ACOMIADANT LA MONTSE SOLE (LA PUBILLA DE CAL FEBRE)

 

Tornem a Gósol i ho fem per acompanyar a la nostra estimada Montse fins al seu darrer destí.

Coincidències de la vida, un dimecres ens disposem a anar fins a Montserrat (aquest any que es l’any del Mil·lenari) a mig camí la Montse filla ens diu que la seva mare (la pubilla de Cal Febre) ens ha deixat. A Montserrat, tot escoltant el cant del Virolai penso en totes les Montserrat que hem estimat, perquè com deia el filòsof danès Kierkegaard, la vida es viu endavant però no té sentit sense mirar enrere; i es just en aquest punt quan tot pren sentit, el record dels essers estimats ens omple el present encara que físicament ja no estiguin entre nosaltres.

Un primer de Gener, nou anys enrere acomiadàvem en Fede, llavors feia fred i plovisquejava, ara ho fem amb la Montse i fa calor, hivern i estiu, les estacions meteorològiques també com a símbol inexorable del pas del temps.

Gràcies Montse, per haver-nos estimat, per haver-nos deixat formar part de la vostra vida, t’acomiadem en aquesta església on segurament un dia ja molt llunyà vares rebre el sagrament del baptisme.

Et diem, A Reveure i al costat del teu estimat Fede, el Pedraforca us acompanyarà i cuidarà en aquest llarg viatge.

Tornem a Gósol i tanquem el cercle.

Gósol 5 de Juliol de 2025