat del centre.

7è i 8è DIA. UDAIPUR. LA CIUTAT BLANCA I TRANQUILA

15 d’Agost es el dia en que la Índia commemora la seva independència, que va ser efectiva tal dia com avui l’any 1947. Per això es festiu i podem observar diferents actes tant a la TV on el primer ministre parla a un munt d’assistents des del Fort de Delhi (el que no vàrem poder veure just perquè una setmana abans ja preparaven aquesta celebració) com fins i tot al mateix hotel on ens trobem, d’on una sèrie de motoristes es disposen a sortir amb les seves motos als carrers de Jodhpur, molts d’ells engalanats amb banderes i guirnaldes amb els colors nacionals (Taronja, Blanc i Verd)

Nosaltres enfilem ruta cap a Udaipur, la nostra següent etapa en el viatge. Ens hi estarem un parell de nits, i a mig camí ens parem per visitar el temple de Raknapur.

Ranakpur és un llogaret on hi ha un complex de temples Jainistes; el conjunt és un dels cinc llocs sagrats del jainisme a l'Índia, i es troba a 98 km al nord-oest d'Udaipur a les faldes de la serralada del districte de Pali al coll de Sadri.

El Jainisme és una religió de la Índia que va ser creada al segle VI aC per Majavirà. Tot i que hi ha qui la confon amb una branca de l’hinduisme, en realitat el jainisme no reconeix cap autoritat als sacerdots hinduistes ni els seus textos sagrats. Amb tot, sembla que diverses de les tradicions i pràctiques de les dues religions podrien tenir un origen comú en la cultura del riu Indo.

El temple principal és el temple d'Adinath que és el temple Jainista més gran de l'Índia i el considerat més bonic; ocupa una superfície de 4320 m2, i està format per 1444 columnes de marbre blanc gravades amb gran detall i complexitat i totes diferents, de les quals una està torta perquè pel seu arquitecte només déu podia ser perfecte; té 4 capelles secundàries i 24 sales amb pilars.

Tal i com hem vist a Jaisalmer amb els temples Jainistes que es troben dins del Fort, es que independentment del seu tamany la finíssima decoració escultòrica, els fa acostar-se a la filigrana pura hi ha fins i tot qui comenta que els artesans d’aquests temples cobraven segons la pols de marbre que eren capaços d’extreure de les columnes. I és per això de l’extraordinari treball realitzat. La feina feta al Temple Jainista de Ranakpur és tan extraordinària, que el monument va ser inclòs fins i tot, a la llista de les 77 semifinalistes de la votació de les noves 7 meravelles del món, que es van escollir finalment el 2011.

La claredat a través de les columnes dona un gran joc de llums i ombres i de canvis de colors de les escultures i columnes al llarg del dia, entre daurat i blau cel. La neteja es extrema per evitar la presència de petits animals que podrien ser trepitjats cosa contrària a la religió dels jains (alguns fins i tot porten una mascara per no respirar cap mosquit). A la sala de reunió hi ha dues grans campanes de 108 kg el so de les quals afecta a tot el complex. El temple és de planta en forma de creu i amb quatre accessos, un per cada costat que a través de vestíbuls amb columnes porten a la sala central amb la imatge d'Adinath; està rodejat per una fila de capelles, 86 en total. El sostre, decorat amb panels geomètrics, és subjectat per columnes i capitells, amb cinc cúpules decorades amb ornamentació concèntrica. El nombre d'escultures és immens, destacant les figures dels déus ballant i les representacions d'elefants.

Ranakpur porta el nom pel Rana Kumbha Karna Singh (1433-1468) que va donar els terrenys a un comerciant ric de nom Dharna Sah, per construir els temples; Dharna va encarregar la feina a diversos arquitectes i finalment va seleccionar-ne un anomenat Depa o Deepaka. La construcció va durar 50 anys. Com que els Jainistes són comerciants, la construcció i manteniment fou finançada per donacions dels comerciants rics.

Un cop acabada aquesta interessant visita ens dirigim a través d’una carretera revirada i muntanyosa cap a Udaipur fent abans un mos a un restaurant anomenat Casa Manolo, un nom molt espanyol però sense paella ni sangria (je, je, je)

Ens han parlat molt bé d’Udaipur, i és veritat que en aquesta ciutat d’uns 500.000 habitants situada al costat del llac Pichola s’hi respira una certa tranquil·litat o si més no en comparació amb les altres ciutats visitades, ja se sap que parlar de tranquil·litat a la Indía en general es una expressió no massa encertada.

Udaipur és la capital del districte de Mewar i en fou la capital històrica de l’antic regne Rajput de Mewar. Es un centre comercial, agrícola i industrial (tèxtil, química i artesania). Fou fundada per Udai Sing el 1567, substituí Chitor com a capital del Regne rajput de Mevar (anomenat des d'aleshores Regne d’Udaipur) fins que al 1948 s’integrà a l'estat del Rajasthan  Se la coneix com la Ciutat Blanca.

Com que quan hi arribem ja comença a decaure el dia i aprofitant que aquest cop l’hotel es prop del centre de la població i al costat del llac, ens hi dirigim i podem contemplar il·luminats el gran Palau que visitarem demà i el Jag Niwas situat en una petita illa dins del llac i que es pot veure en diversos moments al film “Octopussy” de l’agent 007. Per cert aquesta pel·licula la projecten a diferents restaurants de la ciutat, també la pel·licula “El Exótico Hotel Marigold”·està relacionada amb Udaipur ja que l’hotel es troba prop d’aquesta ciutat i es una antiga residència d’un governant local, mentre que una escena de la mateixa es va rodar en un dels ghats al costat del llac.

Sopem arran d’aigua en un bar restaurant anomenat El Petit Princep, on demà hi tornarem juntament amb la colla de Madrid i un matrimoni català que vàrem conèixer a Jaisalmer i amb qui també coincidirem a Jodhpur i més endavant a Pushkar i Jaipur.

