BLOG DE JOAN PEPIO

  Sense cap sorpresa, un any més la gala dels Premis Butaca que s’ha celebrat enguany a Premià de Mar, ha estat tot un èxit, artistes i públic en general han pogut gaudir d’una nova edició, dirigida magníficament per la Gloria Cid i amb el focus molt posat amb el patiment del poble palestí, que ha estat molt present al llarg de l’espectacle. La Butaca d’Honor ha estat per en Josep Mª Pou, una butaca més que merescuda a una llarga trajectòria dalt dels escenaris. Més de 50 anys que es diu aviat interpretant tota mena de papers i deixant empremta amb tots ells. En l’apartat d’espectacles, els grans guanyadors foren el musical Anima i l’obra L’Herència. Totes dues tindran una nova oportunitat de visualització l’any vinent. Com a millor actor el premi se l’endugué Jordi Bosch per l’obra Mort d’un Comediant, obra que vàrem poder veure el passat més d’Octubre i que ens va impactar molt. El guardó a la millor actriu fou per Rosa Renom amb l’obra La Majordoma. No puc opinar perquè aq...

Poques paraules puc afegir, en aquest nou aniversari de la meva tieta. Com ja va fer la seva mare que arribà també als 101, ella demostrant que els gens femenins de la família son longevols ha pogut gaudir un any mes d’una bona trobada amb fills, nets i besnets. Nosaltres enguany no hi hem pogut assistir (l’operació i recuperació de la Paqui ho ha aconsellat) i jo vaig poder felicitar-la personalment el passat dia 9 amb la visita dels parents de Guatemala. A seguir el camí mentre el cos i la salut la deixin. MOLTES FELICITATS  

  Avui ens han visitat la Carmen Lu i el seu marit Augusto, que s’han desplaçat des de Guatemala per fer unes vacances per Europa tot visitant centres marians (aquesta gent son molt religiosos) La primera parada del seu periple europeu ha estat Barcelona on es concentra la seva família catalana. L’any passat ja ens varen visitar la seva germana Claudia amb el seu marit Justo i amb ells férem una bonica passejada per l’Empordà. Ara ja nomes queda per visitar-nos el seu germà Carlos amb la seva esposa Jacquie. Em vaig oferir a recollir-los a l’Aeroport on arribàvem des de la capital Guatemalenca via Miami i Madrid. Sense incidències en el seus vols es plantaven a la T1 sobre quarts d’una. Un cop recollides les maletes ens dirigirem a Mosqueroles un petit llogarret sobre Sant Celoni just a la falda del Montseny, allà havíem quedat per dinar juntament amb la meva tieta Mª Rosa, els meus cosins Albert i David, amb part de les seves famílies i també en Diego Pepió sacerdot mercedari ...

  Finalment, la Paqui no ha pogut esquivar el quiròfan. La darrera infiltració (Rizolisi) feta el mes de Juliol no va tenir l’efecte desitjat i tal com ja preveiem i dona’t l’empitjorament a nivell de mobilitat aquests darrers mesos, ella ha cregut que la millor solució era operar-se. Un cop concretada la data amb el Dr Santiago Solsona i després de tenir totes les autoritzacions (ha costat) per part de la Mútua, el dia 23 d’Octubre a la tarda a la Clinica Corachan ha tingut lloc la intervenció. Em comenta per telèfon el Santiago, que l’operació ha anat molt bé, que l’hi ha donat més feina del previst i que realment estava bastant apurada. Amb l’esperança de que es pugui anar recuperant el millor possible i desprès de 5 dies a la Clínica, ja amb l’alta hospitalària toca començar el període de recuperació. D’entrada les sensacions son molt bones i ella està molt contenta, ara pot caminar sense cansar-se tant i esperem que poc a poc els resultats siguin els que esperem.

  Dia 21/09/2025 avui hauries complert 33 anys, si un desgraciat accident ara fa 6 anys no hagués trencat de manera tràgica la teva vitalitat. Avui ho hem celebrat acompanyant a la família Galitó-Cortasa en un indret proper a Penelles conegut com Roca Finestres i que de fet pertany a Castellserà. Allà a l’ombra d’una olivera una part de les seves cendres hi reposen i allà ens hem aplegat tota una colla per recordar-lo amb emoció i sentiment. No hi han faltat uns globus on cadascú hi ha escrit una frase o un desig, un pastís d’aniversari i un tastet d’aigua de valència que la Paqui va preparar, han servit per cloure un acte breu i emotiu. Volem repetir l’any vinent. Àlex Etern.

  Molt recomanable si ets aficionat a la música de Pink Floyd la pel·lícula que en format documental ens transporta al concert que David Gilmour va fer l’any 2024 a Roma i més concretament al Circ Màxim d’aquella ciutat. Una posta en escena sòbria, lluny de l’aparatositat que envolta als concerts de l’altre guru de la banda Roger Waters, amb una molt bona base sonora dels components de la banda i un trio de coristes esplèndides que juntament amb la filla de David, la Romany completen un conjunt magnífic que permet durant dues hores i mitja recordar i gaudir d’aquell moment. Una manera de seguir escoltant alguns dels èxits de Pink Floyd barrejats amb temes del propi David dels seus àlbums en solitari que potser no tenen la força de la mítica banda però que executats magníficament fan de bon escoltar.