BLOG DE JOAN PEPIO

  La primera vegada que vaig veure els Antonia Font fou l’any 2006, va ser a la Plaça de la Sardana a Premià de Mar i si no recordo malament tenia relació amb algun acte de la Flama del Canigó. Llavors ja vaig quedar frapat amb els seus temes (que desconeixia totalment) i especialment amb una increïble versió de “Instellar Overdrive” de Pink Floyd que ja em va deixar clar de que es tractava d’un grup que calia seguir. He anat escoltant durant un grapat de temps els seus temes relacionats bàsicament amb temes espacials, amb tocs illencs (per això son de Mallorca) i tot embolcallat amb una atmosfera psicodèlica. Temes curts generalment no superen els tres minuts, però que t’acaben enganxant. Ara a 27 de Setembre de 2024 i aprofitant una gira de retrobament del grup amb els seus seguidors desprès d’un temps sabàtic, ja que el 28 de novembre de 2013 el grup va anunciar la seva dissolució. El 19 de juny del 2021 es confirmà el seu retorn i el 17 de desembre publicaren el seu darrer treb

  Lluny queda aquell 18 d’Agost de 1974, joves i amb il·lusions compartides començàvem a explorar un nou camí a les nostres vides. Ara l’any 2024 encara seguim caminant, a les portes de la vellesa segueixo pensant que no em vaig equivocar quan vàrem emprendre un projecte de vida junts. No diré per molts anys més, si que diré mentre la salut i les forces ens acompanyin. De moment tenim les nostres primeres Noces d’Or, les de l'inici de tot. T’ESTIMO PAQUI

Ara m’he adonat que no he fet cap referència a la nostra estada de Cap de Setmana a Sant Llorenç de Morunys en companyia de la família Atcher-Soler i es que després de fer un recorregut per la Serra de Busa i visitar Sant Pere de Graudescales, ens hem dirigit cap a Solsona on hem quedat amb ells per fer una compra ràpida i encaminar-nos cap a casa seva a Sant Llorenç. Hem tingut la doble sort de poder compartir d’un cantó la seva hospitalitat i de l’altre de fer-ho amb els tres fills, que pel que ens diuen no es gens fàcil. La Marta que es la filla gran es violinista i està instal·lada a Amsterdam, l’Aina que es la segona es mestre i l’Arnau que es el petit (bé, no tan petit) estudia Enginyeria Agropecuària a Lleida i els caps de setmana treballa en una pizzeria a Sant Llorenç. No cal dir que hem estat en família, millor no ho podíem passar, hem fet un parell de caminades amb amics seus, el dissabte pels voltants de les Fonts del Cardener i acabant fent un vermut a Casa Roseta. A l

  Amb la bona companyia de la Rosa i en Fèlix, hem passat un dia a Les Planes d’Hostoles. Encara recordem les bones temporades viscudes a Can Masjoan, però ara que aquesta etapa ja fa anys que està tancada i que a més ara ja no seria possible tornar-hi perquè els fills del Sr Pere l’han reformada com a vivenda pròpia, la visita ha estat a la casa familiar que la família Monteis té al poble. Un dels motius de la visita a part de compartir el dia amb ells ha estat arribar-nos fins a uns dels gorgs que l’entorn del poble podem trobar i que ara en temporada alta es necessari reservar l’entrada per evitar-ne la massificació. Al matí fem cap al gorg de La Plana i després al de Can Poetí, ens remullem bé perquè fa calor i el dia acompanya plenament. A la tarda ens apropem fins al Gorg de Santa Margarida que es molt bonic i espectacular i es troba situat a la part baixa del poble just al costat d’on hi havia la fàbrica que donava feina a la gent de Les Planes junt amb una colònia i que a

  Aprofitant la visita de la Judit Duran en les seves vacances per l’Empordà hem tingut l’oportunitat de viure una jornada destinada a la meditació incloent sessió de Ioga, Bowls tibetans i Cerimònia del Cacau. La Judit viu als Estats Units i la coneixem de tota la vida ja que es nascuda a Premià i veïna de casa. Llegeixo a la seva pàgina web   que des del 2003, Judit ha guiat la gent cap als regnes sublims de l'ànima. En la recerca per curar-se a si mateixa, va descobrir pràctiques antigues de benestar que la canviarien per sempre. Ha integrat aquestes modalitats en sessions individuals i grupals. La seva intenció es la de plantar les llavors del descobriment interior i crear una comunitat acollidora on altres puguin tornar a connectar amb la missió dels seus cors i ànimes en aquesta vida. Juntament amb l’Ivon Regincós que té un taller de Ioga a S’Agaró i en una finca anomenada Can Rigau hem pogut gaudir envoltats de natura d’una experiència molt recomanable. Un grup d’una v

  Busa, una serralada que està associada a bona part de la meva vida, ja de ben petit quan anava a Sant Llorenç de Morunys, em fascinava aquella muralla rocosa que s’alçava just a sobre dels Bastets, mirador privilegiat de la Vall de Lord, amb el pantà de La Llosa del Cavall en primer terme, el Santuari de Lord enfront, Coll de Jou a la part superior, Sant Llorenç a la dreta i Urdet i la serralada del Port del Compte tancant aquest cercle imaginari als nostres ulls. Les comunicacions a Busa no son especialment fluides, carreteres asfaltades estretes i pistes de terra més o menys transitables per un turisme Standard i perfectes per tot terrenys. Aquesta es una petita crònica d’un dia a Busa. Comencem amb una parada a l’ajuntament de Navès, que es el municipi al que pertany tota la serralada Limita amb el Berguedà i el Bages. El Riu Cardener forma en part el límit occidental del terme que s’estén principalment als vessants orientals de la seva conca. La cerra de Busa es el seu lími