El segon dia a Udaipur comença amb la visita obligada al Palau de la ciutat. Situat a la vora del llac Pichola consisteix en una sèrie de palaus construïts en diferents moments.

El primer que es veu a l’entrar és l'enorme pati principal, on en els seus temps s'alinearien els elefants per a la seva revista. El Palau d'Udaipur és immens (el més gran del conjunts del Rajasthan) La seva construcció va ser iniciada l'any 1559 pel maharajá Udai Singh, el mateix rajput fundador de la ciutat. Durant els anys successius, el palau va ser ampliat pels diversos maharajás que l'habitaven, fins a adquirir les dimensions que ara es mostren: ni més ni menys que 250 metres de llarg i 30 d’alt.i moltes de les seves estades estan ricament decorades amb pintures rajputas en miniatura.

Un cop dins els mahals (palaus) es comuniquen per estrets passatges, pensats especialment per evitar atacs des de l’exterior. El més destacat del palau són els galls d’indi reials del pati anomenat Mor Chowk realitzats amb 5000 trossos de vidres de colors i les decorades estances amb escenes de Krishna.

Un lloc destacat dins de la ciutat es el seu llac. Es tracta d'un llac artificial d'aigua dolça que es va construir l'any 1362, i és un dels diversos llacs que es van desenvolupar prop de Udaipur al llarg dels segles. La construcció dels llacs es va dur a terme per satisfer les necessitats d'aigua potable i aigua per als cultius, a tota l'àrea. Al seu interior hi ha diverses illes.

Just sortint del palau fem un tour amb barca per l’interior del llac, ens dirigim a l’illa de Jagmandir, allí s’hi troba un Palau construït l’any 1620 pel Maharajà Karan Singh. I que actualment una part s’ha convertir en hotel.

A meitat del llac s’hi troba el palau conegut com "El Palau del Llac" i i que actualment en ser un hotel solament es accessible al personal que s’hi allotja. Aquest palau construït en marbre pel Maharana Jagat Singh II, el successor número 62 de la dinastia real dels Mewar es sens dubte, un dels llocs més fotografiats d'Udaipur i tal com ja hem dit abans surt al film “Octopussy” de l’agent 007

Just quan marxem de Jagmandir el cel que s’havia anat enfosquint per moments deixa anar un bon xàfec, que sortosament ens agafa entre la barca i la sortida però que no ens remulla gaire.

A la tarda visitem els jardins Sahelion Ki Bari i més tard el temple Jagdish  que es un gran temple hindú que es troba al centre d'Udaipur. Es tracta d'una important atracció turística de la ciutat que originalment es deia Jagannath Rai, però ara se’l coneix com Jagdish-ji. És un homenatge a la tenacitat dels seus constructors i la capacitat d'adaptar-se a la tradició de l'art de l'època. El temple Jagdish es va aixecar sobre una terrassa alta i va ser acabat en l'any 1651. La terrassa està unida a una de dues plantes de la Mandapa (pavelló per realitzar rituals públics). La Mandapa té una altra planta dins del seu sostre piramidal, mentre que la part buida sobre el santuari conté altres dues plantes.

Acabem el dia sopant altre cop al Petit Princep, aquest cop però som una bona colla per compartir experiències i sensacions viscudes durant el viatge.

7è DIA.- PUSHKAR. CIUTAT SAGRADA DEL RAJASTHAN

Si Udaipur dona molt de joc, Pushkar representa un petit respir pel viatger una mica saturat aquest darrers dies. Poca cosa hi ha a veure en aquesta ciutat de prop més de 20.000 habitants.

Pushkar és una de les moltíssimes ciutats sagrades de l'Índia i es distingeix de les seves ciutats veïnes principalment per la seva espiritualitat i perquè a diferència de la majoria de ciutats "famoses" d'aquesta regió, Pushkar no compta amb un fort.

Pushkar té en el seu centre un gran llac envoltat de 52 ghats. En aquests ghats tenen lloc durant tot el dia diferents tipus de licitacions i ofrenes religioses. Aquestes licitacions les pot fer un mateix apropant a l'aigua o també es pot anar a buscar a un dels molts sacerdots que ronden per aquí perquè la faci per tu.

Al voltant del llac trobem el carrer principal o hi ha el basar. És un carrer molt llarg on transcorren la major part de les coses de la ciutat. Restaurants, botigues, tallers i venedors ambulants per tot arreu, la gran majoria d'aquestes botigues es dediquen a la venda de roba, i és per això que molta gent va fins Pushkar només per passar uns dies fent grans compres de roba que després envien i venen en el seu parís d'origen. Una altra de les coses per les quals Pushkar és coneguda a part de la compra-venda de roba és per la Pushkar ca Mela (Fira del Camell), que sol tenir lloc cada any entre Octubre-Novembre. En aquestes dates la ciutat s'omple de camellers de tot el país i de centenars d'activitats

A Pushkar hi ha també l’únic santuari de l’India dedicat especialment a Brahma. A la seva entrada s’hi troba una estàtua d’oca, l’au que representa l’entrada a la porta celestial. Hi ha diferents estàtues en el seu honor, i està edificat amb una arquitectura típica hindú. No s’hi poden fer fotos ni a dins ni a fora.

A les muntanyes del voltant s’hi troben un parell de santuaris que permeten obtenir una molt bona vista de la ciutat, però que ateses les circumstàncies de premura de temps ens son impossibles de visitar. Al capvespre una tempesta amb llamps i trons es desferma sobre el llac sagrat i ens ofereix una visió diferent del conjunt mentre ens va envoltant el sò de les campanes de les diferents cerimònies que es celebren al costat del llac.

