BLOG DE JOAN PEPIO

Ja tinc feina per una temporadeta gràcies a la Familia Flores-Notario que m'han regalat aquest preciós Lego de la Guerra de les Galaxies. La Nau de les Forces Rebels "El Falcó Mil·lenari" promet estones d'entreteniment gràcies a les seves 1351 peces. Moltissimes gràcies per aquest regal tan bonic i que m'ha fet tanta il·lusió.

  Hi ha una meravellosa cançó dels Beatles inclosa a l’àlbum “Sgt Pepper’s” anomenada “When I’m Sixty Four” i quan l’escoltava pensava quan lluny em quedava aquesta edat. Avui però ja hi he arribat 02/02/1957 – 02/02/2021 Joan 64 anys et contemplen i per acabar-ho d’adobar en data tan assenyalada he decidit jubilar-me un any abans de l’edat reglamentaria i es que després de 43 anys treballant crec que ha arribat el moment de deixar pas a les noves generacions, jo tinc la sensació de que ja he complert i amb escreix la meva aportació al món laboral. Han estat uns darrers dies intensos que varen desembocar en una autèntica sorpresa que em va preparar la Paqui amb l’ajuda de l’Ariadna. Un grup de “Whatts App” amb tots els companys de feina desitjant-me mitjançant vídeos, notes de veu o simplement escrits i emoticones, un feliç aniversari però sobretot una joiosa jubilació. Vaig quedar totalment en estat de “shock”, simplement superat i emocionat. Vaig poder constatar i vull creure...

  Un gran regal dels meus companys de feina (molt ben assessorats) aquest casc escala 1:2 d’Ayrton Senna em va fer molta il·lusió i ja llueix al menjador de casa perquè cada cop que el miri em recordi d’agrair-los la seva amistat i companyia durant tots aquests anys, tants com 43. Gràcies gent de Lubrizol, sou meravellosos.

  Amb aquesta cançó que obre l'àlbum "The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars" el meu petit homenatge en el cinquè aniversari de la mort de David Bowie. Per a tots els seguidors i admiradors de la seva obra, sempre ens quedarà el record en forma de cançons i àlbums tan imprescindibles en la seva discografia com aquest. Pushing through the market square, So many mothers sighing News had just come over, We had five years left to cry in News guy wept and told us, Earth was really dying Cried so much his face was wet, Then I knew he was not lying I heard telephones, opera house, favorite melodies I saw boys, toys, electric irons and T.V.'s My brain hurt like a warehouse, it had no room to spare I had to cram so many things to store everything in there And all the fat-skinny people, and all the tall-short people And all the nobody people, and all the somebody people I never thought I'd need so many people A girl my age went off...

Uns Reis diferents tal i com ja ens imaginàvem, res de Cavalcades ni grans aglomeracions per rebre ses Majestats els únics Reis que son capaços d’unir monàrquics i republicans i fer d’aquesta data una esplèndida cloenda de les festes Nadalenques. Enguany no hem pogut anar a veure la Cavalcada de Barcelona i ens hem hagut de conformar en veure-la per la TV, no obstant els Reis no han passat de llarg de les nostres llars i amb gran satisfacció hem pogut veure que al menjador de casa hi havia força regals. Gràcies Reis d’Orient els que ens fan feliços i porten coses a la gent. Esperem que l’any vinent us puguem venir a rebre personalment i la Covid-19 ja nomes sigui un malson.

Acaba el 2020, un any que malauradament haurà marcat per sempre les nostres vides. La Covid-19 ens ha capgirat i de quina manera tot els nostre modus-vivendi tal com el coneixíem fins ara. Semblava impossible que una cosa així pogués esdevenir i realment no estàvem preparats per afrontar-ho i assumir-ho. Ara amb la perspectiva viscuda en  aquest any horrible ens enfrontem a un 2021 en que les coses esperem que es comencin a normalitzar una mica i si ja sabem que no serà com abans desitgem que almenys ens permeti recuperar una mica el ritme de vida que haviem tingut, encara que sigui a poc a poc.