CINC DIES AL PALLARS

Una escapada al Pallars i més concretament al Càmping La Borda del Pubill ha servit per desconnectar una mica del dia a dia estiuenc i a sobre afegir una dosi de frescor en un mes d’Agost amb temperatures de record per la seva part alta.

La invitació d’uns amics de Mollerussa per compartir uns dies la Mòbil-Home que tenen llogada ens ha permès recuperar llocs comuns i amics de sempre, ara que feia un parell d’anys que no hi pujàvem.

Un diumenge de trasllat amb una fideuà marca de la casa (Paqui) que enguany ha sortit molt bona, ha servit per retrobar-nos al voltant de la taula i petar la xerrada una bona estona.

Malauradament aquest any la Paqui està limitada en les seves caminades (això es una altra història) i per aquest motiu no ens hem bellugat especialment.

BESAN. Dilluns

Per fer una mica d’exercici, me’n vaig fins a Besan a la Vall Ferrera. Es un poble abandonat, el camí surt de la Borda Felip a peu de carretera entre Araós i Ainet de Besan.

Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a l’antic terme d’Ainet de Besan, a 1.160 m d’altitud, vora el barranc de Besan, afluent per la dreta de la Noguera de Vallferrera, que baixa dels vessants de la muntanyeta de Besan(2.160 m alt.)

La caminada d’uns 40 minuts ens porta fins a les quatre cases mal comptades i mig enrunades que formaven aquest llogarret en el seu passat. Ara només hi ha vaques i una de les cases es habitada de manera temporal per un antic descendent d’aquest poble, a la part superior hi veig roba estesa però en aquests moments no hi ha ningú.

L’edifici més gran es l’església, sorprèn la seva grandària en comparació amb la resta d’edificacions, a la part del davant hi ha un petit cementiri on ja fa molts anys que no s’hi enterra ningú.

El 1533 hi consta un sol foc (llar, casa) però en els moments més esplendorosos, entre els segles XVIII i XIX arribà a 8 cases, més la rectoria, que són els que corresponen als noms de casa conservats. El 2010 mantenia 5 habitants censats (tornant, així, als del 1533), tot i que des del 1967 es trobava deshabitat. El 2011 es troba ja del tot despoblat oficialment.

M’apropo fins a l’ermita de Sant Miquel que es troba un xic apartada del poble i ja després baixo altre cop fins on he deixat el cotxe. Una bona caminada no massa exigent que va bé per posar-se una mica en forma.

PLETA DEL PRAT. Dimarts

Amb la Maite, Santi, Mercè, Antonio i nosaltres dos, ens apropem fins al refugi de la Pleta del Prat. La idea es fer una foto per enviar-la al guia que tinguérem a Escòcia i que havia treballat en aquest refugi quan un any en acabar els estudis va decidir buscar una feina d’estiu que casualment el va portar en aquest racó de mon. Fem una passejada per l’entorn.

REFUGI DE LES ARES. Dimecres

Després d’una parada a Esterri d’Aneu, dinem al Refugi de les Ares, just al costat de l’ermita de la Mª de Deu de les Ares a mitja pujada del Port de la Bonaigua. Dinem molt bé, el lloc es acollidor i el menar excel·lent, no es pot pagar amb targeta (important) però gaudim d’un bon àpat amb molt bona companyia.

Aquest refugi l'any 1964 va deixar d'estar en funcionament, i el 1970 va passar a ser propietat del MOPU. Durant força anys va estar abandonat, fins que al voltant dels anys 80 va fer-se'n càrrec un particular, que el transformà en Refugi, subvencionat per la Generalitat de Catalunya. Mai no ha funcionat realment com a refugi de muntanya, sinó com a restaurant, tot i que en cas de molta neu, estan obligats a donar allotjament.

PORT DE LA BONAIGUA

Acabats de dinar acabem de fer el port de la Bonaigua fins al Cap de Port. Una passejada amb un cel que amenaça pluja (no acaba de ploure) i que ens servei per pair una mica el dinar.

Es el port de muntanya més important de la província de Lleida. Es troba 2.072 m d’altitud, a la zona limítrof entre les comarques de la Val d’Aran (Naut Aran) i el Pallars Sobirà (Alt Àneu). Per ell hi passa la carretera C-28 que uneix aquests dos municipis.

Se situa a la divisòria d’aigües entre la conca de la Garona (vessant atlàntica) i la conca de la Noguera Pallaresa (vessant mediterrània).

Per les dues cares del port s’estenen les instal·lacions de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret.

CASCADA DEL GERBER

Baixant de la Bonaigua, fa de bo parar a veure la cascada del Gerber. Les aigües que cauen a poca distancia de la carretera fan que sigui una atracció molt visitada per la seva facilitat d’accés.

A la Vall de la Bonaigua, fa uns 40.000 anys, hi discorria una glacera -la principal-, que desembocava a la Vall del Gerber. Al fondre’s el gel, aquesta va partir menys erosió, que la vall principal, quedant penjada respecte l’altre. En aquest gran desnivell, és on podem observar la cascada del Gerber o Salt de Comials.

Un salt de grans dimensions -125 m de desnivell-, realment espectacular en època del desglaç per la gran quantitat d’aigua que hi baixa, essent el desembassament natural de l’estany del Gerber (2.165 m). Així doncs, aquesta aigua prové dels estanys superiors de la vall de caràcter glacial, essent els responsables de la regulació del cabal d’aquesta.

PLA DE BOET. Dijous

Una sorpresa ha estat veure que la pista que surt d’Àreu en direcció al refugi de Vallferrera està asfaltada. Cal fer reserva prèvia i abonar 5€ per dia i cotxe. Això permet arribar còmodament als tres pàrquings que s’hi ha habilitat (Pla de la Farga, Pla de la Selva i La Molinassa)

Reservem per deixar el cotxe al pàrquing de la Molinassa, aquest es el que queda al final de la pista. D’allà surt el camí que mena al Refugi de Vallferrera i a la Pica d’Estats i també un camí que mena al Pla de Boet que es troba a uns 15 minuts.

Amb l’Antonio i la Mercè fem aquest petit trajecte i podem gaudir plenament de la magnitud del paisatge, ens arribem fins a la cascada que hi ha on aprofitem per fer unes fotos.

PONT DE BORITO

Darrers moments al Pallars, recollim les coses anem a buscar els encàrrecs de carn, embotit i iogurt, saludem a la Maria la mestressa dels Embotits Vallcardós. Però resulta que al final no hem anat al Pont de Borito, que es visita imprescindible i que no podem deixar de fer. Encara que això ens suposa sortir un pel més tard, fins al pont ens arribem i si que després de les fotos de rigor, ja podem enfilar el camí de tornada.

POBLA DE SEGUR

Passant per la Pobla i aprofitant que hi ha un tren a l’estació, no puc desaprofitar la possibilitat de fer unes fotos. Darrera parada i ara sí cap a Premià.

Ho hem passat molt bé, molt tranquils i molt ben acompanyats. Ha valgut molt la pena tornar al Pallars.