Abans ens havíem trobat amb el matrimoni de Barcelona, que ens han aconsellat sopar a la Pizzeria, on fan unes pizzes molt bones i que surt reflectida a diferents guies i al Trip Advisor. Així ho fem i realment hi sopem molt bé i barat. Gràcies per la bona recomanació.

8è i 9è DIA. JAIPUR. LA CIUTAT ROSA

La capital del Rajasthan es Jaipur amb prop de 3.7 Milions d’habitants i es coneguda popularment com la Ciutat Rosa. Fundada el 18 de novembre de 1727 pel maharajà Sawai Jai Singh II, el governant d'Amber, fou la primera ciutat planejada de l'Índia.

Construïda d'estuc rosa imitant el gres, la ciutat és notable entre les ciutats índies premodernes per l'amplada i la regularitat dels seus carrers. El barri del Palau allotja un complex palau (l'Hawa Mahal, o "Palau dels Vents"), jardins formals, i un llac petit. La fortalesa de Nahargarh corona el turó a la part nord-oest de la ciutat vella. Un altre edifici notable és l'observatori de Sawai Jai Singh, Jantar Mantar. Té un passat ric i resplendent, aquí hi passarem dos dies i serà la darrera ciutat del Rajasthan que visitarem.

Just en arribar ens dirigim a la seu d’India’s Invitation la companyia que ens ha organitzat el tour i que té la seva seu en aquesta ciutat. Ens trobem amb el seu propietari l’Abhishek Shekhawat. La primera sorpresa es que sabíem que parlava castellà però no que parlava un català perfecte i es que va estar uns anys vivint a la provincia de Girona i més concretament al poblet d’Osor. Es queda sorprès quan l’hi diem que coneixem aquest indret de la comarca de la Selva i ens explica com hi va anar a parar. Realment es un noi molt entusiasta, bon comunicador i emprenedor, la veritat es que ens sentim còmodes parlant amb ell i comentant diferents aspectes del viatge, deixant constància de que fins el moment estem molt satisfets de tal com ha anat tot.

Un cop fetes les presentacions a la seva oficina, comencem la visita pròpiament dita a la ciutat. Ja dinats fem una passejada pel basar de la ciutat, que es molt gran i en acabar ens dirigim cap al Birla Temple.

Aquest magnífic temple es troba en una elevació a la base de la famosa i petita muntanya Moti Dungari. Està construït en marbre blanc amb belles escultures tallades i té tres cúpules que representen les tres maneres diferents o la varietat de maneres que hi ha per apropar-se a la religió. La bellesa del seu marbre no deixa indiferent a ningú, sobretot durant la nit, que amb les llums brilla d'una manera molt especial, malauradament tot i que el dia ja s’acaba un fort ruixat ens sorprèn en arribar-hi i per sort ens hi podem aixoplugar anant en compte a no relliscar ja que com a tots els temples hem hagut de deixar les sabatetes a fora.

En el temple es poden veure vidrieres amb escenes de la mitologia hindú. Les seves escultures representen diversos ídols, i estan tallades de tal manera que semblen reals. Entre ells es troba el déu Ganesha (protector de l'habitatge) de la seva escultura es diu que és gairebé transparent. Les figures del Deu Vishnu i la seva consort Laxmi estan tallades en una sola peça de marbre. També s’hi poden trobar retrats de personatges importants en la història com Sócrates, Crist, Zaratustra, Buda o Confuci. Aquests retrats li donen al temple un cert caràcter laic.

El temple Birla Mandir de Jaipur va ser construït l'any 1988 pel grup industrial Birla, una de les famílies més pròsperes de l'Índia. Es diu que el Maharajá va donar a aquesta família la terra on es troba el temple per la quantitat d'una rupia. Els Birlas han construït molts altres temples a l'Índia.

Just sobre el temple hi ha el Fort de Jaipur, que no es visita ja que es de propietat privada, tot i que els seus propietaris viuen a l’estranger.

Acabem el dia sopant a casa l’Abhishek que és també on dormirem aquests dos dies. Ens hi trobem molt còmodes i compartim l’estada amb un matrimoni català que viu a les Borges del Camp i una parella jove d’Aragó però que viuen a Madrid. L’Abhishek no hi és però si la seva esposa i la seva cosina que son qui ens fan els honors.

L’endemà al matí comencem amb una visita a l’exterior del Palau dels Vents (Hawa Mahal) és un palau de la ciutat de Jaipur a l'Índia. El palau va ser construït l'any 1799 pel marajá Sawai Pratap Singh i va ser dissenyat per Lal Chand Usta. Formava part del Palau de la ciutat de Jaipur i va servir com a extensió de la zenana o càmera de les dones destinada a l’harén. La funció original de l’edifici era la de permetre a les dones reals observar la vida quotidiana de les vies de la ciutat sense ser vistes.

El palau té cinc pisos, els dos superiors un poc més estrets, el que li confereix una certa forma piramidal. Està construït en arena vermella i rosa, amb incrustacions realitzades en òxid de calci. La façana que dóna al carrer té un total de 953 petites finestres. El vent que hi circulava a través d'elles li va donar el nom al palau. Aquest vent és el que permetia que el recinte es mantingués fresc, fins i tot a l'estiu.

El Hawa Mahal es troba al centre d'una de les principals vies de la ciutat. La seva estructura exterior del palau recorda la cua d'un gall d’indi reial, animal de gran simbolisme a l'Índia. No hi ha escales que porten als pisos superiors als que s'accedeix mitjançant rampes. Està considerat com el màxim exponent de l'arquitectura rajput. Tot i que actualment es conserva poc més que la façana, el palau s'ha convertit en el símbol de la ciutat de Jaipur.

