BLOG DE JOAN PEPIO

De com la Covid-19 ha canviat les nostres vides i també les nostres tradicions, en tenim una prova més en la Diada de Sant Jordi. Tot i que ja el passat 23 d’Abril sota els efectes de l’Estat d’Alarma vàrem celebrar-la, es va decidir fer una jornada més festiva de cara a l’estiu quan ja es preveia i pensàvem que tot això de la pandèmia hauria quedat més o menys parcialment remès. Sens dubte res més lluny de la realitat ja que la data proposada en el seu moment, el 23 de Juliol també ha estat marcada pels efectes dels rebrots que en aquests dies s’estan produint aquí i allà. Malgrat tot sempre hi ha un lloc per demostrar el nostre amor a les persones estimades, i res millor que una “rosa d’estiu” per deixar-ne constància, acompanyada d’una rosa blanca en homenatge a tots els sanitaris que tant i tant estan patint les conseqüències d’aquest maleït virus.

Ariadna avui fa 35 anys vares obrir els ulls a un nou món desconegut per a tu, els teus plors inicials es barrejaren amb les nostres llàgrimes de felicitat, havies arribat i ja et teníem entre nosaltres. Sens dubte una experiència única que no es pot explicar, s'ha de viure i encara que a vegades els nostres punts de vista son divergents sàpigues que res farà que deixem d’estimar-te fins que els nostres ulls es cloguin. Felicitats filleta. Els teus pares ❤

De mica en mica i a mesura que passa el temps, persones que han format part de la nostra vida ens van deixant. Avui he sabut de la mort d’en Ramon Llort, allà a Calasparra on vivia en companyia de la seva esposa Juanita i d'en Joan el seu fill qui m’ha fet saber del seu traspàs. Molts records associats a la seva figura i a la seva amistat com a bons veïns que eren de casa nostra, vivències viscudes que formen part de la meva infantesa primer i de la meva vida adulta desprès. La fusteria com a punt de trobada, els calendaris amb noies espectaculars que penjaven de les parets, el soroll de les màquines que a primera hora engegaven, la dedicació dels treballadors que formaven una veritable família, tants i tants records que em seria impossible enumerar-los tots, però per sobre de tot la seva bondat i la seva companyia de tants i tants anys, de fet ara que hi penso no eren veïns eren família i com a tal jo avui l’hi dedico aquestes petites ratlles amb sentiment i tristesa. Les p...

60 anys no es fan cada dia i mereixen algun petit caprici com el que hem pogut gaudir aquest passat cap de setmana al Far de Sant Sebastià al municipi de Palafrugell, be de fet ens hem allotjat a l’hotel que hi ha al costat perquè el far ara mateix es ocupat per un restaurant japonès de reconegut prestigi nomenat Far Nomo. La situació d’aquest Far es senzillament espectacular amb unes vistes meravelloses de la badia de LLafranc i dels penya-segats que envolten aquesta construcció llàstima d’unes antenes de telefonia que de ben segur son útils però enlletgeixen el conjunt. Llegeixo a la Viquipèdia que el Far fou inaugurat l’1 d’Octubre del 1857 i que la seva llum arriba fins a 32 milles nàutiques, cosa que el fa el més potent del litoral català i es troba a 169m sobre el nivell del mar. Es tracta d'un conjunt format per la torre-far i altres dependències complementàries que l'envolten. Es troba elevat sobre una terrassa que salva el desnivell del terren...

Encara que amb uns dies de retràs degut a tota la situació que estem vivint aquest 2020, finalment ahir aprofitant que ja estem a la fase 1 de desconfinament, celebrarem la “Mona” amb el meu Fillol Enzo i tota la família reunida a Llavaneres. Per sort tots estem bé de salut i per sort també la trobada va ser tot un èxit. La Mona que en el seu dia ens va fer l’Alex de Can Formatger estava deliciosa i va ser un bon punt i final a l’esplèndida fideuà que ens va cuinar la Paqui. Esperem que l’any vinent l’anomenada nova normalitat ja s’hagi imposat definitivament i tots junts ho puguem celebrar en les millor condicions i sobretot quan toca, es a dir el Dilluns de Pasqua. Enguany també ha estat per Pasqua però no la Pasqua Florida sinó la Pasqua Granada quaranta dies més tard.

Son certament temps estranys els que estem vivint enguany. El Coronavirus està trasbalsant totalment la nostra vida i la nostra forma de relacionar-nos entre nosaltres, la vida social ha quedat tancada, enclaustrada o utilitzant l’expressió de moda “confinada” Les tradicions però segueixen arrelades en el més profund de les nostres creences i es per això que malgrat tot els inconvenients del moment, la Diada de Sant Jordi ha estat present un any més a la gran majoria de llars de casa nostra. Sens dubte s’ha trobat a faltar la gent abocada als carrers dels nostres pobles i ciutats, les parades de roses i les de llibres amb llargues cues perquè el seu autor preferit signés algun dels exemplars de la seva darrera (o no ) obra, acabada d’adquirir, tot un ritual desaparegut de cop i volta per la pandèmia que ens té a tots col·lapsats. No podien faltar les roses un any més per la Paqui i l’Ariadna. Sense poder sortir a buscar-les la floristeria “La Ginesta” ens les ha fet arribar....

Gener del 2020 arrenca un nou any, brindis, xerinola i els millors desitjos per l’any que just treu el nas. De fons sabem que a la Xina i més concretament a Wuhan un nou virus també comença a estendre’s cada vegada més ràpidament com una taca d’oli incipient dins d’un mar d’aigua, la percepció de que ens queda lluny que potser això no va amb nosaltres. De mica en mica però la taca es va fent gran i per l’efecte global salta de continent i aterra a la veïna Itàlia, això ja ens es més proper, les xifres de contagi augmenten d’una manera exponencialment perillosa, les autoritats comencen a bellugar-se (tard com sempre) i quasi sense adonar-nos ja el tenim instal·lat a casa. Nervis, precipitació, desorientació, disparitat de criteris i tots els adjectius i qualificatius que vulgueu per com afrontar la crisi convertida ja en pandèmia. El Covid-19 (Coranovirus) sembla que ha vingut per quedar-se i desgavellar tot el nostre sistema establert. L’estat Espanyol en una “brillant” idea...