DELTA DE L'EBRE. 2018

 

Amb bona companyia i aprofitant que el dilluns dia 21 es la segona Pasqua i els quatre integrants de la sortida tenim festa, baixem fins a l’extrem de Catalunya per gaudir del Delta de l’Ebre.

Ja fa anys hi havíem estat per una Setmana Santa i ja llavors ens varen quedar ganes de tornar-hi i així ho hem fet.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona, a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya. Es va declarar espai protegit el 1983, i ampliat posteriorment el 1986 amb una extensió de 7.736 hectàrees.

Inclou els termes municipals de l'Ampolla, Amposta, Camarles, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja. El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental.

Ens instal·lem a Deltebre en un apartament magníficament equipat, que serà el nostre camp base per aquests tres dies. Abans d’arribar-hi hem passat per Amposta a comprar olives a la parada “Aragón” del Mercat Municipal, i veure una mica de les festes del Mercat que justament es celebren aquest cap de setmana.

Ja en terrenys pròpiament del Delta, fem una primera caminada per la Punta de la Banya, fins a un dels miradors d’aus que hi ha instal·lat i també aprofitem per apropar-nos a la Caseta de Fusta que es el centre d’informació més rellevant del Delta.

A la tarda ens arribem fins a la desembocadura del riu, on coincidim amb passejants i pescadors (alguns d’afortunats)

Sopem a Amposta al carrer i en un local anomenat “Som Riu” atesos per la Jessica Melich, una amiga de la Susanna de quan ella baixava sovint a Amposta i on va deixar bons amics i records.

El Diumenge teníem clar que el dedicaríem a anar amb bicicleta i així ho vàrem fer. Cinc horetes  pels vorals de la Tancada i el Clot, tot i que feia sol la calor no era excessiva i va ser una bona pedalada.

A la tarda per refer-nos de l’esforç ens arribem fins a una de les “muscleres” que hi ha a tocar del port de “Sant Carles de la Ràpita”, no n’havíem vist mai cap de tant a prop i son curioses de veure.

A la nit ja no tenim forces per gaire més que per sopar a “Casa Nicanor” tot veien el darrer partit de lliga del Barça contra la Reial Societat.

Dilluns, ja es dia de marxar, però abans tenim una cita pendent amb la visita al far del Fangar. Abans s’hi podia accedir en cotxe fins quasi als seus peus, però des de fa uns anys, el camí es tancat per protegir les dunes i els nius d’aus que hi ha allí i per tant cal fer la caminada fins al far a peu, son quasi 10 Km entre anada i tornada al costat del mar. Hi ha un cel calitxos i la caminada no es fa massa feixuga.

Ja de tornada a casa, ens parem a Tarragona al port del Serrallo per dinar al “Restaurant l’Ancora” una bona i immillorable manera de tancar tres dies en que ens ho hem passat d’allò més bé. Gràcies Marcel i Dolors per la vostra inestimable companyia i amistat.