Tot seguit ens encaminem cap al Fort Amber que es troba a 11Kms de Jaipur a la localitat d’Amber. Aquí s’hi puja amb elefant i sobre aquest punt val a dir que la veritat no m’hauria fet res pujar-hi a peu, un cop vist el sofriment dels pobres animals que tot i que nomes treballen tres hores al dia, molts cops reben un tracte poc edificant. De tota manera la pujada estava inclosa en el circuit i així l’hem feta i és que el Fort Amber, situat sobre el cim d'un turó, és una de les fortaleses més belles de tot el país.

Així, sobre la muntanya podem veure palaus, pavellons, jardins, salons i una rampa que et porta fins a dalt que es per on pugen els elefants. Les vistes des de dalt són increïbles: es veu la ciutat de Jaipur, la muralla original de la ciutat i el llac Maotha. I un cop allà, la visita al palau d'Amber es pot fer per lliure o bé amb un guia tal com vàrem fer nosaltres.

D'entre les estades de dins del palau, destaca sobretot el vestíbul dels miralls. Explica la història que quan els reis vivien en aquest palau i volien travessar a la nit aquest vestíbul, tan sols necessitaven encendre una espelma. La col·locació estratègica dels petits miralls distribuïts per tot el lloc permetien que amb només una espelma tota l'habitació quedés completament il·luminada.

No cal dir que el Fort Amber es una de les fortaleses més boniques de l’India i la seva visita es obligada, pugis en elefant o caminant.

De retorn a Jaipur, visitem una joieria i una tenda de roba hindú que serveixen perquè les dones de la família facin algunes compres. La Paqui s’hi fa fer un bonica túnica amb pantaló que aprofitarà per lluir al Taj Mahal.
Desprès de dinar i malgrat que ens sorprèn un bon xàfec ens dirigim a l’observatori astronòmic a l’aire lliure anomenat Jantar Mantar i que és una autèntica meravella. Llàstima de la pluja, tot i que si no fa molt de sol, tampoc es pot admirar el funcionament dels diferents aparells realitzats a tamany natural. El seu valor arqueològic, científic i religiós li atorga una singularitat digna de ser reconeguda per la UNESCO.

Què el fa tan especial? Per començar, és un dels observatoris solars més grans del món que encara avui dia s'utilitza. No és pròpiament un edifici, sinó un gran pati amb diverses construccions que a primera vista semblen extravagants escultures, però que resulten ser instruments de gran precisió per a l'estudi del firmament. Les més reconeixibles són els gegantins rellotges de sol, que conviuen amb astrolabis de fins a dos metres de diàmetre. Però a Jantar Mantar hi ha molts més artefactes meravellosos que daten de fa tres segles, entre 1727 i 1733.

La construcció de l'observatori va ser ordenada i supervisada pel maharajà Jai Singh II, un savi avançat al seu temps i apassionat de l'astronomia que va fer construir quatre observatoris a l'Índia. És curiós, perquè l'invent del telescopi no havia arribat a l'Índia quan va començar la construcció de Jantar Mantar malgrat que Galileu ho havia inventat un segle abans. Per això és encara més admirable que Jai Singh dissenyés amb el seu propi criteri molts dels aparells astronòmics disseminats pel pati.

Les 14 estructures, o gnomones, són d'una varietat fascinant: unes serveixen per mesurar el temps; altres, per estudiar estrelles i constel·lacions, predir eclipsis o posicionar els planetes. Hi ha moltes referències religioses, ja que els astrònoms indis eren també sacerdots que estudiaven el cel per predir el futur, d'una collita o d'una persona. Els gnomones són rèpliques d'instruments de precisió ideats pel mateix Jai Singh, però la seva gran grandària assegura més precisió; per això es van construir en pedra, marbre i bronze.

 

Entre els gnomones més coneguts hi ha el Samrat Yantra, un rellotge de sol que apunta al pol nord i que presumeix de ser el més gran del món amb 27 metres d'altura. Es pot veure a simple vista (quan fa sol) el desplaçament de l'ombra a un mil·límetre per segon. Més petits, però també més originals, són els gorgs semiesfèrics de Jai Prakash Yantra: reflecteixen el mapa astral, els seus 5,4 metres de diàmetre estan recoberts de marbre i cadascun és el negatiu de l'altra, és a dir, les esquerdes d'un corresponen als relleus de l'altra. També són inusuals les estructures cilíndriques disposades en parelles que reben el nom de Ram Yantra i que servien per mesurar l'altitud dels cossos celestes.

La guinda la posa l'escala empinada i estreta la silueta es veu des de moltes parts de la ciutat. Concebuda per contemplar astres, avui ofereix una perspectiva de tot el conjunt de l'observatori i una bella vista de Jaipur.

Abans de tornar cap a l’allotjament fem un nou tomb pel basar, amb una visita a l’exterior del cinema Raj Mandir. Aquesta sala està inclosa entre les 10 sales més famoses del món. El cinema Raj Mandir de Jaipur és el més gran, ostentós i famós del país. Les seves grans escalinates, llums de colors i llums de cristall doten a l'edifici d'una majestuositat que fa recordar els primers anys del setè art, quan el cinema era encara un Espectacle (en majúscula) al qual el públic hi acudia predisposat a deixar-se sorprendre. La sala conté centenars de butaques i llotges decorades en tons pastís i els habitants de Jaipur el coneixen com la joia, ja que el vestíbul engalanat es complementa amb un auditori per a 1237 espectadors aficionats al cinema, encantats de aixecar-se i cantar l'himne nacional abans de cada projecció.

Justament s’hi projecta la pel·lícula “Gold” que parla de la victòria de l’India sobre Gran Bretanya en un partit de hockey i ens hauria agradat anar-hi si haguéssim disposat de més temps. El matrimoni de Barcelona (Eugeni i Alicia) hi varen anar i ens explicaren que es tot un espectacle. La pel·lícula dura quasi tres hores (habitual en les pel·lícules de Bollywood) la gent s’aixeca, menja, parla amb el mòbil, aplaudeix, canta etc... per no avorrir-se.

