SANTUARI DE FALGARS. RESPIRANT NATURA

 

Si el dijous dia 21 a les 9 del matí em pregunten si podré anar a passar la nit que tenim reservada al Santuari de Falgars, la meva resposta hauria estat que “ni de conya” i es que a l’hora d’emprendre la sortida, el cotxe es va negar a posar-se en marxa. Embolic a la vista, tots els tallers tancats, trucar a l’assegurança, envien una assistència, mentrestant truco a Rodi Vilassar i em diuen que per urgències si que estan oberts i que això es una urgència. Per sort amb el tècnic de l’assistència posem el cotxe en marxa i al taller em demanen i instal·len la nova bateria en un parell d’hores mal comptades.

A migdia i amb un retràs de quatre hores sobre l’horari previst, enfilem cap a Falgars. Allà passarem una nit gràcies a un val de Fent País que la nostra filla ens va regalar per Reis.

La carretera que surt de Guardiola de Berguedà i que mena al Santuari via Sant Julià de Cerdanyola s’enfila que dona gust i es bastant revirada, veig moltes senyals adreçades a ciclistes i la pendent es considerable. En un parell d’hores ens plantem al Santuari que es troba envoltat de boscos en un paratge molt bonic. Hi ha gent i una celebració de 50 anys i ens demanen si podem entrar més tard, cap problema i aprofitem una de les zones de pic-nic per fer un mos amb el dinar que portem preparat. Després ens arribem fins a Berga per solucionar un petit problema amb el meu mòbil tan petit i tonto que fa quasi vergonya explicar-ho però amb una solució molt fàcil (la brillantor de la pantalla havia baixat a 0 i no es veia res) un xines molt amable ho soluciona amb un plis-plas i per 2€ ja tenim el tema enllestit.

Tornem a la Pobla de Lillet i fem un petit tomb pel poble, abans hem intentat sense èxit arribar-nos fins al Salt del Bisbe a la carretera que porta a Sant Jaume de Frontanyà. No ens en sortim, no hi ha manera de localitzar d’on surt el camí que hi porta, més endavant ens explicaran que aquest salt es troba en una propietat privada i que al seu amo no l’hi agrada gaire que la gent s’hi acosti i no ha facilitat cap espai per deixar el cotxe i poder-hi accedir fàcilment. A peu des de la Pobla si que hi ha un camí.

Després de fer un cafè ja ens dirigim cap al Santuari i després de fer el check-in ens dediquem a fer una mica de turisme per aquest indret tan bucòlic i sobretot tranquil.

L’església de Falgars a la vall de Lillet, és obra d’una fundació particular i com a tal fou cedida al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, monestir que exercí el seu domini durant tota l’edat mitjana.

La primera notícia del lloc de Falgars és de l’any 985, que apareix com una propietat i com un dels límits de l’església de Sant Cristòfol de Vallfogona en la seva acta de consagració (ipso Falgars).

L’església de Santa Maria és una fundació particular feta l’any 1120 pel matrimoni format per Ramon i Elisardis, els quals feren donació del seu alou de Falgars i de l’església al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L’església tenia com a dotació tots els drets que els fundadors tenien al Berguedà, Cerdanya i Conflent i la cedien a aquest monestir amb la condició que l’església fos sempre cuidada i construïda i que s’hi complissin les funcions religioses encomanades al monestir i que sempre preguessin per l’ànima dels fundadors i la dels seus parents.

Per tal d’arrodonir els dominis sobre el lloc l’any 1182 l’abat Joan de Sant Llorenç prop Bagà comprava a Bernat de Vilanova un camp proper a l’església de Falgars.

L’església començà a ser objecte de deixes testamentàries, reflex de la pietat i devoció envers el santuari, des del segle XIII; l’any 1255 G. R. de Murturols deixava a Santa Maria dotze diners i B. de Colomers de Brocà cedia a Santa Maria de Falgars el seu cos, una llàntia encesa permanentment, la terra anomenada el Clos i cent sous.

Els senyors de Pinós afavoriren també l’església dotant-la de censos sobre cases de la rodalia. L’any 1257 P. de Bac donava a l’església de Falgars el molí de Miró situat al peu del Llobregat i a la parròquia de Riutort.

Santa Maria de Falgars era regentada aquest segle pel capellà de Sant Cristòfol de Vallfogona. El caràcter parroquial de Falgars quedà evidenciat en la visita al deganat del Berguedà de l’any 1312.

Falgars era ja el segle XIV un centre important de la devoció comarcal; la parròquia adquirí caràcter de santuari marià i aviat reuní una espontània vida eremítica.

El segle XVI un capellà ermità nomenat pel paborde de Santa Maria de Lillet tenia cura del santuari; l’any 1646 començaren les obres de la nova casa i església.

La tradició mariana pretén situar la troballa de la Mare de Déu l’any 1049, però l’església no fou construïda fins el 1120. La magnífica talla d’alabastre és del segle XV.

L’edifici que avui es conserva de Falgars és una construcció bàsicament moderna, per tal com els pocs elements que resten de l’església romànica es troben amagats i perduts completament en el conjunt.

L’element més interessant que ens ha pervingut és una bonica ferramenta que decorava i reforçava a la vegada la porta d’entrada. Els batents de la porta actual són moderns, per bé que la ferramenta és original.

Aquests ferros han estat dissenyats d’acord amb l’esquema tradicional, a base d’unes cintes juxtaposades i planes, dividides per un nervi central, les quals cargolen els seus extrems tot formant unes volutes. Tal com els trobem actualment distribuïts per la porta, aquests jocs han estat col·locats un xic capriciosament. Així, mentre al batent del costat esquerre les tiges tenen una disposició horitzontal, a mà dreta han estat col·locades en sentit vertical, encara que els jocs són bàsicament els mateixos.

Cada joc és format per un parell de tiges llargues, a les quals es creua un altre parell de tiges molt més curtes, disposades en sentit vertical.

Les mides de les volutes no són uniformes i els jocs tampoc no mantenen una constància de proporcions. El seu estat de conservació és bo i, a desgrat del desordre evident amb què ha estat col·locada, no deixa de tenir una prestància.

Posem unes espelmes al peu de l’altar, l’església està sempre oberta mentre funciona l’hosteria entre Setmana Santa i el pont de la Puríssima.

Encara que hi ha algunes habitacions amb bany compartit, la nostra té bany interior i forma part d’un conjunt d’habitacions que han estat reformades. Hi ha zones comuns amb TV, llibres, jocs, per poder desconnectar si no tens ganes de fer-ho passejant pels boscos de la zona.

El que més ens agrada es la pau i tranquil·litat que s`hi respira, també hem de dir que el sopar i esmorzar inclosos en l’estada ens satisfan plenament i fan que sens dubte sigui una molt bona opció per tornar i fins i tot per regalar.