BLOG DE JOAN PEPIO

  Tercer any i tercera assistència al concert que Joan Dausà ha ofert als seus incondicionals a Santa Maria del Mar. Una cita que ja comença a ser tradició per aquestes dates properes al Nadal. Tal i com el mateix ha dit, jo soc un 50% però l’altre 50% es l’escenari, i es ben cert. La majestuositat del temple i la seva magnifica acústica fa que l’experiència sigui una autèntica meravella i que als assistents, siguin repetidors o no, els hi acabi deixant una sensació de pau i harmonia durant tota l’hora i mitja que dura el concert. Dausà no es nomes un cantant, es un gran comunicador i això fa que la comunió entre ell i el públic (molt fidel) sigui total. No sé si l’any vinent repetirem, ara mateix diria que si, però ja se sap que l’any es llarg i el futur incert. Gaudim doncs del passat i del present que la musica d’en Joan ens ofereix.

  Doncs la pujada anual del pessebre a Sant Mateu no ha estat possible degut al brot de pesta porcina africana que s’ha desenvolupat inicialment a Collserola i que per mesures de seguretat s’ha estès a part de la cornisa litoral. Encara que les restriccions inicials de restricció de mobilitat per aquesta zona han estat aixecades i es permet transitar de manera individual, s’ha limitat a l’accés de grups com es el nostre cas. Per tot això i per no perdre la tradició, el pessebre en la seva 55èna edició s’ha portat a l’ermita de la Cisa. El fet de ser prop de Premià i amb accés molt fàcil en cotxe, ha provocat que hi hagués més gent (especialment de l’Esplai) i entre tots hem omplert la petita ermita (almenys no hem passat fred) Missa i cantada de nadales per tancar el matí. Després baixem cap a casa i a dinar el grup de Mai Som Prou’s per desitjar-nos unes Bones Festes a tots.

 

 

  Tot i que ja fa uns anys que ens hi arribem i que la Paqui principalment es feia una Corrúpia, m’adono que mai he parlat d’aquest tema. Ara que jo també me n’he fet ho comento breument. Trobar a Pancraç Farrell a la Fira de Pessebres i Ornaments de Nadal de Mataró s’ha convertit en tota una tradició que es repeteix any rere any. Fill de la Barceloneta, el seu ofici inicial era el de miniaturista, gràcies al qual va participar en moltes fires i mercats d’artesania d’arreu del país. Sovint, els trossos d’argila que li sobraven de fer casetes els donava als nens, els feia prémer ben fort amb la mà i els recordava tres frases: que havien d’estimar els pares, respectar i honorar els avis i respectar els mestres. Un bon dia una senyora li va dir que allò que li donava als nens es deien Corrúpies, unes figuretes d’argila que amb les formes dels dits de les mans ajuden a desxifrar l’interior de les persones. “Quan ho vaig descobrir vaig deixar totalment apartat el meu ofici de miniat...