Fora a l’entrada en uns llums de neó verd si troba escrit “El cinema de la nació, viu la grandiositat” si hi entres veuràs com els propietaris del cinema no mentien en absolut. Desprès ja ens dirigim cap a casa de l’Abhishek on soparem amb dues parelles italianes i el matrimoni de Madrid amb la filla (Familia Calvo) que va fent el mateix tour nostre. Avui si que tenim a l’Abhishek sopant amb nosaltres i tot i que el sopar es una autèntica torre de Babel lingüística (català, castellà, anglès i italià) ens ho passem d’allò més bé. Demà toca enfilar el camí cap a Agra per poder admirar el Taj Mahal, però abans encara haurem de fer algunes visites pel camí.

10è DIA. FATEHPUR SIKRI I AGRA. L’HERÈNCIA DELS MOGOLS

Sens dubte arribem al punt culminant del nostre viatge, la visita a Agra per poder veure el Taj Mahal, però no ens avancem als esdeveniments i anem a pams.

Tot just sortir de Jaipur fem una primera parada per veure el Temple de Galta un complex situat a uns 10 km de Jaipur i al que val la pena desplaçar-se per visitar-lo ja que consta de diversos temples i estanys d'aigua sagrats. Molts són els peregrins que s'acosten fins aquí, doncs es diu que un sant anomenat Galav hi vivia, practicant la meditació i fent penitència. Avui, aquest temple de l'Índia és més popular per la quantitat de monos que hi acull i es conegut com el Temple dels Monos.

La ubicació del temple es molt bonica i no tant la quantitat de brutícia que s’hi acumula. Molts monos passejant-s’hi i furgant en les deixalles que els molts peregrins hi han deixat el dia abans amb motiu d’una de les nombroses festes religioses que hi han tingut lloc. Sense dubte, el més famós i fotografiat és el Temple de Galtaji, construït en pedra rosada. El temple compta amb una sèrie de pavellons amb sostres arrodonits, columnes esculpides i les parets pintades. El complex està situat al voltant d'una font natural i les cascades que creen dos piscines escalonades, les piscines superior i inferior, que es fan servir per a banyar-se pels peregrins tenen la peculiaritat de que mai s’assequen .La visita que hi fem es breu perquè el camí es llarg i no ens volem entretenir massa.

Quan arribem prop d’Agra ens aturem a visitar la ciutat mogol de Fatehpur Sikri. Es una autèntica meravella que un cop més amb les presses no acabem d’assaborir del tot i es en recordar-ho quan ens adonem de que es una de les visites més boniques que hem fet.

A la ciutat s’hi accedeix a través d’un parking on un autobús t’apropa fins a l’entrada del recinte de Fatehpur Sikri. La ciutat és una de les grans joies de l'Índia desconegudes per a la immensa majoria de la gent i no obstant és un lloc màgic, monumental, bell i on el temps sembla haver-se detingut a finals del segle XVI, moment en el qual es va abandonar per complet la urbs .

L’emperador mogol Akbar el Gran es trobava per la zona de Sikri i l'home sant sofí de la zona, Salim Chishti, li va donar la tremenda alegria d'augurar-li el naixement de tres fills. Així que Akbar complagut, després del naixement del primer dels seus fills, va decidir construir a la muntanya de Sikri aquesta ciutat, que anys després i acabada la batalla de Guyarat va rebre el sobrenom de Fatehpur que es pot traduir com Ciutat de la Victoria.

Aquesta ciutat que va néixer amb tota la pompa possible, on no només l'emperador hi va construir el seu palau i una gran mesquita en honor del sant Sofí, sinó que també van acudir-hi els nobles per crear la cort i fer de Fatehpur Sikri la gran capital de l'imperi, estigué nomes habitada entre 1571 i 1585, quan es va abandonar suposadament per motius de falta d'aigua.

Després d'aquest abandonament, evidentment, la ciutat va quedar en ruïnes i va sofrir innombrables espoliacions. No obstant això, avui el seu estat encara conserva gran part de la seva esplendor i una certa aura de màgia que només es pot trobar a les ruïnes. Especialment a l'àrea de l'antic palau imperial d'Akbar.

Aquest palau presenta dos espais diferenciats, un per a les audiències públiques: el Diwan i Man, situat davant d'un gran pati, i el Diwan i Khas, molt més ornamentat sobretot per la plataforma elevada que recorre.

Una altra zona és la dedicada exclusivament a les estances privades a l'emperador, que es troben enfront un estany. Entre elles destaca la molt ornamentada Casa de la Sultana Turca, el nom de la qual no té res d'històric, tret que qui la va anomenar així la relacionava amb la decoració turca

El Panch Mahal edifici de cinc plantes és un dels més espectaculars de la ciutat, i es tracta d'un lloc exclusiu per a dones, ja que vivien aquí.

La mesquita de la ciutat està molt a prop del palau, de fet, l'emperador disposava d'una porta monumental per entrar-hi des de la seva residència, és la Bulland Darwaza.

Si la porta és espectacular, el mateix passa amb la mesquita, que en el seu moment va ser la més gran de la Índia, amb un immens pati, on es troba la tomba de Salim Chishti, recoberta de marbre blanc, que la fa destacar sobre la resta de l’edifici aixecat amb pedra arenisca vermella de la zona.

Malgrat la premura de la visita, hi destinem mes temps del que havíem pensat i això fa que ens saltem el dinar, per poder arribar el més aviat possible a Agra i emprendre la visita del seu famós Fort.

Quan arribem a Agra, desprès d’un bon xàfec que ens sorprèn poc abans d’arribar-hi, encara plovisqueja una mica, però ràpidament els núvols es dispersen i encara que el sol no apareix i el cel segueix gris, la pluja ja no torna a fer acte de presència.

La visita al Fort d’Agra es molt complerta i disposem d’un guia que mig en anglès i mig en castellà ens explica la seva història. El fort d'Agra, també anomenat Lal Qila està situat a la riba oest del riu Yamuna a la ciutat d'Agra, estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia, a 2,5 km al nord-oest del Taj Mahal. Construït en pedra d'arenisca vermella, per l'emperador mogol Akbar entre 1565 i 1573, pot ser descrit amb molta més exactitud com un palau emmurallat, que inclou en el seu interior un impressionant conjunt de palaus i edificis senyorials amb estils arquitectònics que varien des de la complexitat del construït per l'emprenedor Akbar fins a la simplicitat del que va construir el seu net Shah Jahan envoltat d'un profund fossat que es va omplir d'aigua del riu Yamuna.

S’hi accedeix a través de la porta Amar Singh, trobant-nos una vegada dins, a la dreta, el Jahangiri Mahal, únic palau que data del regne d'Akbar, al costat del que es troba al Khas Mahal, un exquisit saló de marbre blanc amb sostres bellament pintats, típic de l'arquitectura del regnat de Shah Jahan i dos pavellons daurats amb els característic sostres de les casetes bengalís.

Aquesta és la fortalesa més important de l'Índia. Els grans emperadors de l'Imperi mogol -Babur, Humayun, Akbar, Jahangir, Shah Jahan i Aurangzeb- van viure i governar des d'aquí. Contenia el tresor estatal i va ser visitat pels ambaixadors estrangers, els viatgers i els dignataris més alts que participaren en la història de l'Índia.

Des del 1983 es considera Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Quan sortim del Fort ja cau el dia i tanquen les portes darrera nostre. Ha estat un dia intens però que ha valgut molt la pena. L’hotel es a tocar del Taj Mahal (500m) i ens espera un sopar tranquil i a dormir aviat ja que demà ens hem de llevar molt aviat. A primera hora es com millor es gaudeix de la visita i desprès ja hem de marxar cap a Delhi per volar a la tarda a Varanasi.

11è DIA. AGRA. TAJ MAHAL

Ja hem arribat al gran dia. Ens llevem molt d’hora just per quan obrin el recinte ésser-hi. No hi ha massa gent quan entrem i això ens permet començar a admirar-l’ho amb gran entusiasme.

Molts diuen que el Taj Mahal és una poesia feta de l'art sobre Mumtaz Mahal. Abans de tenir aquest nom l’esposa de l'emperador era coneguda com Arjumand, princesa del Primer Ministre de la Cort. Sha Jahan la va conèixer en un basar i va quedar atrapat per la bellesa de la llavors princesa Arjumand i sense dirigir-l’hi cap paraula, li regalà un collaret de diamants que la princesa s’estava provant. Des d'aquest moment fins que els enamorats varen contraure núpcies transcorregueren 5 anys en que no es varen veure ni parlar.

L’any 1612 Shah Jahan es casa amb Mumtaz Mahal a qui va qualificar com "una dona d'aparença i caràcter superior a les dones de la seva època", motiu pel qual li va atorgar el títol de "Escollida de Palau". Mumtaz Mahal no va ser l'única esposa de Shah Jahan, l'emperador també es va casar amb una princesa persa i una noble musulmana, però definitivament Mumtaz va ser la seva favorita i la única mare dels seus fills.

Durant el part del seu catorzé fill, Mumtaz Mahal, va morir a Burhanpur. El seu marit l’hi prengué la seva mà i escoltà amb atenció les seves darreres peticions en vida: que construís la seva tomba, que es casés una altra vegada, que fos bo amb els seus fills i que la visités cada any en l'aniversari de la seva mort.

La mort de Mumtaz Mahal va fer que Shah Jahan es deprimís i estigué lluny del càrrec per un any. En la seva primera aparició en públic estava canós i arrugat, totalment irreconeixible. Va ser la seva filla gran qui li va donar suport perquè tornés a agafar les regnes del seu imperi.

L’any 1631, Shah Jahan va enviar el cos de la seva dona des de Burhanpur fins a la ciutat d'Agra, on la va sepultar en un edifici al costat del riu Yamuna. Va ser en aquest moment que l'emperador, encara amb el cor destruït, va decidir aixecar un impressionant monument en honor a la dona de la seva vida

Va convocar els millors constructors de l'època i va ordenar la construcció d'un gran mausoleu de marbre. El material va ser lliurat des de Makrana - Rajastán, a més de 300 km, en carretes tirades per camells, bous i elefants. Les turqueses tibetanes, lapislàtzuli afgà, zèfirs ceilanesos i cornalines d’Aràbia van ser alguns dels 28 tipus de pedres semiprecioses, gemes i diamants que es van fer servir per decorar el Taj Majal. S’invertiren uns 22 anys, 20.000 homes i 1.000 elefants i s’acabà el 1653

L’any 1658, l'emperador Shah Jahan va caure malalt, i es desfermà una guerra entre els seus fills, i hereus, per la possessió del tron de l'imperi. Aurangzeb va resultar ser el més poderós, i amb un cop d'estat va derrocar el seu pare, i el va empresonar al mateix palau on vivia com a emperador. Diuen els llibres que, des d'una finestra de la seva cel·la, tots els dies veia el Taj Mahal recordant la seva estimada esposa.

Shah Jahan va morir a la preso el1688. La tradició obligava a que tot ex emperador fos enterrat en un mausoleu propi. El seu fill, però va fer cas omís d'aquesta tradició i va ordenar que se l’enterrés amb la seva mare; instal·lant una tomba al costat d'ella a la sala principal del Taj Majal.

El Taj Majal va més enllà del mausoleu principal amb la seva gran cúpula de marbre blanc. Tot el complex abraça un entorn de 17 Ha, que inclouen una gran mesquita, una casa d'hostes i amplis jardins.

Tot el Taj Mahal gira entorn de les dues tombes, la de Mumtaz Mahal, que ocupa el centre exacte de la sala principal; i la de l'emperador Shah Jahan, que no estava en els plans inicials del palau i és l'únic element que trenca amb la simetria de la sala i en tot el mausoleu.

Està considerat com un dels temples més bonics del món que combina elements islàmics, perses, indis i turcs.

Mentre passegem per allí acompanyats pel nostre guia, el mateix que vàrem tenir ahir al Fort ens trobem amb el matrimoni de Madrid, amb la parella de Barcelona i també amb un matrimoni català amb una filla que també ens hem anat trobant (menys) en alguns dels punts que hem visitat, amb ells i els de Madrid coincidirem també a Varanasi i es que els turistes sempre acabem trobant-nos en els mateixos llocs.

Val a dir també que el nostre guia ha estat un excel·lent fotògraf i que ens ha fet un autèntic “book” amb el monument de fons, i es que es coneixen tots els racons i postures per treure una bona fotografia i al final una bona propina. El nostre ha estat especialment amable ja que abans d’entrar vàrem tenir un petit problema als accessos; la Paqui portava el Queco per poder-lo fotografiar com hem fet en tots els viatges, però les normes de seguretat son molt estrictes i no hi va haver manera de poder entrar amb ell, nomes les càmeres de fotografiar i els mòbils (res mes) llavors el guia va agafar el Queco i el va deixar en custòdia a un amic seu que ens el va guardar fins a la sortida. Volíem portar l’estelada però ja ens havien advertit de que eren molt primmirats amb aquests temes (ja ho hem vist) i la deixarem a l’hotel. En fi anècdotes del viatge.

Acabada la visita, esmorzem a l’hotel recollim les coses i marxem cap a Delhi. Ho fem per la única Autopista que hem trobat fins ara, es semblant a les nostres encara que hi circulen vehicles lents, però no travessen pobles ni hi trobem vaques i persones pel mig. A l’entrada de Delhi veiem les instal·lacions del circuit internacional de Buddh de F1 que s’hi va construir fa uns anys i que va acollir proves del Mundial entre els anys 2011 i 2013 i curiosament els tres anys el guanyador fou Sebastian Vettel amb Red Bull – Renault. Poc després ja entrem a les afores de la capital i ens dirigim cap a l’Aeroport i més concretament a la terminal 1 per agafar un vol de Indigo cap a Varanasi. Allà coincidim amb la família de Madrid.

El vol es d’una mica més d’una hora i en arribar a Varanasi està plovent. Ens recull el conductor i ens deixa a l’hotel, aquest cop si que estem una mica allunyats del centre, però es on hi ha tots els hotels i a pocs metres hi ha un centre comercial que ens permetrà sopar en un “Pizza Hut”

12è i 13è DIA. VARANASI. LA CIUTAT SAGRADA

Benarés (En Hindi) Banaras (En Urdú) també coneguda com Varanasi (En Sànscrit) és una ciutat i municipi a la riba del Ganges, a l'estat d'Uttar Pradesh, capital de la divisió de Varanasi, del districte de Varanasi i del tehsil de Varanasi. És ciutat sagrada de la regió hindú, i també sagrada per jainistes i sintoistes. És una de les ciutats habitades contínuament més antigues del món. El maharajà de Benarés, o Kashi Naresh, és el cap cultural i patró de les cerimònies religioses.

El nom deriva de dos rius: Varuna i Assi que s'uneixen al Ganges pel nord i sud i té una població d’un milió sis-cents mil habitants.

Culturalment la ciutat disposa de quatre universitats: la Universitat hindú de Banaras, la Mahatma Gandhi Kashi Vidyapeeth, l'Institut Central d'Alts Estudis Tibetans i la Universitat Sampurnanand Sanskrit.

Abans de sortir el sol, ja ens apropem fins el Riu Ganges. Ens instal·lem en una barca des d’on farem un tomb pel riu just a la sortida del sol que no veurem per la presència de núvols prims que l’enterboleixen i l’hi donen un aire místic. Son les sis del matí. Als Ghats hi ha gent pregant, altres banyant-se al riu i fent rituals a l’aigua. En un dels Ghats una pira encesa amb les restes d’un difunt esgota els últims troncs de llenya. A la riba un nou difunt embolcallat amb flors espera.

A Varanasi hi ha prop de 100 Ghats. Molts d'aquests Ghats van ser construïts quan la ciutat estava sota el domini dels Marathas i tal com hem dit la gran majoria d'ells són usats com a lloc de bany, encara que n’hi ha alguns usats per a les cremacions. Molts Ghats estan associats a llegendes antigues, i alguns d'ells són de propietat privada, com el Ghat Kali.

Manikarnika Ghat. Es el principal Ghat de cremacions. Aquest Ghat és de visita obligada a Varanasi, i s'espera respecte, silenci i oblidar-se de fer fotografies. Es tracta d'un dels Ghats més antics de Varanasi i es venerat dins de la religió hindú.

Hi ha altres Ghats que s'utilitzen per a realitzar l'últim ritu de l'extremunció a aquells que no necessiten la neteja del foc per purificar la seva ànima, on estan inclosos els nens petits o dones embarassades. En comptes de cremar els cossos, aquests s'emboliquen amb tela i es llancen al Ganges amb pedres les quals estan lligades amb cordes al cos perquè puguin enfonsar-se en les seves aigües. No obstant això, és bastant comú que aquestes cordes es trenquin i trobar cossos en estat de putrefacció a la vora de la ciutat. Els hindús consideren important morir a Varanasi, i els Ghats de cremacions funcionen contínuament cremant cossos a la vista de tots i tirant després les cendres al riu Ganges.

Cada dia s'acosten més de 60.000 persones a refrescar-se a l'aigua del riu sagrat. És inevitable, però és millor no pensar en les dotzenes de canonades amb aigües residuals que arriben fins al riu o en els nombrosos cadàvers enfonsats a l'aigua. Quan arribes als Ghats i veus la gent banyar-se t'adones que l'aigua no està tan malament com esperaves, ja que el riu té bastant corrent. Així i tot, banyar-se en aigües on descansen cadàvers té un alt risc d'infecció amb malalties de transmissió sanguínia (especialment hepatitis), a més d’altres tipus d'infeccions.

En acabar la passejada en barca, tornem a l’hotel i desprès de descansar una mica, visitem un seguit de temples de diferents religions que hi ha als afores de la ciutat (budistes, hinduistes, islàmics..) també fem una volta pel complex universitari on hi trobem el temple New Vishwanath el més interessant dels que hi ha. També s'anomena el temple de Birla ja que fou la família Birla qui el va fer construir. El New Vishwanath Temple està dedicat al senyor Shiva i és una rèplica del temple original de Vishwanath. El temple està construït amb marbres blancs, i va ser planificat per Madan Mohan Malviya, el fundador de la Universitat Hindú de Benarés. La característica més important del temple és que està obert a persones de totes les castes i religions. L'enorme campus del Nou Temple de Vishwanath és una delícia als ulls del visitant.

Visitem també un petit i interesant museu arqueològic abans de retornar a l’hotel. A la tarda ens espera la cerimònia de l’Aarti.

Sens dubte un dels punts culminants de la visita a la ciutat, fou la cerimònia de l’Aarti. A mi personalment em va agradar molt, i val a dir que el Ghat on s’hi celebrava estava a petar de gent. Ens varen recomanar la visita des de l’aigua, així que ens vàrem instal·lar en una barca a prop de la riba, on constantment no parava de passar gent. ¿Però que es l’Aarti?

Es diu que Aarti ve del concepte vèdic del ritual del foc, o homa. En la tradicional cerimònia Aarti, les flors representen la terra (solidesa), l'aigua representa els elements líquids (liquiditat), les llums o les veles representen el component de foc (calor), l’encens representa l’estat purificat de la ment, i la seva pròpia intel·ligència és oferta a través de l'ordre de les ofrenes. Així doncs, l'existència total i totes les facetes de la creació material són simbòlicament ofertes al Déu a través de la cerimònia Aarti.

La cerimònia que comença als voltants de les set de la tarda a les escales del Ghat Dasaswamedh, a prop del temple Durga és tot un espectacle durant més o menys una hora i sol estar presidida per cinc bramans que es col·loquen en una espècie d'altar

Quan es fa l’Aarti, l'artista s'enfronta a la deïtat de Déu (o element diví, per exemple, el riu Ganges) i es concentra en forma de Déu, mirant als ulls de la deïtat (es diu que els ulls són les finestres de l'ànima. L’Aarti representa les nostres activitats diàries, que giren entorn d'un Déu, un centre de la nostra vida. Aquesta comprensió li dona als creients la força per suportar l'inesperat dolor i els manté humils i fidels a Déu. L’Aarti s'entén com la representació d'un mateix; ajuda a realçar la humilitat del ser humà malgrat la posició social o econòmica que pugui tenir. L’Aarti també serveix per romandre vigilants de les forces dels plaers materials i els desitjos i que aquests no superin mai l'individu.

L'Aarti no està limitat solament a Déu. L'Aarti pot realitzar-se no només com una forma de vida, sinó que també els objectes animats poden ajudar en el progrés de la cultura. Això és exemplificat pel capellà que porta a terme la cerimònia saludant a tots els devots quan aquesta arriba a la seva fi, amb el significat que tots tenen una part del Déu i per això el capellà s'alça davant d'ells. També és una pràctica comuna fer l'Aarti a objectes inanimats com a vehicles, etc, almenys quan l’hindú comença a usar-lo. Es tracta d'un gest de respecte perquè l'objecte li ajudi a realitzar millor el seu treball.

L’endemà es dia de relax i transició per tornar cap a casa. El matí descansem jo a la piscina i la Paqui i l’Ariadna fent-se un massatge ayurvèdic. També fem un tomb pel centre comercial abans de traslladar-nos a l’aeroport per agafar un vol de Vistara cap a Delhi.

Mentre esperem el vol internacional que surt a mitjanit vàrem demanar a l’Abhishek que ens proporcionés un transport per veure alguna cosa. La nostra primera idea era apropar-nos a Delhi, però de seguida vàrem veure que seria molt complicat degut al trànsit existent a la zona; descartada l’opció Delhi optem per arribar-nos a Gurgaon a pocs quilòmetres de l’Aeroport on hi ha un centre comercial. La nostra sorpresa es que el centre es immens, només entrar ens rep una botiga Zara i a partir d’aquí totes les marques del món i locals hi son representades, i ha fins i tot pistes de patinatge sobre gel. Ens adonem que l’opció ha sigut la bona i així distrets acabem de passar la tarda. A les nou del vespre tornem cap a l’Aeroport per fer la facturació de les maletes, passar seguretat, passaports etc... Ens esperen unes quantes hores de vol fins a Munich. L’estada a l’India s’acaba i el sabor que ens deixa no pots ser millor, ens ha agradat molt, ens hem trobat bé i hem pogut gaudir d’una bona immersió a la cultura del país; si bé es cert que la part que hem conegut majoritàriament es la més turística, si que ens hem pogut fer una idea de la cultura i idiosincràsia ja sabem que l’India es un país molt gran com un subcontinent i que de ben segur nomes es tracta d’una petita mostra, però ha valgut molt la pena i hem afegit el Taj Mahal a la nostra petita col·lecció de llocs màgics.

Ara ja toca pensar en les properes, les del 2018 ja estan acabades.